El pintor blanenc Ricard Ferrer a la García-Tornel

Del moviment ‘Dau al Set’ i format al taller de Salvador Dalí 

L’acte inaugural va tenir lloc diumenge, encapçalat per l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i l’expresident de la Generalitat nascut en aquesta població, Quim Torra 

Imatge facilitada per la institució. 

Nota de premsa AJUNTAMENT 

Rebuda 11/04/2022

La Sala d’Exposicions Municipal García-Tornel, situada al cèntric Carrer Ample, acull aquests dies una mostra retrospectiva de l’artista blanenc Ricard Ferrer i Juli (Blanes, 1946). Conegut sobretot per ser un pintor de frescos, durant els anys 60 es va iniciar en les arts plàstiques dins dels moviments d’avantguarda a l’entorn de ‘Dau al Set’, i es va formar als tallers de Salvador Dalí, Joan Ponç i Bartomeu Massot, però sobretot de Josep Maria Garrut.

La inauguració de l’exposició es va fer ahir, encapçalada per l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, acompanyat del regidor de Cultura, Albert Sanz, i per l’expresident de la Generalitat nascut en aquesta població, Quim Torra. Se’n va encarregar de fer de mestre de cerimònies Salvador Roca, i a l’acte va assistir-hi la família de l’autor –entre ells la seva dona, Teresa Cornellà, i el seu fill, Rafel Ferrer, amics i amigues, admiradors de la seva obra, i una nodrida representació del món cultural blanenc.

La mostra tindrà una vida efímera, però tan intensa com ho són tots els quadres i l’obra que ha realitzat al llarg de la seva vida l’artista blanenc. Efímera perquè estarà oberta durant una setmana, fins dilluns vinent, 18 d’abril.

Els horaris per visitar l’exposició, que du per títol ‘L’art d’ahir i d’avui’, són tots els dies de la setmana, de dilluns a diumenge, al llarg de tot el dia. Al matí obrirà portes a 2/4 de 12 fins 2/4 de 2 del migdia, i a la tarda a partir de les 5 fins les 8 del vespre. L’exposició està organitzada per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Blanes en col·laboració amb l’artista.

Vida dedicada a la pintura 

L’exposició ‘L’art d’ahir i d’avui’ de Ricard Ferrer recull un total de 46 obres de petit i gran format que, sumades, signifiquen una pinzellada pel recorregut de la prolífica vida dedicada a la pintura d’aquest artista blanenc de llarga trajectòria. A la dècada dels anys 70 va entrar en sintonia amb l’hiperrealisme, amb traces que recorden a la gran pintura europea dels segles XVI al XVIII.

Les seves obres s’han pogut gaudir en galeries d’art i sales d’exposicions d’arreu de Catalunya i l’estat espanyol, però també il·lustren capelles, museus i edificis emblemàtics a través dels seus frescos. L’any 1977 va fer estudis de la pintura al fresc a l’Escola de Sant Cugat del Vallès que havia posat en marxa Josep Ma Garrut, i al 1978 una exposició de gravats a Benidorm, on també va fer una mostra d’obra al pastel. Sis anys més tard va fer la seva primera obra al fresc a Navata, encarregada per Martí Amiel.

El 1988 va exposar a la Galeria Forum de Girona amb un text d’Italo Tomassoni tret del seu llibre ‘Ipermaniera’, tot seguit Tomassoni el va convidar a trobar-lo a Foligno (Umbria). Durant els anys 1994 i 1995 va donar classes de fresc al Taller d’Art de Mariàngels Feliu i al Museu d’Art de Girona, i al 1997 Maria Lluïsa Borràs el va relacionar amb el corrent italià, presentant-lo al Museu de l’Empordà de Figueres coincidint amb l’acabament dels frescos que va pintar al Museu del Rellotge d’aquesta ciutat. Al 2000 va fer una pintura al fresc de la Resurrecció de Crist a l’Església Parroquial de Santa Maria de Blanes, i el gener d’aquell mateix any una mostra a la Sala Noble del Palau Bofarull de Reus, pintures de gran format al tremp d’ou presentat per Olga Xirinacs i text del catàleg d’Italo Tomassoni.

Autor de frescos 

Un any més tard, Joan Mas el presenta a la Fira d’Art de Barcelona a Montjuïc i a la seva galeria, i al 2003 va realitzar el fresc de la Pentecosta, de nou a l’Església Parroquial de Santa Maria de Blanes. Una de les seves obres més estimades i apreciades especialment pels blanencs i blanenques són els frescos que va pintar a l’antiga Església dels Padrets, al barri de Sa Massaneda.

Les pintures que decoren el sostre aquesta antiga capella de l’antic seminari on estudiaven nens del Col·legi Santa Maria –un centre escolar conegut popularment a Blanes com ‘Els Padres’, d’aquí prové el sobrenom d’Els Padrets amb què es coneix l’entorn- recorden molt vívidament pel seu estil les de la venerada ‘Capella Sixtina’ del Vaticà. Per això, popularment es coneix aquesta obra com la ‘Capella Sixtina de Blanes’, actualment ‘Centre Cultural Els Padrets’.

Aquesta obra la va pintar al 2004, i al 2006 va fer la quarta sala al fresc del Museu del Rellotge de Figueres. Particularment destacades són les pintures sobre escenes de Sant Martí, patró del poble, al presbiteri de l’església del segle XII de Vilaritg per recuperar l’esplendor de l’església romànica i aturar-ne el deteriorament. Es va inspirar en els treballs que Simoni Martini va fer a la Basílica d’Assis d’Itàlia. Hi va col·laborar el consistori de Cistella, la Diputació de Girona, la Generalitat i el Bisbat de Girona.