Blanes busca familiars de víctimes del franquisme enterrades a la Fossa Comuna de Girona
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, amb el suport de l’Arxiu Municipal, ha encapçalat una xerrada informativa adreçada a les famílies que volen recuperar les despulles relegades fins ara a l’oblit, entre les quals s’hi compten les de 14 persones blanenques afusellades
![]() |
| Imatge Fossa comuna a Estépar, província de Burgos |
TEXT EN CONTEXT
La recerca de familiars de les 14 víctimes blanenques afusellades pel franquisme és una tasca de justícia tan necessària com tardana. Darrere dels noms hi ha famílies que han viscut durant dècades una absència doble: la pèrdua violenta d’un ésser estimat i la impossibilitat de donar-li una sepultura digna. A Blanes, on la repressió també va deixar una forta empremta, recuperar aquesta memòria no és reviure el passat: és reparar un deute democràtic pendent.La informació posa sobre la taula una realitat incòmoda: la transició va deixar moltes víctimes sense reconeixements plens, i la societat actual encara ha de garantir que la memòria no depengui només de la voluntat d’associacions i familiars. Cal institucions actives, recursos suficients i una resposta àgil.
És només la meva opinió Anna Vila
Font AJUNTAMENT DE BLANES
Informació rebuda 10/11/2026
La Sala d’Actes Maria Dolors Oms va acollir el passat divendres una xerrada organitzada per l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera amb el suport de l’Arxiu Municipal de Blanes i el Memorial Democràtic, amb un objectiu molt clar. Es tractava de fer una crida per sumar esforços que aconsegueixin materialitzar una fita que servirà per tancar ferides encara obertes que enllacen amb la Guerra Civil del 1936 i la posterior dictadura franquista.
Maria Teresa Mur, presidenta de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, va explicar la intensa tasca que està fent l’entitat que presideix per reparar un mal comès fa massa temps i que, malgrat tot, continua sent massa viu, massa present. Es volen localitzar els descendents familiars i unir esforços perquè es recuperin els cossos dels homes i dones afusellats pel franquisme a Girona, que encara són a la Fossa Comuna del cementiri d’aquesta ciutat, recuperar la memòria dels qui fins ara estan relegats a l’oblit.
14 persones blanenques afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1945
Durant l’acte, encapçalat per la regidora d’Arxiu i Patrimoni, Mònica Rabassa; així com pel cap del servei, Toni Reyes; i el seu tècnic de difusió, Aitor Roger, es va reafirmar el compromís de l’Ajuntament de Blanes per poder preservar la memòria històrica i restituir la dignitat humana de les víctimes. Són persones de Blanes i la província de Girona que es troben a la fossa comuna del cementiri de Girona, que van ser empresonades i condemnades amb judicis sumaríssims, i que finalment van ser afusellades.
Es vol aconseguir que es recuperin les restes, s’identifiquin mitjançant l’ADN i es tornin les despulles a les famílies per fer enterraments dignes a les víctimes. Per això, cal contactar els descendents de les persones afusellades. A l’acte del passat divendres també es va recordar les 14 persones blanenques afusellades pel franquisme entre els anys 1939 i 1945, les restes de les quals es troben a la fossa comuna del cementiri de Girona.
510 persones afusellades i enterrades al cementiri vell de Girona
Segons Teresa Mur, de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, hi ha 510 persones que afusellades pel franquisme en aquest període de temps, des del 1939, quan va acabar la guerra, fins al 1945. Estan enterrades al cementiri vell de Girona, a la fossa comuna, i cal reclamar les seves despulles. Del què es tracta és que la seva mort no caigui en l’oblit. Després que han passat tants anys, malauradament molts dels fills de les víctimes ja han mort sense haver pogut recuperar els cossos dels seus familiars, en una nova injustícia que recau de nou sobre la memòria històrica de les víctimes del franquisme.
L’entitat ha elaborat una relació de les víctimes a partir de la documentació de l’Arxiu Municipal de Girona, així com d’altres arxius militars i civils, on es recullen els noms dels afusellats, el lloc de naixement i de residència, l’edat, l’ofici i les referències dels sumaris i expedients penitenciaris. Amb aquesta informació, l’associació s’ha adreçat als ajuntaments gironins perquè sumin esforços amb aquest objectiu comú.
Les víctimes procedeixen d’uns 150 municipis de la demarcació gironina, i fins al moment han aconseguit contactar amb un centenar de familiars, alguns dels quals estan interessants en recuperar les despulles. Amb tot, la recerca continua encara oberta i l’esperança és que properament es pugui fer justícia malgrat el pas del temps.
D’altra banda, val a dir que abans de la xerrada oberta al públic a la Sala de Plens, es va fer una reunió prèvia en petit comitè a la Sala de Juntes amb els familiars de 14 persones blanenques afusellades pel franquisme entre els anys 1939 i 1945, les restes de les quals són a Girona. Per deixar palesa la seva determinació, els i les familiars d’aquestes víctimes del franquisme es van fer una fotografia de grup, acompanyats de Maria Teresa Mur, Mònica Rabassa i Toni Reyes.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada