Llei 8/2020 de protecció del litoral. Facta, non verba

En Comú Podem insta el Govern a crear d'immediat el Conservatori del Litoral, un any després de l'aprovació de la Llei. 


Imatge AÍDA MARTÍNEZ. 

Opinió DdB: Costa Brava és la denominació històrica del nostre litoral; una denominació descriptiva actual seria Costa Caca. ¡A buenas horas, mangas verdes!

Nota de premsa BLANES EN COMÚ PODEM 

Rebuda 15/09/2021 


El diputat Marc Parés demana una partida suficient en els pressupostos i defensa la intervenció pública front “l’amenaça d’urbanització i artificialització d’aquells sectors del litoral català que no han quedat preservats per les figures urbanístiques vigents i que estan classificats com a urbanitzables en el planejament, com és el cas de la pineda del Port d’Aro”

El portaveu d'En Comu Podem a la comissió parlamentària de Territori, Marc Parés, ha registrat una Proposta de Resolució (PR) en què insta el Govern a crear el Conservatori del Litoral de Catalunya abans que finalitzi 2021. Ha passat més d'un any de l'aprovació de la Llei 8/2020, del 30 de juliol, de protecció i ordenació del litoral, que en la seva disposició novena establia que, en el termini d’un any des de la seva entrada en vigor, el Govern havia de “crear el Conservatori del Litoral de Catalunya, amb els objectius de salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl”.

Els comuns volen que s'inicïi “de forma immediata” el procés participatiu per a la creació del Conservatori del Litoral, “tot comptant amb experts en matèria ambiental i territorial, entitats de conservació del medi natural i representants dels ens locals”. Així mateix, demanen que es constitueixi el Conservatori abans de la finalització de 2021 “havent definit de forma clara la seva estructura i funcions”.

La PR deixa clar que cal incloure “una partida suficient” en els Pressupostos de la Generalitat per al 2022, per tal que aquest ens pugui desenvolupar “actuacions de desrigidització, restauració i conservació de la costa” i també “l’adquisició pública de sòl mitjançant la compra directa i l’ús de tanteig i retracte, especialment en aquelles zones amb major amenaça d’artificialització (projectes d’urbanització, marines, etc.)”.

Els comuns destaquen que “la reiteració de fenòmens extrems en zones costeres i la creixent regressió del litoral català posen de manifest que aquest és un espai altament vulnerable front els efectes adversos del canvi climàtic”. En aquest sentit remeten al recent informe 'Un litoral al límit', elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), que evidencia aquesta situació i urgeix a l’actuació per part dels poders públics per fer-hi front, posant èmfasi en la necessitat de crear el Conservatori. Si anem més enrere, el tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2016) ja alertava d’aquesta situació, preveient que l’any 2060 el 70% de la costa catalana serà vulnerable o molt vulnerable a la inundació.

Segons el portaveu dels comuns a la comissió de Territori “aquesta tendència és clarament contradictòria amb el creixement urbanístic i l’augment de la pressió turística sobre el litoral català”, un litoral que, d’altra banda, gaudeix d’un alt valor ecològic, geològic i paisatgístic i que, per tant, “cal preservar no només aturant la pèrdua de biodiversitat que suposa la seva artificialització, sinó també promovent la recuperació dels seus ecosistemes”.

Parés conclou que “el Conservatori del Litoral de Catalunya és una eina de gran importància per fer front, des de la intervenció pública, a l’amenaça d’urbanització i artificialització d’aquells sectors del litoral català que no han quedat preservats per les figures urbanístiques vigents i que estan classificats com a urbanitzables en el planejament, com és el cas de la pineda del Port d’Aro, entre d’altres”.



Comentaris