Exposició a Blanes ‘Viatge a la Ciutat de l’Infinit: Anantapur’

Allotjada al vestíbul de la Biblioteca Comarcal fins el 25 de setembre. 

Lancy Dodem, el primer nen apadrinat per Vicenç Ferrer a l’Índia, encapçala la inauguració. 

Imatge facilitada per la institució. 

Nota de premsa AJUNTAMENT 

Rebuda 15/09/2021 

Diuen que una imatge val més que mil paraules, però de vegades aquesta dita la trenca la possibilitat de poder compartir durant una estona les vivències d’algú que, definitivament, té moltes coses interessants per compartir. És el cas de l’experiència que s’ha pogut viure aquesta setmana al vestíbul de la Biblioteca Comarcal de Blanes, que fins al proper 25 de setembre allotja l’exposició de la Fundació Vicenç Ferrer ‘Viatge a la Ciutat de l’Infinit’.

Lancy Dodem, el primer nen apadrinat per la fundació, pel matrimoni de Vicenç i Anna Ferrer, va ser el cicerone que va acompanyar la concurrència a visitar la seva Índia natal en una visita guiada que va servir per inaugurar oficialment l’exposició. Agraït, amable, atent i generós com ho eren els seus pares adoptius, Dodem va descriure amb l’exactitud de qui coneix de molt a prop el projecte, perquè l’ha viscut, els canvis en positiu que ha significat l’acció de la Fundació Vicenç Ferrer a la seva terra natal.

L’actual context sobre com s’estan afrontant a l’Índia les greus conseqüències de la pandèmia també van ocupar bona part de les seves explicacions, de nou sense estalviar-se detalls d’aquells que fan fredar la sang, però que explica amb la naturalitat del qui ha hagut de patir situacions molt dures. Entre el seu públic s’hi comptaven l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, acompanyat d’altres pares i mares de Blanes que, igual que en el seu dia van fer Vicenç i Anna Ferrer amb Lancy Dodem, han apadrinat un nen o una nena, encara que sigui en la distància.

Tomàs Romero  

També va participar en l’acte inaugural el president de la seu local de la Fundació Vicenç Ferrer a Blanes, Tomàs Romero, qui va introduir el convidat destacat de la jornada, Lancy Dodem, portaveu de la fundació a l’estat espanyol. Anantapur, que en la llengua local significa ‘ciutat de l’infinit’, és una de les zones més pobres de l’Índia on el matrimoni Ferrer van arribar l’any 1969.

D’aquesta experiència pren el nom l’exposició, un recorregut fotogràfic i històric que arrenca una mica abans: l’any 1952, quan Vicenç i Anna Ferrer van arribar a l’Índia. La mostra explica les principals fites assolides durant aquests anys i permet conèixer de prop del principals projectes de desenvolupament que es duen a terme als estats d’Andhra Pradesh i Telangana, on treballa la fundació des de l’any 1969.

Durant 50 anys prop de tres milions de persones han aconseguit sortir de la pobresa extrema gràcies al recolzament de la fundació. Ara, l’impacte econòmic i social de la pandèmia pot tenir importants conseqüències, sobretot a les zones rurals. Mentrestant, la fundació ha treballat amb l’administració per fer front a aquesta crisi en un país amb un sistema sanitari públic insuficient per a més de 1.300 milions de persones que hi viuen.

L’home del paraigües 

Al llarg de l’exposició, mostrada en forma de plafons que inclouen una gran profusió de fotografies, també es pot descobrir el motor d’aquesta gran tasca desenvolupada, la figura de Vicenç Ferrer. L’artífex que ha liderat la transformació social més important del sud de l’Índia, a favor de les castes més discriminades, era conegut per la gent d’Anantapur pel sobrenom de ‘L’home del paraigües’.

Enmig del tòrrid clima indi, aquest home de trets occidentals, alt i prim, que caminava pensatiu, era estimat i apreciat a parts iguals per tothom, i s’aixoplugaven sota el seu paraigües de bondat que el van dur a dedicar la seva vida per eradicar la pobresa. Com a homenatge a aquest sobrenom, hi ha una part de l’exposició que es completa amb un Photocall que inclou el característic paraigües negre de Vicenç Ferrer, sota el qual també s’hi pot arrecerar tothom que ho vulgui.

Precisament per tancar l’acte inaugural de l’exposició ‘Viatge a la Ciutat de l’Infinit’, tots i totes les assistents van aprofitar el Photocall per fer-se una fotògrafa de grup amb Lancy Dodem. Nominat dues vegades per rebre el Premi Nobel de la Pau, Vicenç Ferrer no va fer sinó seguir els seus somnis i contagiar altres persones que, com ell, segueixen pensant que encara hi ha esperança malgrat els negres auguris que ens envolten, habitualment en forma de persones mancades d’esperit a qui cal tenir com més lluny millor.