Gairebé la meitat dels empleats públics consumeixen pràcticament diàriament ansiolítics, antidepressius o somnífers.

La càrrega de treball, el reconeixement professional i salarial escàs i el mal clima laboral, principals causes del consum de psicofàrmacs.

CSIF denuncia l'escassetat de professionals, recursos i finançament per a la salut mental dins del Sistema Nacional de Salut
Exigim la incorporació de psicòlegs del treball a empreses i administracions pùbliques

Imatge PSICOACTIVA.COM

Nota de premsa CSIF

Rebuda 10/10/2022

Un 45% dels empleats públics consumeixen pràcticament diàriament fàrmacs psicoactius (ansiolítics, antidepressius i somnífers, entre d'altres) pràcticament diàriament, segons un estudi elaborat per la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), sindicat més representatiu a les administracions públiques i amb presència creixent al sector privat.

L'estudi, que porta per nom 'Enquesta sobre la salut mental a l'àmbit laboral' i s'ha presentat avui amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, s'ha realitzat mitjançant entrevistes a més de 2.000 persones que treballen en diferents àmbits de les administracions públiques (Administració General de l'Estat i de les comunitats autònomes, ajuntaments, educació, sanitat, justícia i empreses públiques).

L'estudi posa de manifest com els efectes de la pandèmia i la crisi econòmica han provocat danys a la salut mental de la ciutadania, amb especial incidència en els col·lectius professionals que van tenir més exposició al virus.

El consum diari d'aquests fàrmacs és gairebé generalitzat, segons l'enquesta de CSIF, en tots els àmbits de l'administració, encara que amb una incidència especial en l'àmbit de la sanitat i l'educació. El perfil majoritari és el d’una dona d’entre 45 i 54 anys, treballadora de la sanitat pública o d’un centre educatiu que consumeix ansiolítics diàriament, per suportar un excés de càrrega de treball o per pensar que no té el reconeixement professional degut.

DADES DE L'ENQUESTA

Segons l'enquesta, els psicofàrmacs més consumits són: ansiolítics (66 per cent dels que en reconeixen l'ús), antidepressius (43,6 per cent) i somnífers (32,1). Un 51% dels enquestats asseguren consumir aquests fàrmacs diàriament, un 13% diverses vegades a la setmana, un 21% alguna vegada al mes, i un 15% en l'últim any.

El 76% manifesta que el treball l'influeix a l'hora de consumir aquestes substàncies: un 54,2% el relaciona per un excés de càrrega de treball, un 44,6% per l'escàs reconeixement professional i un 37,7% pel mal clima laboral (conflictes, situacions d'assetjament) A més, un 21,22% relaciona l'ús d'aquests fàrmacs amb la inseguretat laboral (temporalitat, interinitat, etc), un 20,6% amb els problemes amb els usuaris als quals presta servei i un 12,6% amb els problemes econòmics.

Una altra dada significativa ens indica que més de la meitat (55 per cent) dels enquestats reconeixen que no consumien aquesta medicació abans de la pandèmia, mentre que el 93 per cent es queixen de l'absència als seus centres de treball d'iniciatives sobre protecció de la salut mental.

Precisament CSIF denuncia l'elevat nombre de baixes laborals per problemes de salut mental i la seva infradeclaració com a contingència professional, ja que difícilment es pot justificar la relació causal entre dany psicològic i activitat laboral.

CAMPANYA

En aquest sentit, el sindicat de Miguel Borra llança avui la campanya “Treballem per tu, compromesos amb tu”. Promovent el respecte i la salut mental en l'àmbit laboral', que pretén oferir ajuda als empleats públics en situació de risc psicosocial i exigint al Govern que posi en marxa un paquet de mesures centrades a promoure la prevenció de riscos per a la salut mental als centres de treball, entre els quals destaquen:

Aprovació d'una directiva europea sobre riscos psicosocials i el seu desenvolupament a través d'un Reial Decret.
Avaluacions de riscos i gestió psicosocial real.
Establir la figura del psicòleg/a a la feina i incloure-la a la llei de Prevenció de Riscos Laborals com un membre més del Servei de Prevenció.
Augment del nombre de places en psicologia, psiquiatria, infermeria especialitzada en salut mental i terapeutes ocupacionals.
Elaboració d'un Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi que inclogui els col·lectius professionals més vulnerables
Plans de prevenció i intervenció sobre conductes addictives a l'àmbit laboral.
Vigilància de la salut mental als centres de treball

INVERSIÓ INSUFICIENT

CSIF també denuncia l'escassa inversió i de recursos en matèria de salut mental, ja que no hi ha prou dotació econòmica per a la contractació de professionals ni s'han establert ràtios mínimes. En concret, denunciem que la salut mental suposa tan sols del 5 per cent de la despesa sanitària total (segons dades de la Societat Espanyola de Psiquiatria), davant la mitjana del 7,5 per cent dels països del nostre entorn.

A més, advertim que la llista d'espera per ser valorat pels serveis de psiquiatria és de dos mesos de mitjana (tot i que a Andalusia i Castella-la Manxa, pot arribar fins a 4 i 5 mesos respectivament, per a la primera consulta i a Aragó fins a 9 mesos). D'altra banda, el termini per ser rebut pels professionals de psicologia clínica és d'uns quatre mesos, podent arribar fins a sis a Cantàbria i Castella i Lleó i un any a Aragó.

L'Estratègia de Salut Mental 2022-2026 tampoc s'ha implantat a totes les comunitats autònomes (no és present ni a Catalunya ni al País Valencià, per exemple), i Catalunya i Madrid, entre altres regions, tampoc han reforçat els seus serveis de salut mental després de la pandèmia. CSIF recorda que tres de cada deu espanyols pateixen algun trastorn de salut mental, per la qual cosa cal reforçar la prevenció a l'Atenció Primària amb la implantació de serveis de psicologia clínica i augmentar la creació de places d'aquesta especialitat al SNS.

De fet, segons dades d'Eurostat, Espanya disposa de 6 psicòlegs per cada 100.000 habitants, mentre que la mitjana de la UE és de 18 (per equiparar-nos a la UE en necessitaríem 5.640 d'aquesta especialitat). D'altra banda, a Espanya hi ha 9,6 psiquiatres per cada 100.000 habitants davant dels 18 de la mitjana UE (hauríem d'incorporar-hi 3.948 professionals).