Blanes facilita el camí per cedir solars a la Generalitat i construir habitatge social a la localitat

Imatge AJUNTAMENT DE BLANES

Opinió de DdB: Cap amunt cap avall que si tomba que si gira. Temes pendents de fa qui sap quan abocats a boca de canó a una persona que demà anirà a un altre poble on recollirà un altre patracol semblant sinó més gros. A poc a poc i bona lletra. Ah, que no va de solucionar sinó d'atapeir comunicats de premsa? En fin Serafín

Contingut AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES

Rebut 19/10/2024

L’Ajuntament de Blanes (Selva) ha lliurat a la Generalitat un dossier elaborat pel departament d’Urbanisme i Enginyeria municipal, on s’especifiquen els solars de titularitat municipal que podrien cedir-se per construir-hi habitatge social. En total, es calcula que podrien arribar-s’hi a fer 410 pisos de protecció oficial. L’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, ha lliurat el document a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, aprofitant la seva visita a la localitat aquest divendres passat. Durant la trobada, la consellera ha certificat també que s’ha arribat a un acord perquè la Generalitat cedeixi aviat a l’Ajuntament de Blanes la Llotja Vella del Port perquè pugui destinar-se a usos culturals.

“Hem tractat diversos compromisos que té el govern de la Generalitat amb l’Ajuntament de Blanes, qüestions com ara l’habitatge, la mobilitat i el transport públic, la nova dessalinitzadora… La veritat és que ha estat una visita molt profitosa, i sortim amb molts deures fets i compromisos en ferm”, ha detallat l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández.

Cessió de la Llotja Vella del Port per a usos culturals

Entre els compromisos, s’inclou la cessió de l’antiga llotja de subhasta del peix, situada a l’entrada de l’espai portuària, que l’Ajuntament defensa que “no tan sols té un valor històric, sinó també arquitectònic”. El consistori considera que aquest espai servirà per “generar una oferta cultural diversa, accessible i de qualitat” i es vol coordinar amb altres espais i iniciatives culturals de la ciutat com la Casa Saladrigas i els festivals endegats durant l’actual mandat: el Blanes Costa Brava International Film Festival, el Festival de Música Arran de Mar, Blanes Talent Fest-Professionals de Casa Nostra, i el Blanes Urban Fest, el BUF.

Durant la visita institucional, la consellera també s’ha reunit amb regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes, en una trobada al despatx d’Alcaldia, on ha signat el Llibre d’Honor de l’Ajuntament. “El govern està totalment compromès amb els reptes que tenim com l’habitatge, el futur del port, mobilitat i transició ecològica. Estem en un moment important per Catalunya, on hem d’assumir reformes per tornar a liderar des del progrés compartit”, ha dit durant la reunió.

Durant la seva vista també es va reunir amb diversos representants del sector econòmic del municipi, que li van fer arribar les seves inquietuds en aquest àmbit. I una darrera reunió amb el director de l’empresa ACIN Recycling Metals, que ha comprat l’antiga tèxtil Nylstar amb la intenció de reconvertir-ne l’activitat i amb el compromís de subrogar els contractes de la plantilla i recol·locar en el futur més treballadors a mesura que s’incrementi l’activitat.

Visita a la Confraria de Pescadors de Blanes

El darrer tram de la visita oficial es va fer a la zona portuària de Blanes, on la consellera i l’alcalde van ser rebuts pel patró major de la Confraria de Pescadors, Ferran Martínez, així com per diversos membres de l’entitat. Sílvia Paneque i Jordi Hernández van fer un recorregut per les instal·lacions, entre elles l’actual llotja on precisament s’estava acabant de realitzar la subhasta del peix amb les captures de la jornada.

També van poder veure in situ el nou distintiu presentat fa pocs dies ‘Peix Fresc de la Llotja del Port’, així com el Land Art, un híbrid entre l’escultura i l’arquitectura per crear art de la natura a la natura, situat a la zona on atraquen els vaixells. Són 22 plafons amb fotografies i escrits sobre la història del port i la pesca de Blanes instal·lats sobre un mural de 40 metres de llargària elaborat amb material 100% reciclat, procedent dels residus de plàstic de la confraria.