EL PLA DIRECTOR DE LA COSTA BRAVA, UN GRAN PAS ENDAVANT PERÒ INSUFICIENT ENCARA PER SALVAR LA COSTA BRAVA
 |
| Imatge arxiu JAVIER ROMERA |
Comunicat de SOS COSTA BRAVA
Rebut el 19/11/2020
La PLATAFORMA SOS COSTA BRAVA després d’haver fet una primera valoració del Pla Director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí, aprovat provisionalment per Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de data 19 de novembre de 2020, i de la informació comunicada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, manifesta:
1. El PDU és un avanç en la preservació del territori del litoral gironí, en la mesura que confirma la desclassificació de 1326 hectàrees de sòl i prop de 84 sectors urbanitzables, així com la reducció de més de 56 àmbits addicionals.
2. El PDU confirma que existeixen a Catalunya eines de planificació i ordenació del territori adequades per canviar els plans urbanístics vigents i per revertir la política urbanística del país.
3. Per SOS Costa Brava és una bona notícia que el PDU assoleix la seva aprovació provisional un cop superada la informació pública i estigui a les portes de la seva aprovació definitiva.
4. SOS Costa Brava celebra la confirmació de la desclassificació del sector d’Aiguafreda a Begur, de la Cala Morisca a Tossa de Mar i de nombrosos sectors urbanitzables a Begur, Pals, Lloret i a altres indrets del litoral gironí.
5. Celebrem la rectificació i preservació de Pola Giverola a Tossa de Mar, de la part EIN de Montcal de Begur i de Cala Banys a LLoret.
Malgrat tot, la Plataforma de defensa del litoral gironí manifesta la seva decepció en part davant del contingut del PDU aprovat, en la mesura que és clarament insuficient per salvar la greu situació urbanística en la què es troba la Costa Brava.
SOS COSTA BRAVA havia reclamat al Departament de Territori i Sostenibilitat i al Govern de Catalunya més valentia i coratge per aprovar desclassificacions massives de sòl en tots els sectors urbanitzables pendents de desenvolupament i en els Polígons de sòl urbà no consolidats.
I en aquest sentit, la Plataforma lamenta els següents extrems:
1. El PDU no afronta el problema –en la seva integritat- de les prop de 250 noves urbanitzacions previstes en el planejament vigent dels 22 municipis del litoral gironí. Havent deixat al marge més de 100 sectors.
2. El DPU ara aprovat, suposa un pas enrere, per la protecció adequada de la Selva Marítima, en la mesura que ha rectificat la inicial decisió de desclassificar i protegir 3 àmbits a Blanes. Pas enrere que resulta incomprensible per la Plataforma.
3. El PDU ha deixat al marge de la seva revisió el planejament de 5 municipis costaners amb potencial de creixement excessiu, manifestament insostenible i que havien d’ésser tractats i abordats:
- Palafrugell.
- Palamós.
- Castell Platja d’Aro.
- Calonge.
- Castelló d’Empúries.
Municipis quins planejaments vigents preveuen urbanitzar 504’37HA de sòl amb un potencial de 9234 nous habitatges.
4. El PDU és insuficient a Cadaqués. En la mesura que no desclassifica íntegrament la urbanització de Sa Guarda de Cadaqués ni els sectors de Es Calders i s’Oliguera.
5. El PDU és també insuficient a Pals, en no desclassificar la totalitat dels àmbits dunars i pinedes mediterrànies de la platja de Pals, amb els sectors de Jonquets, Rodors, Interpals entre d’altres.
6. El PDU suposa un pas enrere pel municipi de l’Escala, en la mesura que es torna a permetre la urbanització i edificació d’una zona hotelera en un àmbit que havia quedat desclassificat (sector Recs-dunes-Puig).
7. El PDU és insuficient a Begur, en no afrontar la preservació íntegra de l’EIN Muntanyes de Begur ni la desclassificació de total de Montcal, la Pedrera de s’Antiga o l’aturada de la destrucció de la Cala de Sa Riera.
8. El PDU no ha abordat la problemàtica derivada de la sobreexplotació dels aqüífers i de la manca d’aigua.
9. El PDU no ha garantit la preservació de la integritat dels boscos i espais forestals del litoral. En la mesura que més de 900 ha segueixen amenaçades per sectors que es mantenen coma urbanitzables.
Tampoc s’han salvaguardat tots els hàbitats d’interès comunitari prioritari de pineda mediterrània i hàbitats dunars.
10. El PDU no ha atès la petició de SOS Costa Brava de protecció integral dels darrers retalls de boscos a primera línia de litoral, en les cales ja urbanitzades, que suposarà la progressiva destrucció dels següents àmbits:
- Pineda de La Fosca de Palamós.
- Tamariu Riera de Santa Maria del Llor.
- Muntanya de Sant Sebastià a Llafranc.
- Pineda i Riera del Canadell a Calella de Palafrugell.
- Pineda i front de Mar de Platja d’Aro a la desembocadura del Ridaura.
- Polígons d’Aigua Xelida.
- Franja de litoral entre el Far de s’Arenella – Cap de Bol i Roses 2 entre Port de la Selva i Llançà.
- Cala d’Es Calders, amb els sectors de Turó de Calders, Racó de Calders i s’Oliguera a Cadaqués.
11. El PDU no ha garantit la desclassificació de tots els sectors urbanitzables amb pendents superiors al 20% malgrat ésser un requisit legal.
Ni tan sols s’ha afrontat adequadament i amb totes les garanties el risc d’inundació i els efectes del canvi climàtic. Havent de denunciar la reclassificació de diversos àmbits a Blanes a la desembocadura del Tordera. Fet incomprensible amb la situació d’emergència climàtica.
Valoracions per sectors i/o municipis:
Llançà: sector PE 2- Roses
Lamentem que l’aprovació provisional el Pla Director Urbanístic segueixi permetent la construcció d’aquest àmbit que correspon a un fals sòl urbà (tal i com vam demostrar en un detallat informe que es va presentar en les al·legacions) Ens refermem que seria una urbanització que no compleix amb la normativa vigent per a dues raons principals: es troba dins de zona marítimo terrestres i té pendents superiors al 20%.
Cadaqués:
El PDU és insuficient a Cadaqués. En la mesura que no desclassifica íntegrament la urbanització de Sa Guarda de Cadaqués ni els sectors de Es Calders i s’Oliguera.
L’Escala: Sector Recs-Dunes-Puig
Des de l’Escala demanem la desclassificació del Sector Recs-Dunes-Puig, de 14 ha, tal com es preveia a l’aprovació inicial, perquè correspón a un àmbit d’un bosc dins d’un valuós ecosistema dunar amb important presència de Pedra Seca i travessa un camí públic. El sector és limítrof a l’espai natural de protecció especial (ENPE) del Parc Natural del Montgrí, illes Medes i Baix Ter. La construcció d’un gran hotel pot tenir un fort impacte paisatgístic que destruiria l’entorn del paisatge dels masos de l’entrada a l’Escala.
Pals:
El Pla General del 1986, un dels més antics del litoral, preveu un potencial edificatori de 3.500 habitatges, la majoria segones residències a la platja, en la seva major part, a pinedes sobre dunes, hàbitat d’interès comunitari prioritari, i el PDU preveu reduir-lo parcialment, passant a un potencial encara de 2.000 nous habitatges.
El PDU només preveu un decreixement de les urbanitzacions en terrenys forestals de gran interès ecològic com el Paratge Rodors (xarxa natura 2.000 amb restes arqueològiques i grans pendents), les pinedes Rodors 1 i 2, i el subsector de les pinedes sobre dunes Palsmar, al nord del camping Interpals.
El PDU no extingeix ni redueix sectors com els Jonquers, actualment estany i arrossars del Vernegar, de gran interès ambiental i faunístic contigu a les Basses d’en Coll, la duna gegant de la pineda d’en Saguer del sector el Vaixell ni la Pineda de Pals, ni l’entorn agrícola de l’hort d’en Saguer i el camp Puig al Mas Corredor.
Begur:
La Plataforma Salvem la Costa de Begur celebra que s’hagi salvat la cala d’Aiguafreda, així com la reducció generalitzada del nombre d’habitatges previstos a Begur. Però alhora l’entitat ho considera una victòria agredolça, a causa dels nombrosos projectes insostenibles que continuen el seu curs al municipi i que afecten, molt particularment, els entorns de Sa Riera i de part de Montcal.
Al municipi s’han extingit fins a 12 urbanitzacions, entre elles una de les més carismàtiques, la cala d’Aiguafreda, on es pretenia edificar centenars d’habitatges, fet que hagués suposat la destrucció d’unes 70 hectàrees de bosc litoral. Així mateix, a Begur, altres 5 urbanitzacions s’han modificat i veuran el nombre d’habitatges que es podrien construir reduïts.
No obstant això, les polèmiques urbanitzacions de la Pedrera de s’Antiga, part de Montcal i Sa Riera Living, que han estat denunciades per la Plataforma continuen el procés urbanitzador. De fet, el PDU publicat menciona concretament que es mantenen 5 urbanitzacions, però oblida d’incloure en la seva anàlisi 17 altres urbanitzacions de Begur que també es mantenen i seguiran edificant-se. En conclusió, tot i que es deixaran de construir uns 650 habitatges al municipi gràcies al PDU, el potencial edificatori continua essent extremadament elevat segons la portaveu de la Plataforma, que considera que “s’ha d’abandonar d’una vegada per totes el model obsolet de construir segones residències, ja que aquestes buiden, fragmenten i empobreixen la vila”.
Palafrugell:
El terme municipal de Palafrugell va quedar exclòs des d'un primer moment i no forma part de l’àmbit d’actuació del PDU. Palafrugell té grans finques pendents d’ edificar en sectors molt sensibles: Aigua Xelida, Calella (Finca Sentís -Canadell), Tamariu (Riera del Mas d’en Llor) , Llafranc (Muntanya de Sant Sebastià) i totes elles suportades per planejaments que no compleixen els requeriments mediambientals i de sostenibilitat actuals. SOS Palafrugell lamenta que Palafrugell hagi quedat exclòs del PDU i per tant desprotegida, a excepció del que fa a la normativa d’integració paisatgística dels sòls en edificació aïllada que sí és d’obligat compliment a tots els municipis i que aconseguirà acabar amb les macro cases que aprofitaven els desnivells per incloure plantes per sota del nivell del carrer d’accés a l’habitatge.
Santa Cristina d’Aro: Riera de Molinets i POUM
Cas que representa una clara manca d’ambició del PDU. Al sector de Molinets es manté una previsió de desenvolupament urbanístic de 20 Ha per a un camp de golf i 64 habitatges,. Això significa una reducció de l’àmbit i potencial edificatori original, però, atès que el Pla Parcial de Molinets està suspès per l’ajuntament i el POUM està en procés de revisió, el PDU hauria d’haver fet un pas endavant i extingir totalment un sector que no té cap lògica urbanística ni ambiental en els temps actuals, i que afectant terrenys forestals, xarxa fluvial i camps de conreu que connecten el riu Ridaura amb l’EIN de Cadiretes.
A nivell general, el PDU ha obviat extingir molts sectors de Santa Cristina d’Aro que el propi ajuntament contempla desclassificar amb la revisió del POUM en compliment d’una sentència judicial que va anul·lar el Pla per ser excessivament expansionista. És incomprensible que Territori no hagi aprofitat l’avinentesa per extingir tots aquests sectors industrials i residencials.
Blanes: Vall de Burg i Platja de s’Abanell
Lamentem el canvi de decisió del PDU i demanem que es torni a proposar la desclassificació de l’àmbit VALL DE BURG i PLATJA DE S’ABANELL, zones inundables situades al Delta de la Tordera en una zona que hauria de ser agrícola d’especial protecció per contribuir a la regeneració d’aquest hàbitat d’especial fragilitat i elevat interès ecològic/faunístic.
Per la Plataforma SOS Costa Brava el PDU malgrat ésser un primer pas positiu, no suposa un veritable canvi de rumb per abandonar, d’una vegada per totes, la política urbanística insostenible dels creixements excessius i de les 2ª residències que destrueixen el patrimoni natural que és el més valuós pel conjunt de la població i és patrimoni de tothom.
SOS Costa Brava reitera que seguirà lluitant per la defensa de la Costa Brava i programarà una campanya per salvar els darrers retalls de boscos del litoral gironí.
I demana suport personal i econòmic al conjunt de la societat, podent-se fer aportacions a soscostabrava.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada