L’Arxiu Municipal recupera la memòria de Blanes dels últims 100 anys a través de la documentació cedida per l’empresa Nylstar

Són més de 10.000 expedients dels treballadors i 200 caixes de documentació que s’estan traslladant i classificant des de l’antiga factoria SAFA pel seu estudi

Imatge facilitada per la institució

Opinió DdB: 10.000 expedients de treballadors? a l'abast? memòria de Blanes? Per si o hem oblidat hi ha un Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, situat a la ciutat de Salamanca, que era l'arxiu de la repressió franquista, i les dades dels treballadors no servien para la memoria de España si no para ir a por ellos

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 09/04/2024

L’empresa Nylstar, que actualment viu un compàs d’espera per saber quin podrà ser el seu futur immediat, es va fundar ja fa més d’un segle, al 1923. Llavors s’anomenava SAFA (Societat Anònima de Fibres Artificials), que és el nom amb que encara es coneix popularment a Blanes. Ha estat una de les empreses més importants de química aplicada al tèxtil, no només de Blanes i del país, sinó també de l’estat espanyol en la 2a Revolució Industrial.

La història de Blanes i del seu entorn comarcal no es pot explicar sense la presència de SAFA. La seva influència econòmica va ser decisiva, perquè va arribar a tenir gairebé 2.500 treballadors i treballadores, als quals cal sumar el personal de les indústries auxiliars relacionades: transports, tallers mecànics, construcció... Actuava com una autèntica colònia industrial, i tenia fil directe amb els centres de poder: l’Ajuntament de Blanes, Govern Civil, Guàrdia Civil...

La memòria del municipi dels últims cent anys es pot resseguir analitzant l’extensa documentació de què disposa l’empresa. A Blanes pràcticament es pot dir que no hi ha cap família de més d’una generació que no hagi tingut cap vinculació: ja sigui directament, a través de vincles familiars, o bé amb les empreses que la nodrien de serveis.

Ara, l’Ajuntament de Blanes ha arribat a un acord amb l’administrador concursal per salvar l’arxiu de Nylstar, l’antiga SAFA, a través de la feina que ja ha començat a fer l’Arxiu Municipal. Així va ser després d’una reunió encapçalada per l’alcalde, Jordi Hernández, i la regidora d’Arxiu i Patrimoni, Mònica Rabassa, on també va participar el director de l’Arxiu, Toni Reyes. Tant l’alcalde com la regidora han coincidit en destacar la transcendència d’haver pogut arribar a una entesa, sobretot per l’important llegat històric que significa per a la ciutat.

Més de 10.000 expedients i 200 caixes: mig km lineal de documentació

A principis del passat mes de març un equip de l’Arxiu Municipal va començar les primeres tasques de recuperació. Des de llavors, s’ha estat visitant i planificant la recuperació i salvament d’una extensa documentació. S’ha calculat que es tracta de prop de mig kilòmetre lineal de documentació, emmagatzemada en més de 10.000 expedients de treballadors i treballadores i unes 200 caixes de documentació.

La feina de destriar la documentació, catalogar-ho i traslladar-ho a les dependències de l’Arxiu Municipal per al seu posterior estudi per conservar-ho als dipòsits documentals servirà perquè, en un futur no massa llunyà, es pugui organitzar tot per fer-ho accessible al públic. De fet, la previsió amb què es treballa actualment és que les primeres sèries documentals ja es puguin posar a l’abast del públic després de l’estiu, a través dels mecanismes habituals de què disposa el servei. A banda d’això, també està previst fer diverses accions de difusió cultural.

Procés de recuperació, anàlisis i organització del fons documental de SAFA

Tota la documentació que s’està extraient de l’antiga factoria i traslladant als dipòsits municipals preparats per no malmetre’ls està formada per tres tipus d’arxius diferents: documents textuals en paper, documents gràfics (imatges i pel·lícules) i plànols. Pel que fa al seu contingut, hi ha documentació de l’organització de l’empresa, documentació econòmica, documentació tècnica de la indústria (motors, màquines, etc) i del personal.

Estan dipositats majoritàriament a la part antiga de Nylstar, en naus i oficines que guarden aquests autèntics tresors de la història recent del municipi. L’equip de l’arxiu municipal encapçalat per l’arxiver, Toni Reyes, està format per l’Aitor, en Quim, la Cristina, en Josep, la Rosa i en Xavi, qui està adscrit temporalment. Els donen un cop de mà les Brigades Municipals, així com puntualment altres departaments.

La SAFA: un referent i un motor de les onades migratòries

A banda de poder ajudar a escriure la memòria recent de Blanes, si més no dels últims 100 anys, l’antiga SAFA és un exemple clàssica de factoria de la segona revolució industrial. Els documents que s’estan rescatant i traslladant a l’Arxiu Municipal són un testimoni de les activitats i funcions que ha exercit aquesta empresa.

També va tenir una gran influència en la immigració: el creixement demogràfic de Blanes no s’explica sense la SAFA, perquè va ser el motor de les onades migratòries procedents primer d’arreu de Catalunya i, més tard, d’arreu de l’estat espanyol. Al mateix temps, també va tenir influència en el conseqüent creixement urbà de la ciutat, ja que gràcies a l’empresa es van crear nous barris on vivien els seus obrers.

En aquest darrer sentit, dos dels casos mes emblemàtics són el barri de Ca la Guidó i el d’Els Pins. Conseqüentment, la factoria va ser un dels indrets on es va conrear la consciència de classe i del món obrer. Els primers anarquistes abans de la Guerra Civil del 1936-1939 van arribar a l’antiga SAFA. Tot el moviment antifranquista dels anys 60 i 70 del segle passat va tenir els seus referents territorials a la factoria blanenca.

Una de les seves figures més representatives va ser Paco Frutos, els germans Antequera, etc. A conseqüència d’això, també va arrelar la implantació dels primers drets socials, i de fer la primera assistència social de l’Ajuntament de Blanes la va posar SAFA. També va fer el mateix amb el primer economat, instaurat per SAFA, així com les colònies estiuenques dels fills dels treballadors.

Després que s’hagi aconseguit el buidatge, classificació i trasllat de la documentació, la feina no haurà finalitzat encara. Es vol estudiar i recuperar la resta del patrimoni industrial de SAFA: els béns immobles, mobles i el patrimoni immaterial. És la memòria viva, les vivències de la gent, els testimonis, encara més valuós per poder recollir tot allò que potser els documents no saben reflectir, perquè difícilment poden reproduir una mirada, un parlar, un reviure temps passats que formen part de la història col·lectiva.