Blanes posa en marxa ‘Hotels d’Insectes’ per controlar plagues, augmentar la biodiversitat i millorar l’equilibri ecològic

S’han instal·lat nou refugis a diferents parcs i espais verds d’arreu del municipi, i les principals espècies ocupants solen ser abelles, crisopes i marietes

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 20 de març de 2026

El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Blanes ha posat en marxa aquests dies diversos ‘Hotels d’Insectes’, que proporcionen espais de cria i hibernació per a espècies com les abelles solitàries, essencials per a la pol·linització. Una altra funció es que actuen com a refugi, ja que els insectes que hi entren estan amenaçats per la pèrdua d’hàbitat i els pesticides.

Estan construïts amb materials diversos (canya, fusta perforada, palla, pedres, etc) i contribueixen a controlar i prevenir plagues, augmentar la biodiversitat i millorar l’equilibri ecològic. També ajuden a donar refugi hivernal a animals que ho tenen difícil, especialment en ambients urbans. Aquesta setmana s’ha acabat d’instal·lar la darrera estructura de les nou que hi ha distribuïdes arreu de Blanes.

L’acció coordinada pel Departament de Medi Ambient l’han fet efectiva les Brigades dels Serveis Municipals, que s’han encarregat d’instal·lar els ‘Hotels d’Insectes’. Per veure in situ la darrera instal·lació d’aquestes estructures, s’hi va acostar el tinent d’alcalde de Medi Ambient, Jaume Frigola, qui va agrair la col·laboració dels operaris municipals a l’hora de fer realitat el projecte.

La instal·lació dels ‘Hotels d’Insectes’ es complementa amb plafons informatius on s’explica la seva funció. Els refugis són de diferents mides, i ha significat un cost de 7.635€: 3.025€ pels panells informatius i 4.610€ per a la construcció i subministrament dels hotels. El més gran, que precisament s’ha muntat aquesta setmana, està situat al Passeig Pau Casals. Altres ubicacions són el Parc Vicenç Ferrer; l’exterior del Cementiri; el Parc Primer de Maig de Mas Cremat; la Ciutat Esportiva Blanes; l’Aguaitador del Delta; i el Parc de Xon Ferrer (entre els barris de Quatre Vents i La Plantera), on se n’han instal·lat tres.

Mantenir a ratlla les plagues

Una de les funcions que tenen els ‘Hotels d’Insectes’ és que contribueixen a mantenir a ratlla les plagues perjudicials per a les plantes de l’hort o dels jardins com són les cotxinilles o els pugons, ja que moltes són carnívores. A més a més, també es consideren molt beneficiosos per augmentar la biodiversitat, ja que no només afavoreixen les poblacions d’insectes, sinó que tot l’ecosistema en surt beneficiat, especialment els ocells com les orenetes, que s’alimenten d’insectes.

A la pràctica no és fàcil que totes les espècies potencialment interessades arribin a colonitzar i reproduir-se dins aquestes estructures. Alguns animals senzillament entren i surten –com per exemple sargantanes o marietes- sense quedar-s’hi d’una manera estable. En canvi, les abelles solitàries són una de les espècies que millor s’hi adapten i sovint hi arriben a criar, fet que les converteix en les principals beneficiàries d’aquest tipus d’instal·lacions.

Les abelles, tant les colonials com les solitàries, són importants pol·linitzadores i, per aquest motiu, des del Departament de Medi Ambient s’ha optat per triar models d’hotels d’insectes aptes per a la colonització de les abelles solitàries. Cal dir, en aquest sentit, que les abelles solitàries no són agressives, a diferència de les colonials.

Altres espècies que solen utilitzar aquests refugis són els crisòpids i els sírfids (els principals depredadors del pugó), així com les marietes, que també s’alimenten dels pugons, tot i que no acostumen a ser les més assídues dels ‘Hotels d’Insectes’. Des del Departament de Medi Ambient s’ha destacar que la instal·lació d’aquest tipus d’estructures contribueix de forma directa a la implementació d’un model de desenvolupament més sostenible, integrant accions concretes que responen als ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030) en l’àmbit local.

En aquest sentit, la iniciativa s’alinea amb diversos ODS: ODS 15 (vida terrestre); ODS 11 (ciutats sostenibles); ODS 13 (acció climàtica); i ODS 4 (educació de qualitat), ja que promou la biodiversitat, la infraestructura verda, la resiliència ecològica i la sensibilització ambiental. A l’hora de plantejar-se la posada en marxa d’aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Blanes s’ha assessorat amb el doctor en Biologia Pau Bosch, que ha treballat seguint les directrius d’investigadors del CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestal.