Una interpretació novel·lada de la vida d’Ismael Smith, una de les figures més ‘queer’ del món artístic català

Organitzat per l’Associació Recvll, l’escriptor blanenc Aitor Roger se’n va encarregar de presentar l’autor en l’acte acollit al Centre Catòlic

Imatge facilitada per la institució.

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 21/02/2023

Blanes ha acollit aquest mes de febrer la presentació d’un llibre certament singular, perquè tant el seu autor com la figura que el protagonitza ho són des de diferents punts de vista. L’ha escrit Sebastià Portell, autor entre d’altres de les novel·les ‘El dia que va morir David Bowie’ i ‘Ariel i els cossos’, el llibre de no ficció ‘Les nenes que llegien al lavabo’, o bé ‘Amors sense casa’, la primera antologia de poesia LGBTQ catalana.

Des de fa gairebé un any, el març del 2022, és president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i per sort no ha estat la primera vegada que ha obsequiat amb la seva presència un acte literari acollit a Blanes. En aquesta ocasió, organitzat per l’Associació Recvll, que aviat viurà la seva festa anual, a través del veredicte i lliurament dels Premis Literaris, que tindrà lloc el diumenge 12 de març al Teatre.

Escriptor i dramaturg, apassionat per les identitats sexuals i de gènere, els universos amb un decidit regust kitsch i de postmodernitat, Sebastià Portell ha estat a Blanes per presentar la seva darrera creació, seleccionada al Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any i al Premi Finestres de narrativa en català: la novel·la ‘Les altures’. El seu protagonista, però, és una figura real: Ismael Smith, una promesa fulgurant de l’art català de principis del segle XX i creador bandejat precisament per la mateixa burgesia que el va enaltir.

A la seva novel·la, Sebastià Portell interpreta la seva trajectòria vital, des de la Barcelona de l’any 1886 fins a la Nova York de 1972. Els experts consideren que es tracta del treball més ambiciós de l’escriptor mallorquí, que descriu en forma de collage coral una de les figures més ‘queer’, genuïnes i excepcionals del patrimoni artístic català, una vida travessada sobretot per la incomprensió, així com la simultaneïtat de l’èxit i el fracàs d’un personatge, en resum, genial.

Presentació de l’escriptor Aitor Roger, amb l’ajut d’un amic d’Smith

La primera planta del Centre Catòlic va acollir la presentació en forma d’entrevista a l’autor de ‘Les altures’, a càrrec de l’escriptor blanenc Aitor Roger. Com no podia ser d’una altra manera, l’organització va aconseguir sorprendre Sebastià Portell amb la irrupció protagonitzada per un dels amics d’Ismael Smith, Marià Andreu, un personatge real com Smith que va viure a Blanes a principis del segle XX.

Marià Andreu va capgirar un acte que no tenia res d’encrostat entrant a la sala acompanyat del seu gos, en Bobby, que segons relaten les cròniques de l’època ‘tenia espantat mig Blanes’. Se’n va encarregar d’incorporar el personatge real l’actriu blanenca Maria Sola, qui ja va avançar a través d’un diàleg amb els i les assistents diversos trets del seu amic.

I és que quan Aitor Roger va rebre l’encàrrec –per boca del propi autor, Sebastià Portell-, d’encapçalar la presentació de ‘Les Altures’, l’escriptor i historiador va descobrir les connexions blanenques i lloretenques d’Ismael Smith, entre les quals s’hi comptava el seu amic Marià Andreu. Sebastià Portell va agrair l’acollida que una vegada més ha tingut a Blanes, on va explicar que sempre és un goig tornar-hi per retrobar cares conegudes i còmplices.

L’autor va relatar d’on va sorgir la idea d’escriure sobre Ismael Smith, un personatge primer aplaudit i cobejat per la burgesia catalana, però aviat rebutjat perquè malgrat la seva genialitat creadora, incomodava tothom per l’univers que l’envoltava. Va ser durant el convuls any 2017, visitant l’exposició allotjada al Museu Nacional d’art de Catalunya, quan va descobrir a través de la seva obra un artista amb nom d’arrels hebraiques i cognom anglès, ja que la seva família era d’ascendència britànica.

Atret per aquesta figura maltractada per la incomprensió, que rebutjava la seva genialitat, Sebastià Portell va decidir escriure la novel·la per reivindicar la seva importància. Ho fa al llarg de set capítols on cadascun d’ells hi ha sengles personatges diferents que el descriuen, entre ells el ja esmentat Marià Andreu. La sexualitat d’Ismael Smith el va fer distanciar-se de la seva família, que no el va saber entendre.

I potser també va ser el què va provocar que els encàrrecs que primer havien proliferat, anessin cancel·lant-se com si una mà negre no volgués que se’n sortís a la vida. És clar que tampoc ajudava que fes verges per les esglésies i les pintés com vedettes, o crear sagrats cors que són pur gore i que ni tan sols el més agosarat dels grups heavy metal s’atrevirien a posar en la portada d’un seu disc.