«Pescadors, els guardians del mar», el dossier de la Revista de Girona de juliol i agost

Imatge PERE DURAN

TEXT EN CONTEXT
La notícia posa el focus en un sector pesquer que sovint es reivindica com a “guardian del mar”, però que viu una tensió constant entre tradició i supervivència econòmica. A Blanes, tot i el dinamisme de la llotja, la realitat és fràgil: menys flota, manca de relleu generacional i una dependència creixent de factors externs com la regulació europea o el canvi climàtic. La diversificació —turisme, gastronomia, valor afegit— no és tant una oportunitat com una necessitat per resistir. El risc és que el sector acabi convertit en element folklòric més que productiu. Preservar-lo implica decisions polítiques i de consum valentes, perquè sense pesca local, també es dilueix una part essencial de la identitat marítima de Blanes.
És només la meva opinió Bernat Alemany

Font DIPUTACIÓ DE GIRONA

Informació rebuda 16/07/2026

La Diputació de Girona ha presentat el número 357 de la Revista de Girona, que correspon als mesos de juliol i agost de 2026. Aquest número inclou el dossier que porta per títol «Pescadors, els guardians del mar», coordinat per la periodista Carme Martínez Palomé.

La presentació ha tingut lloc aquest dijous a Casa Saladrigas de Blanes amb la participació de Jordi Hernández, alcalde de Blanes; Jordi Camps, diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Carme Martínez, coordinadora del dossier; Francesc Fusté, director de la Càtedra d'Estudis Marítims de la UdG, i Gerard Bagué, director de la Revista de Girona.

La Revista de Girona és una publicació bimestral que té com a objectiu difondre treballs de recerca i de divulgació cultural que incloguin com a àmbit preferent el territori de les comarques gironines. Conté diverses seccions, entre les quals destaca el dossier temàtic de cada número, en què es recullen diferents testimonis del passat i del present del territori gironí.

La coordinadora de «Pescadors, els guardians del mar», Carme Martínez Palomé, obre el dossier amb una introducció i amb un article que inclou l'afirmació del president dels pescadors catalans que el sector pesquer sempre ha estat immobilista. El cert, però, és que en els últims vint-i-cinc anys, esquivant un munt d'entrebancs, el sector pesquer s'ha adaptat a tots els canvis amb què ha topat: tecnològics, ambientals, econòmics i de consum.

Al llarg del dossier trobem els articles següents:

«Un quart de segle de canvis accelerats en l'ofici de pescador», de Carme Martínez Palomé.

La història dels pescadors de la Costa Brava en aquest primer quart de segle no difereix gaire de la de la resta de la Mediterrània. A la reducció de la flota i de les captures s'hi suma una legislació europea cada vegada més estricta, la falta de relleu generacional i la necessitat categòrica de diversificar el negoci.

«Pescar a les tres fronteres», de l'empordanòleg Josep Maria Dacosta.

A l'Alt Empordà es pesca en tres fronteres o límits. Per la seva situació, es fan pesqueres al golf de Lleó, en aigües franceses, amb tramuntanades que porten les barques al límit de la navegabilitat. I una altra frontera és l'edat de jubilació, que un bon nombre de pescadors estan a punt de traspassar.

«Blanes, el port que més ven», de la periodista Carme Martínez.

La llotja de Blanes és un formiguer tot el dia. Allà arriba el peix de les quaranta-dues embarcacions de la confraria amb el volum més gran de vendes de la Costa Brava. Hi ha dues subhastes diàries: al matí, la del peix agafat pels pescadors d'arts menors i el peix blau; a la tarda, la de la flota d'arrossegament.

«Pescadors d'abans i d'ara», del periodista Carles Couso.

En Xicu, en Lluís, en Pere i la Llúcia són testimonis vius d'una època prèvia a l'esclat del turisme. Famílies de pescadors de Tossa de Mar que podrien ser de qualsevol altre indret de la Costa Brava, on, fa menys d'un segle, la pesca era un dels puntals de l'economia. En Toni és hereu del seu llegat i ha viscut, des del mar, la transformació d'aquell món.

«Més enllà de la pesca: Roses i l'Escala com a models de valor afegit», de la periodista Lluïsa Fuentes.

Al port de Roses, els pescadors participen en la transformació i comercialització del seu peix a través d'un model singular que els obre a nous mercats. A l'Escala, en canvi, la indústria gira entorn d'una tradició centenària de salaó. Dos camins diferents que, en el fons, responen a una mateixa necessitat: donar valor a la pesca més enllà de la captura.

«El tsunami silenciós», del periodista Raül Muxach.

De la mateixa manera que ens aboca a estius cada cop més insuportables, fa recular la neu i alterna períodes llargs de sequera amb pluges intenses i catastròfiques, el canvi climàtic sacseja profundament el mar Mediterrani. I ho fa de manera silenciosa, progressiva i implacable.

«Converses al voltant de la gastronomia blava», de la divulgadora gastronòmica Àgata Albero.

De nord a sud, i sense perdre la mar de vista, conversem amb professionals de la cuina per trobar-hi arrels marineres i complicitats amb el sector primari. Peix de llotja i tradició marinera conviuen amb una mirada sostenible, en què el respecte pel producte i el territori marca el gust d'un paisatge únic.

«La pesca a través del turisme», de Francesc Fusté, professor, investigador i director de la Càtedra d'Estudis Marítims de la Universitat de Girona.

La revaloració turística de la pesca ens mostra, i ens demostra, que el turisme ha de ser un altaveu per a la protecció i promoció del nostre coneixement del mar, dels seus actors i pràctiques, i de la relació amb el patrimoni cultural i natural que es manifesta, per exemple, a la cuina.

«Palamós, l'epicentre de la història de la pesca». del periodista Albert Requena.

El Museu de la Pesca de Palamós, que l'any que ve complirà vint-i-cinc anys, és un equipament únic a la Mediterrània. No només conserva i explica el passat a la Costa Brava, sinó que convida a conèixer el present i pensar en la sostenibilitat del sector per poder tenir peix a taula. L'any passat va rebre quaranta-cinc mil visitants.

Altres temes de què tracta la Revista de Girona número 357

Aquest número també inclou, entre altres continguts, l'Entrevista del periodista Gerard Bagué a l'erudit autodidacte de Cadaqués Pere Vehi Contos.

Montserrat Mallol, directora dels Museus d'Olot, al Reportatge «El Gabinet de Curiositats de Can Bolòs» parla de l'excepcional col·lecció de botànica, zoologia, fòssils, minerals, gravats o pintures, i també de l'extensa biblioteca del gabinet de curiositats. En destaca sobretot el fet que, ara per ara, és l'únic conegut a Europa conservat íntegrament dins la mateixa casa on es va crear i on també hi havia la farmàcia de la família.

A Els circuits de les imatges, dedicat als festivals, l'antropòleg de la imatge Josep Ros, publica «La Biennal Miserachs a través de la directora, Maria Planas». Vinculada a la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs des dels seus inicis, Maria Planas (Sant Feliu de Guíxols, 1959) traça la trajectòria d'aquesta manifestació fotogràfica nascuda l'any 1999 i que aquest estiu inaugura la catorzena edició. Tindrà lloc de l'1 d'agost al 18 d'octubre, com sempre, a la localitat baix-empordanesa de Palafrugell, indret on Xavier Miserachs va residir en diferents moments de la seva vida. Maria Planas també explica les exposicions que es podran veure en un dels esdeveniments fotogràfics més prestigiosos de les comarques gironines i de Catalunya, que ha esdevingut un referent internacional en el món de la imatge.

Rosa Maria Gil i Dani Vivern publiquen «La Simon, d'indústria modèlica a model de degradació urbana» a Arquitectures en suspens. La insalubritat, els conflictes provocats pels ocupants il·legals i, sobretot, la necessitat d'encabir en unes instal·lacions dignes els gairebé set-cents alumnes de l'Institut Ermessenda eren motius suficients per a una actuació ràpida, simple i eficaç de l'Administració a l'antiga Fàbrica Simon, del carrer de Barcelona, a Girona ciutat. Però no ha estat així. Al contrari: més de deu anys d'inoperància burocràtica han bloquejat fins ara un projecte que prometia ser planer.

Per acabar, Pep Vila, filòleg, i Florenci Crivillé, exconsevador del Museu Etnogràfic de Ripoll, publiquen «Un curiós bol del diable al Museu Etnogràfic de Ripoll» a Art.