Es certifica el bon estat de les principals espècies pesqueres de Catalunya

Un estudi dut a terme per l’institut oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR) conclou que totes les espècies pesqueres objecte del pla de gestió de pesca europeu es trobarien dintre dels límits biològics de seguretat i per a moltes d’elles ja s’haurien assolit els objectius de sostenibilitat
Sobre la base d'aquests resultats, la Generalitat reclama a la Comissió Europea la revisió de la política de restriccions pesqueres pel que fa a la fixació de possibilitats de pesca per al 2025

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa GENCAT

Rebuda 07/08/2024

L’institut oceanogràfic de Catalunya (ICATMAR) ha publicat un informe històric sobre l’Estat de la pesca a Catalunya 2023, el qual inclou per primera vegada una avaluació precisa en aigües catalanes de les 5 poblacions de peixos rellevants per al Pla de la Unió Europea sobre la Gestió de la Pesca Demersal del Mediterrani Occidental.

Aquest estudi determina, que totes les poblacions avaluades es trobarien dins límits biològics segurs (els nivells de biomassa que no posen en perill les poblacions): el lluç, el moll i l’escamarlà mostren nivells de biomassa per sobre dels mínims que garanteixen el bon estat de les espècies a llarg termini, mentre que la biomassa de la gamba blanca i de la gamba vermella estarien molt per sobre dels òptims.

Així mateix, l’estudi conclou que els resultats de l’avaluació de les poblacions mostren que el lluç i l’escamarlà es pesquen al nivell de l’anomenat Rendiment Màxim Sostenible, el moll i la gamba vermella es pesquen per sota d’aquest llindar màxim establert i només la gamba blanca, espècie que ha proliferat en els darrers anys a conseqüència del canvi climàtic, es pesca per sobre d’aquest objectiu de gestió.

L’ampli monitoratge de la pesca que porta a terme l'ICATMAR (més d’un milió de peixos analitzats) mostra que totes les mesures que s’han dut a terme per millora la població d’aquestes espècies estan tenint efectes positius ràpids i robusts sobre els recursos pesquers.

D’una banda, les observacions in situ revelen que les zones de prohibició de captura tenen molt èxit a l'hora d'augmentar la biomassa de peixos, incloent-hi evidències clares de l’anomenat “efecte reserva” (exportació de biomassa cap a fora de la reserva) així com de la recuperació de l'hàbitat.

D’altra banda, els científics de l'ICATMAR alerten sobre el fort contrast entre els resultats obtinguts i els derivats d'altres metodologies d'avaluació d'estocs pesquers que s'utilitzen habitualment com a base per fixar les possibilitats de pesca. Això demana una revisió urgent dels mètodes oficials d'avaluació pesquera i planteja seriosos dubtes sobre l'estat real de les poblacions, almenys a les aigües catalanes.

L’estudi d’ICATMAR ha estat fet mitjançant un model l’SPiCT (Stochastic Production model in Continuous Time), àmpliament acceptat en organismes internacionals.

Esforç del sector per assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos

El del peix és el primer sector de l’economia blava del país després del turisme (en ocupació, volum de negocis i PIB), i l’únic amb activitat continua al llarg de l’any. És, per tant, un pilar de l’economia blava de les comunitats pesqueres.

A Catalunya la pesca d’arrossegament, regulada en l'àmbit europeu des de l’any 2019 mitjançant el Pla Pluriennal de Gestió de la Pesca Demersal del Mediterrani Occidental (West Med MAP), sosté tot el teixit de la indústria pesquera, incloses les confraries de pescadors, els ports pesquers i les llotges. De fet, el 2023 l'arrossegament va representar el 37% de la flota pesquera total, el 38% dels desembarcaments i el 59% del valor total del peix en primera venda.

No obstant això, els desembarcaments de peixos a Catalunya durant els darrers 20 anys (2002-2023) mostren una clara tendència a la baixa, oscil·lant entre les 37.044 t l’any 2006 fins a un mínim històric de 16.157 t el 2023, amb xifres habituals al voltant de les 20.000 t els darrers anys.

En aquests primers anys d’aplicació del Pla el sector català ha fet un gran esforç (reducció de dies de pesca, tancament de caladors, parades temporals de l’activitat) per tal d’assolir els objectius de recuperació de les poblacions de peixos. Les captures de la flota d'arrossegament amb port base a Catalunya van baixar a 6.192 t el 2023 (contra 7.854 t el 2019; un -21,1%), la flota va baixar de 224 unitats el 2019 (contra 202 unitats el 2024; un -10%) i els dies de pesca actius de tota la flota d'arrossegament van reduir-se de 41.640 dies el 2018 a només 31.713 dies el 2023 (-23,8%). Això equival a passar de 184 dies de pesca per vaixell el 2018 a com a molt 159 dies el 2023. Paral·lelament, a través de la cogestió, el sector pesquer català va acordar establir una xarxa única a tot el Mediterrani de 20 zones totalment tancades a la pesca (vedats de pesca) creades sobre antics caladors, d'un total de 462 km2, i molts vaixells han adoptat voluntàriament una major selectivitat de les arts de pesca i han incorporat les anomenades "portes voladores" que redueixen dràsticament l'impacte al fons marí.

Revisió de l’aplicació del pla de gestió per als anys vinents

La Generalitat de Catalunya ha participat en la consulta de la Comissió Europea prèvia a la redacció del Reglament que determina les possibilitats de pesca per al 2025 al Mediterrani occidental, i d'acord amb els resultats de l’estudi, reclama que:

No hi ha cap base per adoptar mesures correctores d’emergència a la zona de gestió pesquera corresponent a les aigües catalanes
Cal desenvolupar urgentment la revisió de les metodologies oficials d’avaluació dels estocs pesquers
Mentrestant, les possibilitats de pesca per al 2025 haurien de mantenir-se cautelarment als nivells del 2024 o fins i tot als del 2023, inclosos els mecanismes de compensació corresponents
S'han d'aixecar els límits de captura de gamba
Cal posar èmfasi en la millora de la selectivitat i en l'enfortiment de les zones de tancament pesquer (vedats de pesca).

La gestió pesquera ha de permetre garantir la recuperació de les poblacions pesqueres i la viabilitat econòmica i social d’un sector estratègic com és el de la pesca.