S’inaugura a Blanes l’exposició ‘Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya’, amb motiu de l’Any Candel

L’acte inaugural es va completar amb la taula rodona ‘Descobrim els Candels d’avui’, organitzat per la Fundació Paco Candel amb el suport de la Direcció General de Migracions de la Generalitat i el Memorial Democràtic

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 19/09/2025

El Casal Cívic i Comunitari Benet Ribas de Blanes va acollir la tarda-vespre d’ahir dijous un assenyalat esdeveniment. Es tracta de la inauguració de l’exposició ‘Paco Candel i els altres. Un retrat literari de la immigració a Catalunya’, que ha iniciat la seva singladura itinerant arreu de Catalunya amb la posada en marxa a Blanes.

L’exposició que s’allotjarà a Blanes fins al 30 de setembre forma part del cicle d’activitats organitzades amb motiu de l’Any Candel, que commemora el centenari del seu naixement (1925-2025). Està organitzada per la Fundació Paco Candel amb la col·laboració de la Direcció General de Migracions i Refugi de la Generalitat, el Memorial Democràtic i Òmnium Cultural.

L’acte inaugural el van encapçalar el director el director general de Migracions i Refugi de la Generalitat de Catalunya, David Moya; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el coordinador tècnic de la Fundació Paco Candel, Carles Estapé; així com el tinent d’alcalde de Nova Ciutadania i Solidaritat, Mario Ros. És a dir, els principals artífexs que han fet realitat l’activitat.

També van assistir el director dels Serveis Territorials de Serveis Socials a Girona, David Álvarez; el vice-president del Consell Comarcal de la Selva, Albert Sanz; el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Enric Marquès; la directora del Casal Cívic i Comunitari Benet Ribas, Susanna Sola; la presidenta de l’Associació de Pensionistes i Jubilats de Blanes, Rosa Tatay; altres autoritats del territori, així com membres de la Fundació Paco Candel.

Paco Candel va ser i continua sent un referent en la descripció del fenomen migratori a Catalunya i en la defensa d’una societat cohesionada i plural. A través de les activitats organitzades amb motiu de l’Any Candel es vol posar en valor que la construcció nacional no pot entendre’s sense la creació de comunitat i el fenomen del sentiment de pertinença. Elements fonamentals per afrontar els desafiaments globals i la creixent polarització social i política, com l’ascens de l’extrema dreta.

L’exposició produïda pel Memorial Democràtic mostra un recorregut per l’obra cabdal de Paco Candel pel que fa al moviment polític i cultural antifranquista. Tanmateix, mostra com des de la seva voluntat literària i amb una afinada percepció clínica, va copsar la significació d’aquesta gran transformació que ha configurat el país durant les últimes dècades.

Taula Rodona ‘Descobrim els Candels d’avui’

Després dels parlaments inaugurals, l’acte va continuar amb la taula rodona ‘Descobrim els Candels d’avui’, organitzada per la Fundació Paco Candel, i va comptar amb la participació de diverses entitats i referents del territori: Alilou Diallo, Yessica Quintero i Mohamed El Amrami. La moderació va anar a càrrec de Santiago Gorgas, de Blanes Solidari.

Els ‘Nous Candels’ a què feia referència la Taula Rodona no són líders individuals, sinó projectes col·lectius arrelats al territori. Aquests projectes, més enllà de la tasca individual, són els que actualment contribueixen a la construcció d’un país més inclusiu, on el sentiment de pertinença és la base per afrontar els reptes socials i polítics actuals. Per això, la posada en comú va basar-se en l’actualització de les idees i les propostes que va formular en el seu temps Paco Candel.

L’objectiu no va ser un altre que generar un espai de reflexió i diàleg que ajudi a reconèixer les aportacions positives i les lluites de les persones migrants i generar espais de trobada, intercanvi i diàleg. En aquest sentit, es va tractar si és comparable el repte de la nova immigració culturalment tan diversa d’avui amb els que van moure les onades migratòries del segle XX; o bé fins a quin punt l’element cultural i lingüístic va ser determinant fa mig segle i ho torna a ser ara.

Paco Candel, un referent

En definitiva, tant a través de l’exposició com de la taula rodona de debat posterior, es va voler reconèixer el doble vessant de Paco Candel com a escriptor i com a referent de la diversitat del país i la justícia social. Francesc Candel Tortajada, més conegut senzillament com Paco Candel, va ser un escriptor i periodista valencià establert a Catalunya, on s’hi va traslladar quan encara era petit, amb els seus pares, a les barraques de Montjuïc, i després a les Cases Barates de Can Tunis, que inspirarien el seu llibre ‘Donde la ciudad cambia su nombre’ (1957).

Paco Candel era autodicacta, però tenia una forta cultura popular i va millorar el seu coneixement del català fent classes particulars amb Joan Triadú. Ha escrit més de 50 llibres, novel·les, contes i assajos. Alguns d’ells en doble versió catalana i castellana. També és autor d’un munt d’articles periodístics i reportatges publicats pràcticament a tots els diaris de Barcelona, així com a desenes de revistes i publicacions.

Com a autor literari, la publicació de més transcendència social i política va ser ‘Els altres catalans’ (1964), un complert estudi periodístic i sociològic sobre els immigrants. Gran part de la seva obra està dedicada a l'onada migratòria espanyola de mitjans del segle XX a l'àrea metropolitana de Barcelona, amb la qual s'identificava. De fet, és difícil reconèixer què són memòries del què són novel·les, perquè en tots els seus llibres hi ha un fort component autobiogràfic.

El reconeixement li va arribar l’any 1957 ab la novel·la ‘Donde la ciudad cambia su nombre’, i la seva figura destaca per la seva contribució a la configuració de l’ideari col·lectiu sobre la immigració. Va focalitzar els seus esforços i energies a reivindicar les eines que havien de fer possible la integració de les persones migrades a la societat i cultura catalanes: l’escola i l’ordenació territorial, denunciant el problema de l’habitatge.

La seva trajectòria cívica i política està marcada pel compromís amb els més desafavorits i amb la voluntat d'integració de la immigració. Simpatitzant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), l’any 1977 fou elegit senador a les Corts espanyoles per la demarcació de Barcelona sota la candidatura de l'Entesa dels Catalans.

Dos anys més tard, al 1979, fou elegit regidor a l’Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat per la llista del PSUC, i va passar a fer-se càrrec de la regidoria de Cultura. Va morir a Barcelona el 23 de novembre de 2007 després d'una llarga malaltia.