Un safari, amb blanencs, per Catalunya 1940-1956

Una mirada urbana fotogràfica als paisatges rurals 

Són imatges de Josep M. Julià trobades per atzar als Encants dins una caixa de vímet, presentades en forma de llibre pels historiadors Aitor Roger, Arnau Gonzàlez i Roser Cambray 

Imatge facilitada per la institució. 

Nota de premsa AJUNTAMENT 

Rebuda 09/05/2021

Tot i que ja hagi passat la literària cita de la Diada de Sant Jordi, que convida a regalar i comprar llibres, és ben cert que qualsevol època de l’any també és prou bona per promocionar segons quines obres, i aquesta sense cap mena de dubte no necessita de cap excusa per ser atractiva. I és que en general les obres que parlen en bona part a través de les fotografies, ja solen ser un bon reclam.

Si, per afegit, del què tracten és de la història, la que ens és més propera, l’èxit podríem dir que està assegurat. Fa pocs dies a Blanes en vàrem tenir una bona ocasió a través de la presentació del llibre ‘Blanes Desaparegut’, de l’editorial Efadós, signat pels tècnics de l’Arxiu Municipal de Blanes Toni Reyes i Aitor Roger, que complementaven les imatges amb els textos fruit dels seus coneixements i d’hores de recerca.

La presentació, tot i que va ser anunciada tot just menys de 24 hores abans de tenir lloc, va omplir de gom a gom la Sala de Plens. Dies més tard, coincidint amb la Diada de Sant Jordi, es van esgotar els exemplars que hi havia a les parades, en algunes de les quals es va comptar amb la participació dels dos autors per fer dedicatòries i signatures.

Presentació 

Si a ‘Blanes Desaparegut’ es feia un tomb fotogràfic per la societat i la geografia blanenques des de finals del segle XIX fins a mitjans dels anys 60 del segle passat, a “Un safari per Catalunya” el periple és curt, però més intens: la Catalunya de la postguerra, del 1940 al 1956. En aquest cas l’autoria és d’Aitor Roger (Blanes, 1979), Arnau González (Barcelona, 1980) i Roser Cambray (Lleida, 1983), amb una introducció de Toni Reyes, director de l’Arxiu Municipal, on es conserva el fons fotogràfic i pròleg de Jordi Bru de Sala, qui va fer la troballa de la caixa de vímet.

Aquest passat dijous la Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va allotjar la presentació d’aquesta nova ocasió per recórrer fotogràficament la història, en aquest cas de tot un país, tal com proclama el seu títol. A banda dels tres autors i el prologuista, l’acte també va comptar amb l’assistència de la tinenta d’alcalde de l’Arxiu Municipal i Patrimoni, Olga López.

Una intensa investigació 

Ara bé, en aquest cas els coneixements històrics recollits al llibre –tant al text com a les fotografies- són tan interessants com la manera com es va arribar a descobrir aquest tresor fotogràfic i, millor encara, qui era el seu autor. D’entrada aquest cas ser el misteri que calia resoldre i, tal com s’explica al principi de l’obra, la gènesi d’aquest llibre es remunta precisament a la Diada de Sant Jordi de l’any 2018, a la parada de llibres que tenia a peu de carrer l’Arxiu Municipal de Blanes.

El col·leccionista Jordi Bru de Sala s’hi va acostar per mostrar-los un petit sobre amb uns negatius on, escrit a llapis, s’hi podia llegir un lloc i una data: Santa Maria del Vilar i Blanes, maig de 1955. En canvi, de l’autoria de les fotografies, molt ben conservades, no hi havia ni rastre. Cinc mesos més tard, l’agost d’aquell mateix any, de nou a través de Jordi Bru de Sala, va portar a l’Arxiu una caixa de vímet comprada als Encants de Barcelona uns quants anys enrere, plena de desenes de sobres com el que els havia mostrat per Sant Jordi.

El misteriós fotògraf, que encara no tenia nom, havia recollit milers d’imatges d’arreu de Catalunya, així com d’altres indrets d’Europa, amb el mateix sistema per identificar-ho: lloc i data. La caixa també contenia sobres amb els negatius de les fotografies familiars i retrats de grup. Unes imatges que van acabar assenyalant d’una manera inconfusible la ciutat de Sitges.

La tasca detectivesca de l’Arxiu Municipal va tenir els seus fruits quan es va posar en contacte amb Beli Artigas, historiadora de l’art de Sitges, qui a través de l’article “L’home de les ulleres rodones” publicat al seu blog Criticart va conduir a la descoberta final. Això va permetre posar-li nom al misteriós fotògraf: Josep Maria Julià Gabarró (Manresa, 1906-Barcelona, 1998).

Una mirada urbana 

L’obra es complementa amb el sots títol “Una mirada urbana a la Catalunya rural”, perquè a través del repàs de les imatges, destaca el contrast entre la ciutat i el món rural, fent un autèntic safari, una captació d’escenes quotidianes i no tant que impacten en la retina de qui ressegueix les pàgines entre la descoberta i la reconeixença d’històries conegudes. Els autors es preguntes: Què hi veu el fotògraf en la Catalunya que retrat misèria o romanticisme? Bellesa o decadència? Misèria o romanticisme? La genialitat de les instantànies rau precisament en què es tracta d’un fotògraf amateur, per tant alliberat del pes de ser un relator acreditat.

Però potser per aquest mateix motiu els autors del llibre elogien la frescor que tenen les imatges, que parlen d’uns paisatges avui inexistents, desapareguts alhora que desconeguts pels qui ara els habiten. En aquest cas, a diferència de les publicacions específiques que formen part de la col·lecció ‘Catalunya Desapareguda’ de la mateixa Editorial Efadós, el viatge no es circumscriu a un sol municipi: va des de Blanes fins al Pirineu, passant per la Costa Brava i bona part de la geografia catalana.