Més de 250 persones visiten el Refugi Antiaeri de la Guerra Civil de Blanes recuperat, coincidint amb el 88è aniversari del primer bombardeig patit a la ciutat

L’alcalde, Jordi Hernández, i la regidora de l’Arxiu i Patrimoni Històric, Mònica Rabassa, van encapçalar la inauguració de la senyalització que s’ha fet de l’espai, situat al nucli històric

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 07/04/2025

Aquest cap de setmana Blanes ha recuperat un bocí de la seva història relacionada amb un dels períodes que, encara avui dia, fa mal de recordar perquè malgrat el pas del temps encara són força recents les conseqüències que va comportar, sobretot a Catalunya. I ho ha fet amb la inauguració del primer Refugi Antiaeri de la Guerra Civil que s’ha recuperat, condicionant-lo i senyalitzant-lo perquè blanencs i forasters puguin conèixer-lo.

El refugi està situat al cor del nucli històric, al capdamunt del Carrer Girbau, sota la Plaça de l’Església. Per això se’l coneix popularment com ‘El Refugi de Sota l’Església’, i va ser construït entre finals de 1936 i principis del 1937 per protegir la població en cas de bombardeig. De fet, la data triada per inaugurar-lo no és casual.

La nit del 4 d’abril de 1937 Blanes va patir el primer d’una gran quantitat de bombardejos que va haver-hi al llarg de la Guerra Civil. Van ser un total de 30 incursions: 26 aèries i 4 de navals. Aquell primer bombardeig el va protagonitzar l’aviació italiana procedent de l’Illa de Mallorca, i va tenir com a objectius els barris d’El Port i d’Els Pins.

La inauguració d’aquest passat dissabte al migdia a van encapçalar l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández; i la regidora de l’Arxiu i Patrimoni Històric, Mònica Rabassa, que es van encarregar de descobrir les plaques de senyalització. Els acompanyaven regidors i regidores; l’arxiver municipal, Toni Reyes; personal del departament, així com l’historiador local Joan Garcia.

Lògicament, l’acte va aixecar una gran expectació, tant del veïnat com de gent d’arreu del municipi, que no es va voler perdre una ocasió tan especial, i així poder ser dels primers en veure el refugi. Tan és així, que es calcula que dissabte van visitar-lo per primera vegada més de 250 persones de totes les edats: joves, nens i nenes i gent gran, que recordava històries relacionades amb com es va viure la Guerra Civil en aquest municipi.

El primer refugi anti aeri recuperat

Des de l’Arxiu Municipal, amb el suport dels Serveis Municipals, s’ha estat treballant per poder recuperar aquest vestigi de la Guerra Civil del 1936-1939. S’han invertit un total de 3.400 € per adequar l’espai, netejar-lo i canalitzar l’aigua que discórrer pel seu interior. S’hi ha instal·lat un punt de llum i una porta amb obertures, de manera que de nit és perfectament visible el seu interior des de fora.

També s’han col·locat dos panells informatius explicant els bombardejos i la xarxa de refugis antiaeris que va arribar a haver-hi a Blanes per protegir-se. Aquesta iniciativa ha estat impulsada per l’historiador local Joan Garcia, i el Grup de Recerca d’Investigació d’Espais de la Guerra Civil (GRIEGC), amb la coordinació del personal del Departament de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric.

La construcció del refugi va ser impulsada pel Comitè Local de Defensa de Blanes, sota la direcció d’un enginyer militar, i amb la participació dels mateixos veïns del poble mitjançant treball voluntari. Aquest primer refugi recuperat és del tipus galeria de mina, excavat directament a la roca. Té una profunditat de 24 metres i una amplada de 2 metres.

Una de les seves particularitats més destacades són els cinc pilars construïts al centre de la galeria per reforçar l’estructura en cas d’una explosió a la superfície, per donar major seguretat. Segons diverses estimacions, aquest refugi podia acollir una vuitantena de persones en cas de bombardeig.

Amb aquesta acció, s’enceta una tercera branca de recuperació patrimonial en què treballarà també, a partir d’ara, l’Arxiu Municipal. Els altres dos són els orígens romans de la població, a través de les campanyes d’excavacions a la Penya d’Els Padrets, que aviat es completarà amb un Centre d’Interpretació molt proper al jaciment; així com els vestigis del Vescomtat de Cabrera.

Recuperació de Patrimoni de la Guerra Civil

El següent objectiu dins aquesta branca patrimonial serà el condicionament i senyalització d’un altre refugi anti aeri recentment descobert al barri de Sa Massaneda al haver-se tirat a vall una casa que hi havia. Més endavant també es vol treballar en la recuperació dels coneguts búnquers que hi ha entre els barris de La Plantera i el Racó Blau, on també hi ha diverses construccions que allotjaven nius de metralladores i una antiga trinxera.

Els bombardejos durant la Guerra Civil espanyola van sumir la població en un estat de por i vulnerabilitat. Davant la creixent amenaça, Blanes va construir una àmplia xarxa de refugis, amb un total de 18. Tot i així, aquests espais només podien protegir una petita part de la població, i la majoria no oferien garanties reals de seguretat, llevat del què hi havia a Els Piteus, al Carrer de l’Antiga, Sa Massaneda i, finalment, aquest que s’ha recuperat ara, el de sota l’església.

Blanes va ser una de les localitats més castigades de comarques gironines i de tot el litoral català, per les sospites que a les seves dues fàbriques –la tèxtil de la SAFA i la de cuirs Tosas- s’hi produïa material bèl·lic. L’aparell que va fer més incursions sobre Blanes fou l’hidroavió Heinkel He-59 de la Legió Còndor alemanya, conegut popularment com a ‘Sabatetes’, un nom inspirat en els seus patins flotadors

L’atac més tràgic, però, va ser el causat pels avions de bombardeig Savoia-Marchetti SM-79 de l’Aviació Legionària Italiana. Aquesta divisió va ser la responsable del devastador bombardeig produït el 29 de juny de 1938 sobre la fàbrica SAFA. El bombardeig va causar una desena de morts i més de 40 ferits, i va colpejar durament la població blanenca.