70a promoció de jutges i jutgesses amb destins a Blanes

Felipe VI ja ha perdut la por a Catalunya i aquest any no falla per l’entrega de despatxos judicials 

El monarca demana als futurs jutges actuar “amb rectitud personal i professional” per legitimar la justícia espanyola, evidenciant un cop més la farsa judicial 


Imatge AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES


Contingut Agència ACN 

Rebut 29/11/2021 

Felipe VI ha demanat aquest dilluns als nous jutges i jutgesses de la 70a promoció que actuïn amb “independència, imparcialitat i coneixements jurídics”, però també “valors, principis ètics i rectitud professional i personal” per mantenir la legitimitat del sistema judicial. En l’acte d’entrega dels 188 despatxos judicials a Barcelona, el monarca ha agraït l’esforç i els ha recordat la responsabilitat que assumeixen a partir d’ara. Felipe VI ho ha dit durant el seu discurs en un acte al qual l’any passat no va assistir per indicació del Gobierno enmig de la polèmica per la inhabilitació del president de la Generalitat Quim Torra.

A l’acte hi ha assistit el president del CGP del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Supremo, Carlos Lesmes, la fiscal general de l’estat, Dolores Delgado, la ministra de Justícia, Pilar Llop, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, i el fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, entre altres autoritats.

En el seu discurs, Lesmes ha reclamat als nous jutges una “defensa ferma de la Constitució i la llei” i els ha advertit dels reptes que tenen per davant: garantir la llibertat i la seguretat, protegir la propietat i ordenar les relacions laborals i familiars.

En el seu discurs, ha agraït la presència del rei a l’acte, després que l’any passat no hi acudís per indicació del govern espanyol. Segons ell, això suposa una “enorme força simbòlica i un profund significat constitucional”. 

“La legitimitat del poder judicial neix, com tots els poders de l’estat, del poble espanyol, en el qual resideix la sobirania nacional, i la justícia s’administra en nom de qui simbolitza la unitat i permanència de l’estat, conjugant-se harmònicament les idees de sobirania i unitat de la nació”, ha expressat.

Als nous jutges també els ha demanat que actuïn amb “imparcialitat, independència de les conviccions personals i aliens a qualsevol tipus de pressió”, que jutgin sense “elements estranys, inacceptables i tendents a influir il·legítimament en el pronunciament judicial”.

Per la seva banda, el director de l’Escola Judicial, Jorge Jiménez, ha destacat l’esforç dels nous jutges i la formació rebuda orientada a la pràctica jurídica i oberta a la diversitat cultural i social. A més, ha remarcat i agraït la dedicació dels aspirants tot i les dificultats sorgides de la pandèmia. Als nous jutges els ha demanat que segueixin treballant amb dedicació, independència, cortesia, prudència, imparcialitat, proximitat, perspectiva de gènere, vocació de servei i exemplaritat pública.


Origen, perfil i destí dels nous jutges 

El perfil dels 188 jutges, 134 dones i 54 homes, que integren la setantena promoció de l’Escola Judicial, és, segons es recull en una enquesta realitzada quan van ingressar a l’Escola Judicial el 2019, el d’una dona (representen el 71,28% del total) amb una edat mitjana de 28 anys, tot i que el més jove en tenia 23 en ingressar a l’Escola i el de més edat, 44. La majoria d’ells oscil·laven entre els 25 i 31 anys quan, en fa dos, van començar la fase de la seva formació com a jutges, i de mitjana han trigat poc més de quatre anys i mig a preparar i aprovar l’oposició. Més de la meitat (el 53,26%) van decidir dedicar-se a la carrera judicial mentre cursaven Dret a la universitat, un 30,98% va prendre aquesta decisió abans de començar els seus estudis universitaris i un 14,13% en acabar la llicenciatura.

Durant l’etapa de preparació de l’oposició, la immensa majoria (94,57%) va comptar amb el recolzament econòmic dels seus pares. Una mica més d’un terç dels alumnes de la promoció ha treballat amb anterioritat: el 22,34% en un sector aliè a l’àmbit jurídic i el 12,77% vinculat a l’àmbit jurídic. El 57,45% no ha treballat abans. La tradició familiar no és l’element determinant que va portar als nous jutges a escollir la professió. Les tres quartes parts dels integrants de la promoció (74,46%) ni han tingut ni tenen familiars (fins a segons grau de consanguinitat) que exerceixin o hagin exercit una professió jurídica. Dels que sí que els tenen o han tingut, en el 4,89% dels casos són jutges o magistrats i en el 20,65% desenvolupen altres professions jurídiques.


Professió vocacional 

Les raons que més han pesat en l’elecció de la professió de jutge tenen a veure amb la vocació pel dret i per l’exercici de la funció jurisdiccional. Així, un 96% dels alumnes han escollit ser jutges perquè els agrada el dret. D’aquests, es mostren molt d’acord amb aquesta afirmació el 76% i bastant d’acord, el 20% restant. De forma similar, la funció del jutge com a garant dels drets fonamentals, és un altre dels motius que més han influenciat en els integrants de la promoció a l’hora d’encaminar la seva vida professional. Així, es mostra molt d’acord amb aquesta idea el 70% i força d’acord, el 26%.

La independència i la imparcialitat de la funció judicial va ser el principal atractiu de la professió de jutges per al 62% dels enquestats. Força d’acord amb aquesta afirmació s’han mostrat també un altre 32% dels alumnes. Finalment, gairebé la meitat dels nous jutges (49%) va escollir la professió per contribuir a la lluita contra la delinqüència. Un 37% més se senten bastant identificats amb aquesta opció. L’element determinant per a ser jutge va ser el fet de representar un poder de l’Estat per al 36% dels alumnes; per a un 42% l’estabilitat a la feina, i la contribució amb un servei públic va ser la principal raó per a un 52%. Les condicions econòmiques de la professió van ser l’opció més escollida per a un 44% dels enquestats.

L’àrea penal torna a ser la més atractiva per als nous jutges. El 29% d’aquests voldrien exercir en aquest ordre jurisdiccional en el futur. Per ordre de preferència, la segueixen el civil (17,54%), menors (12,53%), família (11,69%), violència sobre la dona (10,65%), vigilància penitenciària (6,68%), social (4,59%) i contenciós-administratiu (3,34%).


Catalunya, primera destinació 

Tenint en compte el lloc de residència habitual, Andalusia torna a ser la comunitat autònoma que més jutges aporta (48). La segueixen el País Valencià (23), Madrid (22), Castella i Lleó (16), Catalunya i Galícia (11 cadascuna), Astúries (10), Aragó (9), Múrcia (7), Extremadura i Canàries (6 cadascuna), Cantàbria i País Basc (5 cadascuna), Balears i Navarra (3 cadascuna), Castella la Manxa (2) i Ceuta (1).

Catalunya és la comunitat a la que aniran destinats més membres de la promoció, 73 en total. La resta es repartiran de la següent manera: 45 ocuparan la seva primera destinació a Andalusia, 4 a Aragó, 2 a Balears, 15 a Canàries, 3 a Cantàbria, 5 a Castella La Manxa, 3 a Castella i Lleó, 3 al País Valencià, 10 a Extremadura, 14 a Galícia, 1 a La Rioja, 6 a Múrcia i 4 a Euskadi.

Els destinats a Catalunya aniran a: 

  • Tarragona, 
  • Reus, 
  • El Vendrell, 
  • Valls, 
  • Falset, 
  • Tortosa, 
  • Amposta, 
  • Balaguer, 
  • Girona, 
  • Figueres, 
  • Olot, 
  • Blanes, 
  • Sant Feliu de Guíxols, 
  • Arenys de Mar, 
  • Granollers, 
  • Vic, 
  • Manresa, 
  • Igualada, 
  • Vilafranca del Penedès, 
  • Vilanova i la Geltrú, 
  • Mollet del Vallès, 
  • Santa Coloma de Gramenet, 
  • Cornella de Llobregat, 
  • Esplugues de Llobregat, 
  • Sant Feliu de Llobregat, 
  • Sant Boi de Llobregat, 
  • Martorell. 

A més, tres seran d’adscripció territorial per a la demarcació de Barcelona, un a Girona i un a Tarragona.



Comentaris