Blanes ha acollit una nova edició de les ‘Enramades’, on s’han rememorat els balls d’època noucentista, amb l’Esbart Joaquim Ruyra

La Plaça dels Dies Feiners es va transformar en un envelat de principis del segle XX per ballar acompanyats de la música en directe a càrrec de la Cobla Mediterrània

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 02/07/2025

Per tercer any consecutiu, Blanes ha acollit aquest cap de setmana una experiència única, que a cada nova edició atrau encara més adeptes que s’apunten a la proposta. Es tractava de les ‘Enramades’, on es van rememorar els balls d’època noucentista que es van acollir a la Plaça dels Dies Feiners la nit del passat dissabte.

El poder de la música i una treballada ambientació van aconseguir que, apel·lant a la nostra memòria col·lectiva, tothom qui va participar-hi es va poder transportar a èpoques tan pretèrites com la música que sonava. La Plaça dels Dies Feiners es va transformar en un envelat d’aquells que sovintejaven les i els nostres avantpassats, per reviure tot l’encant i el romanticisme dels balls de l’època noucentista.

L’Esbart Joaquim Ruyra amb el suport de l’Ajuntament de Blanes, s’ha encarregat un any més d’elaborar la proposta de poder participar als balls de les ‘Enramades’, comptant amb la música en directe a càrrec de la Cobla Mediterrània. Fa dos anys es va provar l’experiència per primera vegada, formant part dels actes organitzats amb motiu del 60è aniversari de l’entitat.

L’èxit va fer pensar la veterana entitat que s’havia de repetir en el futur, i així ha estat tant l’any passat com enguany. L’Esbart Joaquim Ruyra va dissenyar una posada en escena digna d’un envelat a l’aire lliure on no hi faltava ni un detall. El què també li donava el toc de gràcia va ser la instal·lació de bombetes que li donaven tot l’aire de temps passats. A

l centre de la plaça hi havia lloc per ballar a cor què vols, i la pista de ball estava encerclada per cadires i taules per fer un most amb els articles que hi havia a la barra de bar, on se servia coca, cava i altres entreteniments. I ´s que justament dissabte era la Revetlla de Sant Pere, per tant l’ocasió comptava amb aquest al·licient afegit.

Enramades de Blanes: reviure els balls d’envelat de fa un segle

Va participar-hi tothom qui va voler, majoritàriament vestits d’època, comptant amb els i les dansaires del Cos de Dansa de l’Esbart, i amb la més que entusiasta participació de tot un grapat d’exmembres que havien ballat fa temps amb l’entitat blanenca. L’esdeveniment es va presentar com les ‘Enramades’, perquè se celebraven a Blanes entre finals del segle XIX i principis del segle XX emmarcades al cicle festiu de primavera, una setmana més tard que s’havien fet les Estores de Corpus, com d fet ha estat novament així, ja que les aromàtiques catifes florals es van fer el cap de setmana anterior.

Prenent com a fil conductor aquest rescat del costumari blanenc pretèrit, la celebració va esdevenir en una festa participativa on ballar va ser l’excusa per passar una bona estona: tant la gent jove com els qui enyoraven aquells envelats on ballaven de joves. Per fer-ho tot encara més verídic, es va comptar amb la música en directe de la Cobla Mediterrània i un presentador de luxe: el membre del Cos de Dansa de l’Esbart, Sergi Vives.

Al llarg de la vetllada el mestre de cerimònies va anar animant al públic i explicant-li quin ball es tocaria i dansaria tot seguit. L’esbart i la cobla van preparar un repertori de balls que va incloure valsos, polques, vals-jotes, fox, xotis, així com alguna sardana i havanera que van fer la vetllada més distesa i participada. S’hi van interpretar peces molt conegudes i d’altres que no ho eren tant, però igualment agraïdes pel públic.

No van falttar clàssics com ara el ‘Ball del Fanalet’, el ‘Ball Robat’ o el més conegut de tots: el ‘Ball de Rams’, un valset i vals jota pel qual prèviament a la seva interpretació es van estar venent petits rams entre el públic per poder recrear-ho amb tots els ets i uts. Hi havia vegades en què els balls els dansaven exclusivament els membres del cos de dansa i els exdansaires, i d’altres en què es convidava a tothom que volgués afegir-s’hi.