Empreses, sindicats, grups de recerca i municipis es comprometen a fer efectiu el dret al temps a Catalunya

Es reuneix la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, que agrupa a més de 200 organitzacions per impulsar polítiques pel dret al temps al conjunt del país.
La trobada s’ha fet en el marc de la Time Use Week 2023, el principal esdeveniment internacional dedicat a promoure polítiques del temps, coorganitzat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Barcelona Time Use Iniciative.

Nota de premsa GENCAT

Rebuda 16/10/2023

La Xarxa Catalana pel Dret al Temps (XCDT) ha celebrat avui la seva primera Trobada General, que ha servit d’espai de reunió perquè les més de 200 organitzacions adherides comparteixin les seves prioritats en la consecució del dret al temps a Catalunya. Creada l’octubre de 2022, la Xarxa té l'objectiu d'avançar en el dret al temps de tota la ciutadania i en una organització del temps més equilibrada i justa a Catalunya.

La XCDT es crea per ser el nexe d’unió entre totes aquelles organitzacions catalanes vinculades amb els usos de temps. Té com a missió, crear i difondre coneixement sobre l’organització del temps amb perspectiva de gènere; facilitar l’intercanvi d’experiències per generar transformacions socials i fomentar la col·laboració entre els agents clau de Catalunya per treballar a garantir el dret al temps a tota la ciutadania. Treballa per avançar cap a uns usos del temps més saludables, igualitaris, eficients i sostenibles i per assolir la transformació social, econòmica, democràtica, verda i feminista de Catalunya.

Entre les organitzacions que participen en aquest fòrum hi ha Foment del Treball Nacional, Pimec, CCOO, UGT, diverses representants d’entitats supramunicipals i de municipis pioners en polítiques del temps com Barcelona, Lleida, Amposta, Esplugues de Llobregat o l’Àrea Metropolitana de Barcelona. També s’ha comptat amb la presència de la societat civil, a través d’organitzacions com la Taula del Tercer sector i l’Associació de Micropobles de Catalunya, i amb grups de recerca en usos del temps com el QUIT a la UAB, el grup Coopolis de la UB o el Centre d’Estudis Demogràfics.

La Trobada de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps s’ha celebrat en el marc de la Time Use Week, la Setmana internacional del Temps, i ha comptat amb la participació de la secretaria de Feminismes, Montserrat Pineda, i de la directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs, Núria Vergés, del Departament d’Igualtat i Feminismes.

La secretària de Feminismes, Montserrat Pineda Lorenzo, ha inaugurat la trobada destacant la importància d’aquest espai per avançar de manera coordinada en el dret al temps a Catalunya, explicant que “treballem pel creixement de la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, formada per empreses, entitats, agents socials, institucions, persones expertes i per avançar cap a uns usos del temps més saludables, igualitaris, eficients i sostenibles, així com cap a la transformació social, econòmica, democràtica, verda i feminista de Catalunya.”

La trobada ha tingut un format participatiu, on totes les organitzacions membres han pogut aportar idees i propostes d’actuació per a fer possible l’objectiu comú de millorar els usos del temps a Catalunya. El dia s’ha tancat amb la trobada de recerca, on s’han pogut escoltar algunes de les perspectives i línies de recerca en usos del temps punteres a Catalunya.

El Govern, compromès amb el dret al temps

La Xarxa Catalana pel Dret al Temps forma part de l’estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya per desenvolupar noves polítiques que impactin directament en el benestar de la ciutadania. Afrontant l’organització del temps de manera transversal, tenint en compte la visió interseccional i de gènere, s’aconsegueix una segona generació de polítiques del temps que milloren la societat catalana en quatre àmbits: igualtat, sostenibilitat, salut i eficiència. En l’àmbit d’actuacions governamentals, aquesta estratègia segueix la desenvolupada pel Pacte per la Reforma Horària (2017) i que va desembocar en el Pla Viure Millor (2020-2022).

Durant aquest primer any de treball, la XCDT ha desenvolupat diverses accions, entre les que destaquen les formatives: s’han fet formacions per a empreses i personal directiu sobre l’organització del temps de treball per garantir la conciliació entre vida laboral i familiar i la salut de les persones treballadores, i formacions a ens locals sobre polítiques del temps en l’àmbit municipal, les quals poden servir per posar les bases de polítiques del temps adaptades a les particularitats de cada municipi. També s’han creat diverses píndoles informatives sobre la necessitat de regular els usos del temps, així com els diversos àmbits afectats i els mecanismes per millorar-ne l’organització.

D’altra banda, conjuntament amb altres administracions catalanes, la XCDT ha participat en projectes internacionals com la Xarxa de Governs Locals i Regionals per les polítiques del temps i el projecte europeu Time4All, que busca desenvolupar les polítiques del temps en l’àmbit europeu a municipis i entitats regionals.

El ‘Temps per Cures’, un avenç en la garantia del dret a les cures i del temps

El programa 'Temps per Cures' (TxC), del Departament d’Igualtat i Feminismes, és una bona mostra del treball per avançar en el dret a les cures i el dret al temps i en el reconeixement i la professionalització dels treballs de cures. El TxC és un programa pioner a Catalunya que garanteix serveis de cures fora del temps escolar, destinats a infants i adolescents de 0 a 16 anys. Els serveis es presten arreu del territori, a través dels ens locals.

Des de la seva creació, el programa TxC ha alliberat més d’11 milions d’hores a les famílies d’arreu de Catalunya, amb més d’un miler de serveis. En concret, se n’han beneficiat 240.000 nenes i nens de tot Catalunya. A més, el programa ha permès la contractació de 5.000 professionals de les cures, el 75% de les quals són dones.

Els serveis finançats amb el programa 'Temps per Cures' donen prioritat a les dones i les famílies amb més dificultats de gaudir del dret al temps i a les cures, és a dir, famílies monoparentals, dones immigrades, víctimes de violències masclistes, majors de 45 anys i en situació d’atur de llarga durada.