Veu, guitarra i guitarra napolitana.

Teatre de Blanes - 20:00 h - 10,00 €

Imatge facilitada per l'organització

Rebuda el dia 18/05/2021

Escriptor, cantautor (cantascrittore en podem dir) i traductor, Alessio Arena va néixer a Napoli (Itàlia) l’any 1984 i actualment resideix a Barcelona des del 2008.

Divideix la seva carrera entre Espanya i Itàlia, conciliant projectes literaris, musicals i educatius que busquen relativitzar les fronteres entre els tres àmbits. Apassionat de les literatures en llengua espanyola i professor, s'ha format en les universitats de Nàpols L'Orientale, Universitat de Barcelona, Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i Ca' Foscari de Venècia.

L’escriptor Matteo B. Bianchi, li publica el seu primer relat, i després li dedica un número del “Laboratorio Esordienti” de la revista Linus. A partir d’això vindran dues participacions en el Festival de literatura de Cuneo (Torino), “Scrittorincittà” i publicacions en revistes diverses (entre elles la històrica “Nuovi Argomenti” de Mondadori) i recopilacions col·lectives publicades por editorials nacionals.

Al mateix temps comença a escriure i a interpretar les seves composicions, participant en discos de producció italiana, entre els quals “La versione dell’acqua” (Meridiano Zero) i “Canzoni” (Magma) que inclou el single “L’uomo con la finestra in petto”. El seu primer EP veu la llum el 2010, en ple camp casertà, terra d’origen, per exemple, de la Piccola Orchestra Avion Travel, prop de Napoli, produït per integrants del mític grup de folk Nuova Compagnia di Canto Popolare (NCCP). El títol és “Autorretrato de ciudad invisible” (diMusicaInMusica), amb temes en castellà, un petit homenatge a J.M. Serrat (Paraules d’amor) i un fado com a últim tall amagat.

Es a més autor de les novel·les, “L’infanzia delle cose” (Manni, 2009) Premio “Giuseppe Giusti”, “Il mio cuore è un mandarino acerbo” (Zona, 2010) i “La casa girata” (SenzaPatria, 2011).

Per al teatre ha escrit “Sciore Arancia”, presentat en el festival teatral “Settembre al borgo” i produït pel Teatro Nuovo de Napoli, i els textos “Hielo” i “Árbol (o las manos abiertas de Celidonia Fuentes)”, producció del Nudo Teatro de Madrid i portats a escena pel jove director extremeny Ángel Málaga.

L’any 2010, amb el seu germà Giancarlo Arena, cantant i frontman del grup català Puerta 10, formen el duet acústic Lacasavacía i llancen a Internet el single “Pasos de cebra”. I l'any passat els dos germans publiquen l'EP Dummènca.
Participa com intèrpret, amb Judit Neddermann, Mariona Castillo i Elena Gadel, en “Tot aquest silenci” (Nòmada 57) i “Tot aquest soroll” (Nòmada 57), tercer i quart discos de la pianista Clara Peya, així com en la seves gires de posada en escena dels dos discos.
El 2013 el single italià “Tutto quello che so dei satelliti di Urano” és finalista en el principal concurs-festival de la cançó italiana d’autor, Musicultura, i anticipa el disc, dividit en dues edicions (una italiana i una espanyola), “Bestiari(o) familiar(e) dedicat a la figura de la cantant Lhasa De Sela.
Al juny del mateix any actua en el marc incomparable (i no és una frase feta) de la Arena Sferisterio, de Macerata, en les nits finals del festival, emportant-se el premi al guanyador absolut i la placa AFI (Associazione Fonografici Italiani) al Millor Projecte Discogràfic.
La seva tercera novel·la en italià, “La letteratura tamil a Napoli” queda semifinalista del Premio Neri Pozza. La mateixa editorial italiana la publica el 2014.
També el 2014 grava “esPiral”, composició de cambra de Clara Peya per a quatre veus, acompanyat per Ferran Savall (Música a l’Esperança 2007), Rusó Sala (Música a l’Esperança 2014) i Judit Neddermann, a més de la guitarra de Pau Figueres (Música a l’Esperança 2013 i 2014).
El 2015 Arena treballa en el seu segon àlbum (i tercer disc si comptem l’EP de debut). La portada és del Señor García i la producció de Toni Pagès, i compta amb convidats tan especials com Amancio Prada, El Kanka i Guillem Roma. El títol de l’àlbum és “La secreta danza” i el presenta durant el 2016 a Madrid, Barcelona, Praga, Napoli, Padova... i participa en els festivals Barnasants de Barcelona i Aphònica, Festival de la veu de Banyoles.
A principis de 2017 Arena emprèn la seva primera gira per Amèrica Llatina, presentant també aquest disc i els clàssics de seu repertori a Argentina, Chile, Uruguay i República Dominicana.
La més recent de les seves novel·les és “La notte non vuole venire”, publicada a Itàlia per la prestigiosa editorial Fandango. Inspirat en el llibre, Arena escriu un recital amb text, música en viu i llenguatge audiovisual, amb el que recorre alguns Festivals literaris italians.
L’any 2019 va publicar un altre disc, “Atacama!”, enregistrat entre Chile, Espanya i Itàlia, amb importants aportacions de Miguel Poveda, Manuel García (Xile) i Marta Gómez (Colòmbia).

Arena últimament ha treballat en una adaptació al napolità de «Les aus» d’ Aristòfanes, cursa un màster en Estudis Avançats en literatura Hispanoamericana i treballa en una nova novel·la, escrita en castellà, i en un disc, escrit i cantat en italià i napolità. Té a punt un espectacle que porta per títol “Nana de las mosca” on la seva veu i la seves guitarra s’ajunten a un muntatge audiovisual.

I just abans de venir a Blanes, mentre aquí teníem Los Victrolas, Alessio Arena, que era un dels finalistes del Premio Andrea Parodi de world music a Cagliari (Sardenya, Itàlia) hi ha guanyat el premi de la crítica, el premi que atorguen els companys finalistes, el premi al millor text i el premi a la millor versió d'ua cançó d'Andrea Parodi.