Quatre estudiants de Blanes donen a conèixer l’origen de l’ètnia gitana amb una mostra i un col·loqui amb el president de la Plataforma Gitana d’Espanya

Són Carmen Salazar, Rita Baena, Isis Palacios i Ariadna Cabana, de l’Institut S’Agulla, que van haver de traslladar la xerrada d’ubicació a causa de la gran assistència de públic

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 24 de març de 2026

Blanes ha acollit aquest cap de setmana una experiència que va sacsejar consciències i falsos mites al voltant d’una ètnia que per a moltes persones és ignorada. Es tractava de l’exposició ‘Ètnia Gitana: un origen desconegut’, que es va poder visitar dissabte i diumenge, 21 i 22 de març, a la Sala d’Exposicions Municipal Maria Luisa García Tornel del cèntric Carrer Ample.

Les impulsores han estat quatre alumnes de segon d’Integració Social de l’Institut S’Agulla de Blanes, que estan duent a terme un projecte final sobre la reducció de prejudicis i estereotips cap al poble gitano. Elles són Carmen Salazar, Rita Baena, Isis Palacios i Ariadna Cabana, i van triar aquesta temàtica perquè una d’elles, la Carmen, és d’ètnia gitana i pot parlar en primera persona d’una qüestió on les seves tres amigues van recolzar-la des que es va plantejar la idea.

A l’exposició hi havia des de fotografies representatives fetes a Blanes al llarg de la història, cedides per l’Arxiu Municipal de Blanes, fins a instantànies més properes en el temps que mostraven alguns dels seus costums, com per exemple quan es fa la festa de compromís i el casament d’una parella gitana, amb els corresponents exemples de vestits de festa inclosos. També hi havia instruments de música i altres elements típics de l’ètnia, com per exemple les ‘Baras’ (bastons) i les ‘Mascotas’ (barrets) que solen fer servir la gent gran de l’ètnia.

Diversos plafons i mapes mostraven l’origen de l’ètnia, amb un recorregut sobre la migració que va recórrer des del seu lloc d’origen, fotografies i retrats de gitanos de l’Índia amb informació complementària. També hi havia un apartat de l’exposició dedicada a la part més punyent de la temàtica.

S’hi recollia informació, testimonis i fotografies sobre el genocidi conegut com a ‘Porrajmos’ o ‘Holocaust’. També hi havia una profusa mostra sobre les sancions i persecucions patides al llarg de la història, com per exemple la classificació feta l’any 1566 pel rei Felip II on els qualificava de ‘ganduls’, ‘captaires’ i ‘delinqüents’.

Col·loqui sobre antigitanisme amb Cristóbal Laso, president de la Plataforma Gitana d’Acció Política d’Espanya

L’exposició es va completar amb una xerrada i col·loqui sobre l’antigitanisme que s’havia d’acollir a la mateixa sala, però que es va haver de traslladar a la Sala de Plens de l’Ajuntament a causa del gran nombre de públic que s’hi va anar congregant, i que aviat es va comprovar que no cabia a l’espai destinat per a aquesta activitat. D’aquesta manera, després que les quatre joves van fer una breu introducció del conferenciant, el protagonista de la xerrada va fer una completa explicació sobre la temàtica.

Cristóbal Laso Silva, president de la Plataforma Gitana d’Acció Política ‘Politírrom’, es va encarregar de fer-ho recolzat amb diverses fotografies i dades històriques que van començar denunciant els segles de persecució i infrareputació que hi ha de la cultura gitana en tots els àmbits. Si bé s’han aprovat lleis al Congrés dels Diputats de Madrid per combatre-ho, el ponent va recordar que no s’han tirat endavant cap dels instruments que les facin viables.

Per contra, va remarcar dos avenços impulsats pel Parlament de Catalunya. D’una banda, l’any 2007 es va reconèixer que el poble gitano havia patit un autèntic genocidi, i per l’altra el desembre de l’any 2019 el govern català va acordar que el 30 de Juliol serà des d’ara el Dia de la Lluita Contra l’Anti-Gitanisme. En aquest darrer sentit, més endavant va aclarir perquè s’havia triat precisament aquesta data.

El 30 de juliol de l’any 1749 el rei Fernando VI va encapçalar el què es coneix com la ‘Gran Batuda’ contra el poble gitano, amb una ordre de presó per a tots els gitanos majors d’edat, considerant que ja ho eren els nens que tinguessin més de 7 anys. Cristóbal Laso va qualificar-ho d’extermini social, cultural i biològic. En realitat va ser una persecució autoritzada pel monarca, que es va iniciar de manera sincronitzada arreu de l’estat espanyol amb l’objectiu d’extingir tota l’ètnia romaní del regne.

Després de la xerrada es va obrir un animat col·loqui on diverses persones del públic van parlar del racisme amagat que hi ha a la societat. Per això es va recordar que és important conèixer la seva història i lluitar contra la manca de drets, així com per aquesta discriminació soterrada que no s’admet, però que existeix a tot arreu.

Al terme de la xerrada el tinent d’alcalde Quique Pérez, acompanyat d’altres regidors del consistori, van felicitar les quatre estudiants d’Integració Social per l’extraordinària feina feta. També van agrair al conferenciant les seves completes explicacions, traslladant-se l’activitat de nou a la Sala d’Exposicions Maria Luisa García Tornel per concloure la vetllada.