Continua a Blanes la commemoració del 25-N amb un acte de la Plataforma de Dones

Es va celebrar ahir davant l’Ajuntament, i va incloure la lectura d’un manifest, una performance del col·lectiu de l’obra teatral ‘El Destí de les Violetes’ i una actuació dels ‘Calamarsons’

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 24/11/2025

Blanes ha seguit acollint aquest cap de setmana activitats al voltant de la commemoració del 25-N que s’escau demà dimarts, el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. Després que dijous es va fer una xerrada amb una advocada especialitzada en víctimes de violència masclista, i divendres la representació d’un monòleg amb l’actriu Teresa Gelpí, ahir va ser el torn d’una nova activitat que no falta mai al programa d’actes del 25-N.

Es tracta de l’acte organitzat per la Plataforma de Dones de Blanes amb el recolzament de l’Associació de Dones Emprenedores i Acció Feminista de Blanes, així com el suport de l’Ajuntament. L’objectiu és continuar expressant el sentiment de rebuig, conscienciar la ciutadania i aportar el seu gra de sorra en aquesta lluita per eradicar la violència envers les dones. L’acte va tenir lloc a les 12 del migdia al Passeig de Dintre, davant l’edifici de l’Ajuntament de Blanes.

Lectura d’un manifest reivindicatiu: ‘Volem que s’acabi ja!’

L’eix central de l’activitat va ser la lectura d’un manifest reivindicatiu. Abans, però, la presidenta de la Plataforma de Dones de Blanes, Aurora Mèrida, es va encarregar de donar la benvinguda a totes i tots els assistents, entre els quals s’hi comptava l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, així com d’altres regidors i regidores del consistori. Després, va donar pas al manifest, llegit per diverses dones.

El text començava remarcant que el manifest és un clam a l’acció i mobilització a la conscienciació contra la violència de gènere, per denunciar la persistència de la violència masclista, perquè ‘el silenci no és una opció’. Per això, exigeixen la detecció i reparació de tota mena de violència i la implantació de mesures integrals de protecció per a nenes i dones: “Denunciem la violència assenyalat totes les seves formes: Discriminació pel sol fet de ser dona, violència, feminicidi, física, psicològica, obstètrica, racial, social, vicaria, digital, abús sexual, violació, prostitució, casaments forçats a menors, econòmica...”

També reclamava viure lliures i sense por, poder caminar a qualsevol hora del dia sense mirar enrere o treballar amb companys i companyes en paritat, i d’altres aspectes: “Tenir dret a l’educació, a la salut, al treball, a la participació política, vida lliure de violència sexual i reproductiva. Un canvi cultural per a una bona educació, basada en respecte i en bona comunicació (...) El dret a eradicar la violència masclista, ja és una obligació democràtica”.

Un altre tema en especial recollit al manifest va ser la violència vicaria, una de les més cruels envers les dones. El consell de ministres ha aprovat el projecte de llei d’aquest tipus de violència i el delicte tipifica per primera vegada a Europa. Es tracta de visibilitzar i reconèixer, prevenir i sancionar. Tot i que s’ha rebut amb satisfacció, s’apunta que hi ha dèficits: “En alguns casos continuen havent-hi comunicacions paterno-filials entre pares acusats de maltractaments. L’any passat van morir 9 menors víctimes de la violència de gènere, aquest any han mort 3 infants. No té explicació, no s’entén, aquesta violència extrema que no respecten ni als infants, que són els pares!”.

La darrera part del manifests va recordar altres violències que avui dia estan de plena actualitat: “Desitgem la recuperació, reconstrucció i prevenció al poble Valencià, el nostre suport a les persones que han perdut familiars en la tragèdia que va provocar la DANA. No oblidem el genocidi, la tragèdia de Gaza, destigem que els arribi l’ajuda i els aliments que necessiten per poder viure”.

L’últim missatge amb què es va tancar el manifest resumia tot plegat tant aquest darrer desig com el què sempre plana cada any als actes del 25-N: “Volem la pau, no volem guerres, que el respecte passi al davant i els polítics sàpiguen gestionar-ho, ja que volem viure sense violència. Desitgem que no hi hagi més assassinats, cap més mort a causa de la violència masclista ! Volem lluitar junts dones i homes per aquesta causa ! Volem que s’acabi ja!”.

Performance amb ‘El Destí de les Violetes’ i música amb els ‘Calamarsons’

L’acte es va completar amb dos ingredients artístics. Un d’ells va ser una performance a càrrec del col·lectiu teatral que representa l’obra ‘El Destí de les Violetes’. Es tracta d’un projecte engrescador, ambiciós i solidari que ja porta més d’un any rodant per diversos escenaris del territori. ‘El Destí de les Violetes’ és una obra de Beth Escudé Gallès, i en aquesta versió dirigida per Laura Vall·llosera les actrius són sòcies de l’AGE (Associació Gironina d’Empresàries), així com d’altres actors i actrius amateurs.

Durant l’acte amb motiu del 25-N es va oferir una mostra de la representació, que destina la recaptació a les fundacions que formen part de l’AGE: Oncolliga Girona; ELNA per a la Diversitat Funcional; Esclerosi Múltiple; SerGI; i Ramon Noguera. Pel que fa a l’obra, la seva protagonista és qui li dona nom: la Violeta és una dona amb mil cares, una dona dividida en vuit. Són vuit decisions a prendre, vuit camins a escollir, i cada elecció la conduirà a un destí diferent.

Pel que fa al segon ingredient artístic de l’acte, va quedar centrat en dues intervencions musicals a càrrec del grup ‘Els Calamarsons’. Format per músics i cantants de Blanes que col·laboren habitualment amb la ‘Coral Solstici d’Estiu (Guillem Bitlloch, Cristina Bitlloch i Nico), són uns apassionats que van participar cantant tres cançons: ‘Vestida de nit’; ‘Cançó a les mares’ i ‘Tot el què em dones tu’.

Per últim, un altre ingredient que tampoc va faltar durant l’acte organitzat ahir per la Plataforma de Dones de Blanes és la xarxa que s’instal·la cada any al recinte on té lloc la trobada. A la xarxa s’hi pengen els noms de les dones que han estat assassinades per les seves parelles, víctimes de la violència masclista.