5a Temporada

Sobre l’èpica fita assolida per l’equip de waterpolo als JJOO Barcelona ‘92
El film d’Àlex Murrull i Dani de la Orden es projectarà al Teatre de Blanes el 19 de gener a les 8 del vespre

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 18/01/2023

Diuen que, de vegades, les victòries no s’aconsegueixen guanyant. Aquesta és la premissa del film que el proper dijous encetarà el Cicle de Cinema Gaudí a Blanes, la cinquena que tindrà lloc, de nou, allotjada al Teatre de Blanes. L’arrencada de la nova temporada del Cicle Gaudí ho farà amb ’42 Segundos’, una pel·lícula èpica, ambientada a més a més en una de les etapes històriques recents de Catalunya més intenses: els Jocs Olímpics de Barcelona ’92.

Des que al 1986 la capital catalana va ser escollida com a seu olímpica, el món de l’esport es va esforçar al màxim per fer esdevenir aquella cita en el millor aparador per reclamar la seva quota de protagonisme i demostrar que els atletes d’aquí també podien trencar marques, batre rècords i guanyar l’or olímpic. Durant tres setmanes que van encetar-se el 25 de juliol del 92, els esportistes catalans i espanyols van deixar una empremta inesborrable a la història amb 22 medalles: 13 d’or, 7 de plata i 2 de bronze, la sisena millor marca al rànquing d’aquells JJOO.

“42 Segundos”: una història real nostàlgica i èpica

Es va destacar en atletisme, tenis, vela i, per a sorpresa de tothom, també en waterpolo. L’estiu d’aquell 1992, quan la selecció espanyola de waterpolo es jugava l’or davant l’equip d’Itàlia, es va aconseguir tota una fita: la gent va deixar de parlar de futbol per fer-ho de waterpolo i l’equip que liderava el seu capità, Manel Estiarte. De tot això, i molt més, en parla ’42 Segundos’. Emocionant i trepidant com solen ser-ho els films protagonitzats per esportistes, basat en aquest cas en fets molt reals.

Dirigida per Dani de la Orden i Àlex Murrull, ’42 Segundos’ és un exercici de nostàlgia i l’èpica que tenen totes aquelles pel·lícules que parlen sobre fites aconseguides més amb el cor i l’esforç que no pas a força d’esquitxar bitllets. La trama se centra al voltant dels seus dos protagonistes: Pedro García Aguado (encarnat per Jaime Lorente) i Manel Estiarte (a qui dóna vida Álvaro Cervantes), dos joves que arrosseguen problemes personals i tenen una filosofia diametralment oposada a l’hora d’entendre el món de l’esport, però que van acabar sumant esforços.

A pocs mesos perquè tinguessin lloc els Jocs Olímpics de Barcelona ’92, la selecció espanyola de waterpolo tenia totes les butlletes per passar allò que es diu ‘sense pena ni glòria’. No estaven preparats i necessitaven un cop d’efecte si no volien fer el ridícul jugant a casa. Aquest revulsiu va arribar en forma d’un nou entrenador amb fama de ser molt dur i tècniques de treball més que qüestionables: Dragan Matutinovic (interpretat per Tarik Filipovic), que s’havia guanyat a pols ser considerat com una bèstia negra, un tècnic molt dur.

Els seus mètodes extrems –feia corre l’equip cada dia 10 km en pendent i 10 km de natació acompanyades d’exigents sessions al gimnàs- va aconseguir que l’equip liderat per Manel Estiarte –conegut llavors com el ‘Michael Jordan’ de l’aigua- arribés a la final per dirimir l’or i la plata. Aquell intens partit es va jugar el 9 d’agost de 1992 i, prova de la lluita que van mantenir els dos equips, és que es van haver de disputar fins a 3 pròrrogues fins que finalment l’or es va decantar pels italians.

L’equip local no havia aconseguit d’apreciat or olímpic, però sí que va fer vibrar tothom, aconseguit escriure un gran capítol en la història esportiva, tot i no guanyar, havent-se d’acontentar amb la plata. Ara bé, com si d’un guió cinematogràfic es tractés, allò que no van poder aconseguir al 1992 sí que van fer-ho quatre anys més tard, als JJOO d’Atlanta ’96.

El film ’42 Segons’, o la llegenda d’un equip que va fer història, es projectarà al Teatre de Blanes el dijous 19 de gener a les 8 del vespre. Entrades anticipades:

https://www.teatredelacostabravasud.cat/ca/programacio/c/506--segundos.html