Comunicació MÚSICA A L'ESPERANÇA
Rebuda 21/04/2023
Els festivals de música estan a l’ordre del dia a Catalunya. Strenes, Curtcircuit, Black Music, Portaferrada, Cap Roig, Peralada, Primavera Sound, Sónar,Jardins de Pedralbes (?), Cruïlla, Soundit... Tradicionarius, Barnasants... No acabaríem. Grans pressupostos i milers d’espectadors.
Aquí hi podem sumar altres grans concerts. Aquest any, envoltant el calendari de Música a l’Esperança visiten Barcelona ni més ni menys que Bruce Springsteen, Elton John i Coldplay (que per cert actuen els dies 24, 25, 27 i 28 de maig, o sigui que han tingut el detall de deixar el dia 26 lliure perquè tothom pugui venir a la capella de l’Esperança a gaudir d’Againsam).
Però com deia no fa massa Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia, “encarrilat el panorama dels megaconcerts, toca recosir el teixit musical de proximitat”, que si ja abans no era brillant, la famosa crisi del 2008 primer i la pandèmia després, han deixat ben malmès. Diferents iniciatives van per aquest camí (potser la més notable és el Mercat de Música Viva), “però farà falta la complicitat de tots per a evitar que els músics encadenen un altre any negre, ara per culpa de la guerra.”
I Molina afegia:
“Per suposat, és necessària la complicitat del públic, que ha de valorar el privilegi de seguir escoltant música en viu [...] Però també la de les administracions i, en especial, dels ajuntaments, en tant que principals contractadors. Cal recordar que, una de les primeres conseqüències de la crisis econòmica de 2008, el que primer es va exterminar dels pressupostos públics va ser la música en directe.”
I al mig d’aquest ambient general, Música a l’Esperança continua, passats ja trenta anys, oferint música en viu, un privilegi, donada l’escassa oferta que hi ha a Blanes. Amb una programació variada com de costum: del flamenc no flamenc del gran Diego Cortés acompanyat d’un músic blanenc, a una sèrie de estàndards femenins de la ma d’un altre músic blanenc i el seu grup, passant per una interessant proposta de temes tradicionals catalans en clau de jazz i una prestigiosa cantant brasilera. Tot a l’espai acollidor, com diem sempre, de la capella de l’Esperança les nits dels divendres de maig. I un concert final al Teatre de Blanes, amb un programa de jazz a càrrec d’un dels fundadors de La Locomotora Negra i amb el seu quintet actual.
Esperem la vostra complicitat, i utilitzant novament paraules de Miquel Molina,
“la música en viu és en realitat una xarxa social que, a més, rebaixa els nivells d’estrès. La necessitem”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada