La BioMARató: la competició que apropa la biodiversitat de les costes catalanes a la ciutadania.

Fotografiar el màxim d'éssers vius de la costa catalana, ja siguin ocells, plantes del passeig marítim o espècies subaquàtiques, és l'objectiu de la BioMARató, un dels majors esdeveniments de ciència ciutadana i observacions marines que se celebrarà a Catalunya entre finals de l’abril i principis del maig i al llarg de tot l'estiu 2021.
Es tracta d'una activitat impulsada per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) al costat del projecte Cos4Cloud, l'empresa Anèl·lides – Serveis ambientals marins, l’associació mediambiental Xatrac i dos centres de submarinisme: Oceánicos, i Plàncton Diving i l'ajuntament de Calonge i Sant Antoni, que busca promoure la conservació i la sensibilització al voltant de l'ecosistema marí.

Rebuda el dia 29/04/2021

La celebració de la BioMARató coincideix amb la City Nature Challenge (CNC), una competició amistosa internacional d'observacions naturalistes on ciutats de tot el món competiran entre elles per aconseguir la quantitat més gran d'observacions d'éssers vius dins de la seva localitat i publicar-les a una plataforma de ciència ciutadana. La regió guanyadora serà la que aconsegueixi més observacions naturalistes, més espècies d'éssers vius observats i més participants implicats.

Enguany el CNC se celebra del 30 d'abril al 3 de maig i, en el cas de Catalunya, participaran les províncies de Barcelona, Girona i Tarragona a través de la BioMARató. Al llarg d'aquests dies s'oferiran diverses activitats gratuïtes, entre les quals s'inclouen un taller per conèixer la biodiversitat entre les roques, sortides d’esnòrquel i immersions de submarinisme.

No obstant això, com no sempre fa bon temps a l'abril per acostar-se a les platges o entrar a l'aigua, la competició continuarà en el territori català durant l'estiu. Així, des del juny fins al setembre de 2021 la ciutadania podrà gaudir de múltiples activitats per conèixer l'ecosistema marí que forma part d'algunes localitats de la Costa Daurada, la Costa Brava i les platges de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquest cas, guanyarà la província que aconsegueixi la quantitat més gran d'observacions d'éssers vius sota l'aigua, la que detecti més espècies invasores i rares o la que aconsegueixi més participants.

Qualsevol persona pot participar, tant apuntant-se a una de les activitats organitzades, com fotografiant éssers vius pel seu compte. L'objectiu és gaudir de la natura, fer la quantitat més gran de fotografies a éssers vius i pujar-les al projecte ‘BioMARató’ de la plataforma de ciència ciutadana Natusfera.

“Natusfera és com un quadern de camp virtual on recollir observacions de la natura. A més, aquesta plataforma et permet interactuar amb una gran comunitat naturalista que t'ajudarà a identificar les espècies”, comenta Jaume Piera, investigador de l’ICM-CSIC, investigador associat del CREAF i coordinador del projecte Cos4Cloud.

Una vegada finalitzada la BioMARató, comença el procés d'identificació i validació de totes les observacions que se n’hagin pujat a Natusfera. Així mateix, s'organitzaran dues activitats en línia gratuïtes per aprendre a identificar espècies amb totes les observacions que s'hagin rebut i descobrir algunes de les seves curiositats.

Conèixer la biodiversitat per fomentar la seva conservació

Algunes de les observacions que es recullin al llarg de la competició s'utilitzaran en el projecte de ciència ciutadana UrbamarBio, liderat per Anèl·lides - Serveis ambientals marins, i en el qual participen l’ICM-CSIC i el projecte Cos4Cloud. “Utilitzarem les dades obtingudes a les platges de Badalona i Barcelona per promoure l'ús sostenible i la preservació del seu ecosistema marí a través d’UrbamarBio”, afirma Andrea Comaposada, biòloga i fundadora d’Anèl·lides– Serveis ambientals marins i líder del projecte Urbamar.

Un dels principals objectius d'aquest projecte és publicar un article científic on s'expliqui el procés per aconseguir que les dades aportades per la ciutadania siguin d'alta qualitat, requisit imprescindible per a poder incorporar aquest tipus de metodologies participatives en futurs projectes de recerca.

En aquesta línia, d'acord amb Jaume Piera, “cada vegada es reconeix més la importància de la ciència ciutadana com una valuosa font d'informació per a la comunitat científica i, fins i tot, per a donar suport a la presa de decisions en polítiques mediambientals i de conservació”.

Un exemple concret és l'informe ‘Estat de la Natura a Catalunya 2020’ publicat a finals de l'any passat pel Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) de la Generalitat per a avaluar la biodiversitat a Catalunya. Per la seva elaboració, es va comptar, a més d'amb la contribució i les dades de diverses entitats, amb dades recollides per centenars de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana. “Aquest document demostra l'enorme contribució que suposa la ciència ciutadana per al monitoratge de la biodiversitat”, conclou Piera.