Carta oberta als independentistes blanencs

OPINIÓ  

Els i les independentistes ens estem equivocant de bat a bat  

Imatge LASPROVINCIAS.ES  

Autor JOSEP CABANA  

Rebut el 13/1/2021  

Els i les independentistes ens estem equivocant de bat a bat. L’enemic a batre (i lo de “enemic” és una forma de parlar) és el PSC. Ni ho és ERC, ni ho es JxCAT, ni ho és la CUP, ni ho és el PdeCAT.

Entre tots i totes, estem malgastant energies barallant-nos els uns contra les altres, i per tant, apropant-nos als objectius que persegueix qualsevol dependentista o annexionista, que son, en primer lloc, provocar un malestar entre nosaltres que dificulti la col·laboració i la bona entesa necessària, i en segon lloc, desanimar als i les independentistes en el vot (“ja us ho fareu!!! Jo em quedo a casa”) i en la mobilització constant i continuada que hem de fer (i que no fem) En conseqüència, aquestes batusses, apropen al PSC a guanyar les eleccions al Parlament i la Presidència de la Generalitat. Repeteixo. Això ho estem fent tots i totes nosaltres cada dia. Hem de canviar-ho JA!

Hem (els i les independentistes) de deixar de compartir missatges a les xarxes socials (incloent una xerrada amb amics com a xarxa social) que ataquin als altres partits politics o a qualsevol partit polític independentista. I no només hem de deixar de compartir aquests missatges, si no que hem de “castigar” a qui ho faci, incloent als dirigents. Hem de fer callar aquells que donen carnets d’independentisme. Hem de defensar la nostra visió de com assolir la independència i deixar que els altres facin el mateix, sense menystenir el seu discurs. I hem de defensar nosaltres mateixos les nostres contradiccions, que inevitablement les tindrem, i que cadascú en defensi les seves. I sobretot no caure en el parany de missatges que generin malentesos, fets, sense cap mena de dubte, des de files dependentistes o annexionistes, fent-se passar per “fidels-patriotes-de-tota-la-vida”.

I jo començo avui, “castigant“ a dos dirigents.

Quan en Joan Canadell de JxCAT, home intel·ligent i que considero valuós i molt útil pel independentisme, diu en un twit “...amb un diàleg submís...”, la paraula “submís” sobra. És una paraula que ofèn fàcilment, i que evidentment pretén embrutar la acció política d’un altre partit polític independentista, en aquest cas a ERC, i recordem-ho, l’enemic a batre no és ERC. Enlloc de dir “submís” podria dir “... diàleg poc probable/útil/esperançador”. Aquesta innecessària i buscada agressió, no pot dur res de bo. La gent de la seva corda, es ratificarà, i els que no pensem com ell, no només seguirem sense pensar com ell, si no que tindrem la temptació d’allunyar-nos-en. Aquesta agressió gratuïta no aconsegueix res de bo, i ens fracciona més. L’únic beneficiat d’això, serà el dependentisme i l’annexionisme.

El problema és fa més gran, quan la meva admirada Jenn Díaz, i per la qual, demano que tingui més presència a la nostra política (soc simpatitzant, votant, i col·laborador d’ERC) cau en la provocació gratuïta i es defensa de l’atac d’en Joan Canadell. I ho fa, des del meu punt de vista, amb unes veritats inqüestionables, i crec que te tota la raó del món, però . . . . . . . . no calia. Tenint com crec que te, tota la raó, crec que el que hauria de haver fet, es dir-li al Sr. Canadell, que lo de “submís”, sobra i que enlloc d’emmerdar a companys i companyes independentistes, s’hauria de limitar a explicar el seu programa, i si de cas, emmerdar a qui veritablement pot esclafar l’ideari independentista.

Entre tots dos, i tots dos amb la seva raó, han col·laborat a incrementar un “malrotllo” que no beneficia a cap dels dos, i no podem despistar-nos amb aquestes mesquineses, provocant i responent a provocacions, ja que l’enemic, no afluixa i se n’aprofita de les nostres baralles partidistes.

Així doncs, deixem de crear mala maror, i deixem que els i les independentistes decideixin amb el seu vot, quin full de ruta i quin programa ha de predominar sobre els altres, respectant la forma de veure les coses que tenen els altres. I sobretot, no caiguem en la temptació de pensar que això és cosa dels politics. També és cosa nostra. Tu que estàs llegint això, també tens la teva responsabilitat, i no difonguis provocacions, i “castiga” a qui ho faci, encara que siguin dels “teus”.