Presentació del número vint-i-quatre de la revista Blanda

L’Aqüeducte Romà de Blanes i els poemes de Joaquim Ruyra, dues de les recerques de la 24ena Revista ‘Blanda’ 

La publicació de l’Arxiu de Blanes també inclou articles sobre tres establiments emblemàtics: Estanc Pla, Restaurant Can Patacano i els salaons de Can Burguet que ara és Carnisseria 


Imatge facilitada per la institució.

Nota de premsa AJUNTAMENT 

Rebuda 11/02/2022 

La Sala de Plens Municipal ha allotjat la tarda d’avui divendres un dels actes més emblemàtics que es fan a la vila al llarg de l’any, però que la COVID va impedir poder celebrar l’any passat: la presentació del nou número de la revista Blanda, que edita anualment l’Arxiu Municipal. L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, acompanyat de la tinenta d’alcalde de l’Arxiu Municipal, Olga López, han encapçalat l’acte que també ha comptat amb la intervenció de benvinguda de l’arxiver i director del servei, Toni Reyes.

Els han acompanyat alguns autors i autores dels articles inclosos al número 24 de la revista, així com regidors i regidores del consistori, l’equip de col·laboradors i col·laboradores, o bé famílies i personatges directament relacionats amb els continguts de les recerques. A Blanes parlar de Blanda és sinònim de recuperar i posar en valor retalls de la memòria històrica de la vila que fins i tot –en alguns casos- desconeixien els mateixos vilatans, el principal públic fidel amb què compta la publicació.

Un altre col·lectiu que no es perd mai un nou número del Blanda són les persones que es dediquen a la investigació i a la història, perquè en cada nova edició s’hi inclouen recerques i estudis inèdits, que aporten noves dades i perspectives inèdites a una gran quantitat de passatges de la història recent i passada del municipi on comença la Costa Brava. Així ho ha destacat l’alcalde, Àngel Canosa: “Considero que cal preservar la identitat d’un municipi apel·lant a les seves arrels, a la seva història. I aquesta és una fita que la revista Blanda, així com la feina de l’Arxiu Municipal, ajuden a fer possible”.


Aqüeducte i poemes 

Dos dels articles de recerca més destacats amb què compta el número 24 de Blanda estan relacionats precisament amb dos dels passatges culturals de la història de Blanes que han contribuït a posar en el mapa la ciutat. El primer tracta sobre un dels períodes històrics que en l’actualitat està motivant un bon nombre de projectes i estudis a la vila.

Ovidi Alum Gelabert ens descobreix un aqüeducte inèdit que hauria transcorregut al terme municipal blanenc, amb la hipòtesi de localització i anàlisis tècnica preliminar de la possible construcció: l’aqüeducte romà de Blandae. La hipòtesi es basa en evidències físiques que ha descobert l’autor entre l’estiu del 2020 i la primavera del 2021. Segons explica l’autor, aquest possible descobriment és conseqüència de la comprovació sobre el terreny de les premisses tècniques pròpies de les infraestructures hidràuliques romanes. La longitud total del seu recorregut devia ser d’uns 11 km, considerant que el punt de captació de l’aigua es devia trobar al veí municipi de Tordera.

L’aqüeducte hauria estat eminentment subterrani, construït amb llargs trams de galeries perforades a la roca, circulant amb una profunditat que va des dels 20 als 50 metres de mitjana. Si la captació es localitza al pantà de Mas Mora (a Tordera), el punt de l’arribada de l’aigua a la ciutat de Blandae es devia trobar a prop d’on existia l’antic Mas Alsina, vora l’actual Placeta de la Creu Coberta de Blanes, amb un desnivell estimat de 6 metres i un pendent mitjà absolut d’uns 57 cm/Km.

Per la seva banda, Pep Vila s’encarrega de desvetllar un dels aspectes poc coneguts del literat més internacional de Blanes: Joaquim Ruyra. En l’article titulat ‘Joaquim Ruyra, orfebre del sonet, llegit en set ensonyaments’ se centra en la seva producció poètica. És un aspecte poc explorat, ja que Ruyra és conegut com el mestre de la prosa catalana. Malgrat tot, tal com es recull a l’article, l’escriptor es mostrava satisfet dels sonets que havia escrit, i considerava que estava a l’alçada de la seva millor prosa.


Tres establiments 

Pel que fa a la resta de continguts del darrer número de la revista, n’hi ha tres que tenen com a denominador comú el fet que tractin sobre establiments emblemàtics i populars de Blanes. Un d’ells és el mític Restaurant Can Patacano, de qui parla Ma Àngela Sagrera en la recerca titulada ‘Can Patacano, notes històriques sobre un establiment emblemàtic’. Per a molts blanencs i blanenques i visitants culinaris aquest nom és encara sinònim de referent gastronòmic de qualitat.

Regentat per la família Burcet Morán, l’autora aprofundeix no tan sols en la història de la nissaga familiar, sinó que també complerta la recerca històrica precisament amb un dels atractius de la cuina de Can Patacano: les seves receptes. Un altre dels establiments blanencs de què es parla a la Revista Blanda també es compta entre els més populars de la vila, amb nom propi: ‘L’Estanc centenari de la família Pla Albertí’, en l’article que signa Pau Pallarès.

El tercer establiment emblemàtic és Can Burguet, del que ara es coneixen els seus orígens. Es dedicava a les conserves de peix, i l’article forma part de l’apartat de la revista dedicat als Fons Documentals. Amb el títol ‘Els Burguet. Històries de mar: salaons i viatges a Cuba’, està escrit pel tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger, a partir de la documentació lliurada per la família al 2021, i es donen a conèixer aspectes destacats de la història blanenca de la segona meitat del segle XIX, com ara la fabricació i exportació o botifarres a llocs tan llunyans com l’illa Cuba.

Per últim, l’article de recerca de Josep Maria Guinart titulat ‘Els concerts de la Cobla Vila de Blanes’, tracta sobre els concerts que es feien a la Plaça de l’Església la segona meitat de la dècada dels anys 80; i per la seva banda Àlex Martínez Giralt fa una anàlisi de la Parròquia Santa Maria i el municipi a les darreries de l’Edat Mitjana a l’article ‘Parròquia i municipi a Blanes a les darreries de l’Edat Mitjana’.

En l’apartat de Biografies i Testimonis de Vida, els germans Anna i Narcís Pou Martí parlen de com era Blanes durant el primer terç del segle XX, la vida quotidiana i la Guerra Civil. Ho fan a partir de les entrevistes als seus avis, Carmeta Ros Baldrich i Salvador Pou Barreras, de Can Jaume Escova, que protagonitzen l’article titulat ‘Salvador Pou i Carmeta Ros de Can Jaume Escova’. Com en anteriors edicions, el número 24 de la Revista Blanda compta amb un tiratge de 500 exemplars, i es pot comprar a les principals llibreries i papereries de Blanes, així com al mateix servei de l’Arxiu Municipal de Blanes.



Comentaris