RELAT DEL SEGON FESTIVAL DE VESPES I MOTOS CLÀSSIQUES

Imatge mimundolavespa.es

Opinió JUAN MARTINEZ RUIZ

Rebuda 31/07/2025

El 14 de juny varem trobar-nos unes 150 persones amb les nostres vespes i motos clàssiques. Vàrem començar el festival a les 9 del matí i el punt de trobada va ser La placa dels Països Catalans.

Conforme arribàvem, buscàvem el lloc on aparcar motos i vespes, i alguns allà hi trobaven lloc i coneguts i d'altres es donaren a conèixer perquè les motos cridaven l'atenció. Vàrem veure veritables joies.

Ens vàrem trobar gent de pobles diferents, inclús famílies de Blanes, amics i desconeguts.

Com el Servei de bar funcionava i teníem bona ombra, l'entorn va fer possible converses molt interessants i riques.

Varen propiciar les vespes i motos clàssiques que tot fos compartit amb llibertat i coincidint molts en una de les converses en la necessitat de tornar a l'espiritual ja que el comunisme, consumisme, capitalisme, materialista ens ha portat a viure l'actual crisi humana que ens aïlla i aliena al fer-nos pensar que tot el dolent que ens passa es culpa dels altres. Mostrant un futur que amenaça ser devastador si no es fa res i una de les solucions es torna al nostre interior tal com l’experiència del dia 14 ens va evidenciar i advertir que cal posar atenció perquè no desapareguin aquests festivals que fan possible compartir experiències de vida des de l'espiritual.

A les 11 vàrem posar les motos en marxa per fer el Passeig tos plegats en caravana seguint la ruta que es va fixar. La policia volia prohibir la trobada per considerar-la perillosa, però amb bones paraules vàrem fer el festival.

A dalt de Sant Joan on vàrem fer parada i tornar a xarrar amb les bones vistes que hi ha des d'allà que van inspirar les converses perquè una d’elles va ser que poder transformar aquest present ama les tradicions i els valors: veritat, gratitud, pau, amor i la no-violència. Tenia la responsabilitat de recuperar la cultura que ens faculta per ser persones responsables i amos de la nostra pròpia vida. Tenim el poder, el dret i la responsabilitat de ser lliures.

Vàrem tirar a baix per travessar el poble i seguir la carretera i arribar fins a Malgrat, allà vàrem fer una parada i vàrem seguir les converses. Varem reconèixer que l’amor és la clau per gaudir la llibertat.

La parada va permetre reagrupar-nos i aquella disciplina va donar peu a parlar del caràcter ja que fer plegats el passeig per la ruta traçada ajuda que cada un de nosaltres estructurem el caràcter i personalitat de manera positiva, facilita la inclinació cap al bé enfortint l'autoconfiança per resoldre les dificultats i conflictes de la vida que vivim i ens fan sentir que formem part de la comunitat, d’un país, d’un planeta, de l'univers, és el sentit de pertinença i fer coses junts: mantenir desperta la consciència de què som éssers única irrepetibles, creadors i lliures.

També es va parlar de què els catalans hem de continuar lluitant per la nostra llibertat com a poble. Aquesta vegada a l’ombra d'arbres.

Finalment arribada l’hora de tornar al punt de partida per celebrar la gimcana, la recollida de premis, alguns van dinar allà, un altres a casa…

A la tarda van arribar la música els artistes, tots vam gaudir de tots i tots vam cuidar tots.

Amb la música en directe, les converses van seguir sobre diversos temes i vàrem insistir amb el de la cultura doncs totes les comunitats tenen cultura perquè la cultura és la manera amb la qual les persones comprenen el món, treballen, aprenen es comuniquen, s'expressen i es relacionen ja que és fonamental per l’existència pacífica de la comunitat i permet adaptar-nos als canvis per no sucumbir. Ens permet connectar amb els avantpassats i els pròxims per rendir respecte. La crisi actual es resoldrà de forma pacífica respectant i permetent que els pobles siguin lliures, és mala cosa ajudar sense que t'ho demanin, i això se sol fer per interès o perquè et creus El Salvador de qui ajudes i això és saltar-se la llei del mínim esforç i com a Exemple explicaré el seguen cas real: la FAO va donar tres molinets a un poble d'Àfrica i a l'any següent van anar a veure resultats; doncs es van trobar que els ancians enfadats van tornar els molinets perquè en trencar-los el seu ritme (van tenir temps lliure. Inesperadament) van començar a discutir i a barallar-se amb els pobles del voltant no sent fàcil recuperar novament la Pau

La llei del mínim esforç que fa que l’aigua vagi a baix i que l’energia flueixi no l'hem de transgredir. Àfrica és dels africans com Catalunya és dels catalans.

Amb la música en directe que van tocar música dels anys 60/70, sirex, mustangs, brincos… els músics van fer possible que qui volgués ballar o fes creant imatges divertides, poètiques al ballar la penya diversa harmonitzada pel ritme, tots grans i petits, homes i dones, d'esquerra, de dreta, de fora… blancs negres taronges grocs.

Tots vàrem tornar a casa contents, tots havíem compartit amb llibertat i amor aquell festival i sense donar-se, més conscients que cal tenir cura dels detalls i estar atents per no ofendre i per evitar accidents cal controlar la força per no fer destrosses ni mal a l'entorn ni a ningú i que cal estar disposat a ajudar al Germà, a l'amic, al veí, a qualsevol persona.