Avui a música a l'Esperança Gili-Romaní hot Jazz Cats

XXXI CICLE DE CONCERTS “MÚSICA A l’ESPERANÇA”

DIVENDRES, 2 DE JUNY A LES 10 DE LA NIT, AL TEATRE DE BLANES

GILI-ROMANÍ HOT JAZZ CATS

Ricard Gili, trompeta i veu

Oriol Romaní, clarinet

Federico Mazzanti, teclat

Queralt Camps, contrabaix

Xavier Hinojosa, bateria


Imatge facilitada per l'organització. 


Comunicació MÚSICA A L'ESPERANÇA 

Rebuda 29/05/2023 


Ricard Gili, trompeta i director incombustible de La Locomotora Negra durant 50 anys, juntament amb el reconegut clarinetista Oriol Romaní, lideren aquest magnífic conjunt de jazz clàssic. Els Gili-Romaní Hot Jazz Cats ofereixen el seu jazz ple de feeling i de swing, recreant a la seva manera temes típics dels anys 20, 30 i 40 a Nova Orleans, Chicago i Nova York, de músics com Louis Armstrong, Duke Ellington, Sidney Bechet o Fats Waller. El grup ha publicat el CD Revolutionary Blues amb l’enregistrament d’un concert recent a la Nova Jazz Cava de Terrassa. Alguns melòmans blanencs recorden encara el bon regust que van deixar els Red Bean Strutters, quartet de jazz New Orleans liderat per l’Oriol Romaní, en un concert del cicle Música a l’Esperança l’any 1998.


Ricard Gili, trompeta i veu (Barcelona, 1948). Com a professional de l’arquitectura ha participat en obres i projectes molt diversos, entre els quals la reforma del Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell, els Centres d’Acollida Turística de Teià i la Casa-Museu Àngel Guimerà del Vendrell. En qualitat de músic aficionat i estudiós del jazz, ha estat membre fundador i director de La Locomotora Negra des del 1971 fins a la seva dissolució el 2021. Al front d’aquest conjunt ha actuat per nombroses poblacions de tot Catalunya (Blanes inclosa) i per l’estat espanyol, i el 2009 va estrenar la cantata He mirat aquesta terra sobre textos de Salvador Espriu. Ha participat en festivals a França i Bèlgica i actualment actua amb diversos petits conjunts. Ha donat cursets, seminaris i conferències al voltant del jazz a l’Escola d’Estiu Rosa Sensat, Universitat Catalana d’Estiu, Taller de Músics, Universitat Pompeu Fabra, Escola de Pedagogia Musical, Institut Joan Llongueras i altres centres públics i privats. Autor dels llibres El Jazz (1978), Puro Jazz (2017) i Conèixer el Jazz (2019) i de nombrosos articles publicats a la Revista Musical Catalana i al Butlletí del Hot Club de França. Director artístic del Festival de Jazz de la Costa Brava des de la seva primera edició el 1990 fins l’any 2001, actualment programa les temporades d’estiu del Jazz-Club La Guitarra de Palafrugell. A més d’actuar amb els Gili-Romaní Hot Jazz Cats i altres grups, treballa per la preservació i la difusió del jazz a través de diverses iniciatives dins el marc de la Fundació Privada Catalana Jazz Clàssic, de la qual és president des de la seva creació l’any 2006.


Oriol Romaní, clarinet (Barcelona, 1959). Va entrar en contacte amb la música en l’ambient familiar i a les escoles Sant Gregori i L’Arc. Va estudiar clarinet i interpretació a Barcelona, França i Anglaterra, ha actuat amb petits grups de cambra i ha estrenat obres per a clarinet sol de Joaquim Homs, Xavier Montsalvatge i István Vántus. Ha ideat, dirigit i interpretat concerts didàctics i els espectacles Històries amb Mozart, De Mozart al Swing, Viatge a New Orleans, Hi ha novetat! i Música amb històries, i és autor dels llibres Músiques amigues i El nostre jazz de cada dia. Va descobrir el jazz als seminaris de Ricard Gili i va fer-ne el primer aprenentatge al club La Guitarra i amb La Locomotora Negra. A La Cova del Drac va col·laborar amb destacats músics americans com Gene Connors i Carrie Smith. Als anys 90 va crear els conjunts Hot Jazz Cats, New Orleans Blue Stompers i Barcelona Swing Serenaders. Reconegut com un dels clarinetistes de jazz clàssic de sabor més genuí, ha actuat a festivals i clubs d’arreu de Catalunya, Espanya, Europa i Amèrica del Sud. A duo amb Ignasi Terraza va actuar a la investidura de Woody Allen com a doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra. Ha actuat amb els trompetistes Ricard Gili, Pepe Robles, Josep Mª Farràs, Wendell Brunious i Mark Braud i amb el trombonista Lucien Barbarin. Toca a duo amb la pianista Elena Lasco o amb el guitarrista i cantant Erwyn Seerutton i lidera el seu propi trio i quartet. Forma part dels Jazz Care All Stars, grup que evoca la música dels All Stars de Louis Armstrong, i amb el saxofonista Artem Zuliev i altres músics destacats toca per a balladors de jazz i blues.


Federico Mazzanti, piano (Lanús, Buenos Aires, 1972). Es va iniciar musicalment al Colegium Musicum de Buenos Aires i al Conservatorio Nacional Julián Aguirre, estudiant amb Jorge Navarro, Santiago Giacobbe i Estela Ojeda. Va començar a actuar en el món del jazz l’any 1989 amb la participació en el Buenos Aires Jazz Festival II amb el seu propi trio juntament amb destacades figures de l'escena jazzística nacional i internacional. El 1992, amb el seu trio, va guanyar la II Biennal de Arte Joven de Buenos Aires. El 1996 es va establir a Catalunya, i des d’aleshores ha participat als festivals de jazz de Vitoria-Gazteiz, San Sebastián, San Javier, Jazz Voyeur (Mallorca), Sant Feliu de Guíxols, Barcelona (Mas i Mas), Madrid (Café Latino), Terrassa, Móstoles, Xàbia, Gandia i Múrcia i ha actuat al Palau de la Música Catalana, Auditori de Barcelona, Auditori Sant Cugat, Amfiteatre Pau Casals, Jamboree Jazz Club, etc. Ha actuat a diversos festivals a Itàlia, França, Grècia, Mèxic, Finlàndia i Portugal. Actualment és director musical, pianista i arranjador de la prestigiosa Porteña Jazz Band (Europa), pianista, arranjador i compositor del Guillermo Calliero South American Project, i pianista de Gili-Romanì Hot Jazz Cats, Divines Companyia Artística, Rocío Faks Trio i la Barcelona Blues Big Band. Col·labora amb reconeguts músics locals de jazz i blues, com la Barcelona Jazz Orchestra, Mathew Simon, Toni Solà, Josep Mª Farràs, Dani Alonso, Randy Greer i Susana Sheiman, i ha participat en diverses formacions amb Ray Gelato, Gunhild Carling, Tricia Boutté, Emmanuel Djob, Silvia Howard, Adrian Cunningham i molts altres.


Queralt Camps, contrabaix (Barcelona, 1980). Comença cultivant la música clàssica i la música tradicional com a flautista. Una audició de l’espiritual negre Just a closer walk with Thee l’empeny a entrar en el jazz com a contrabaixista l'any 1996. Se situa dins la tradició del jazz i el swing i s’inspira en contrabaixistes com Ray Brown, Jimmy Blanton i Christian McBride. Des del 1999 ha participat tant en cicles i festivals de jazz nacionals i internacionals com en programacions estables, i ha enregistrat nombrosos CDs amb diverses formacions. Ha tingut l'ocasió d'acompanyar músics destacats com Gene Connors, Charmin Michelle, Carrie Smith, Txavolo Smith, Sébastian Ginaux, Johnathan Stoutt, Gunhild Carling, Adrian Cunningham, Wendell Brunious i Dave Mitchell. Ha col·laborat amb músics i formacions com Barcelona Jazz Orquestra, Shakin All, Ignasi Terraza Trio, Jay Wallis Trio, Juli Aymí, Toni Solà, Gemma Abrié i Albert Bello, entre molts altres. Actualment és la contrabaixista de diverses formacions, entre les quals Gili-Romaní Hot Jazz Cats, Triple Treat, Bumpy Roof Band, Barcelona Swing Serenaders, Índigo Blues i Thomas Kresthmar Quartet. Des de fa vint anys compagina la seva activitat com a músic amb la docència. Ha format part de diverses escoles i projectes educatius i actualment és professora de contrabaix i coordinadora del projecte educatiu Fem Tàndem de l'Escola Municipal de Música-Centre de les Arts, a l'escola pública Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat. La seva vella afició al dibuix s’ha concretat últimament en la realització de retrats de contrabaixistes llegendaris de la història del jazz.


Xavi Hinojosa, bateria (Terrassa, 1981) Als tres anys li regalen una bateria de joguina. Als nou comença a estudiar piano i solfeig a l'escola de música del seu barri, i un any més tard el seu pare li dóna les primeres nocions de bateria. Tres anys més tard comença a rebre classes d’Aldo Caviglia, amb qui descobreix el jazz i la passió per l'instrument, i posteriorment estudia amb Javier Crespo i Jo Krause. Als setze anys entra a la Big Band del Conservatori Municipal de Terrassa i estudia també percussió clàssica. El 2005, becat per la Generalitat de Catalunya, es trasllada a Nova York, on estudia amb Joe Farnsworth i participa activament a les jam sessions de la ciutat. També rep consells de Jimmy Cobb i Gregory Hutchinson participant en les seves lliçons magistrals. Jazzman freelance molt sol·licitat, col·labora i enregistra regularment amb nombrosos músics i grups, entre els quals Afinke, Myriam Swanson & Magnolia, Toni Solà Quartet, Big Band Jazz Maresme, Txell Sust & August Tharrats Trio, Big Mama Montse Band, Guillermo Calliero, Gili-Romani Hot Jazz Cats, Xavi Hinojosa Quartet, Scott Hamilton, Grant Stewart, Josep Mª Farràs, Ignasi Terraza, Ernesto Aurignac, Susana Sheiman, Juan Galiardo, Ronald Baker, Andrea Motis & Joan Chamorro Grup, Yves Brouqui, Jim Mullem i Valery Ponomarev. Ha tocat a la majoria de sales i clubs del país dedicats al jazz i en molts festivals nacionals i internacionals, com Eurojazz de México, Nicaragua, Guatemala, Jazzplaza de La Habana, Darmstad, Sunset/Sunside (París), Pizza Express (Londres), Périgueux, Brecon, Half Note (Atenes), Savassi (Brasil) i Barquisimeto (Veneçuela).


https://www.youtube.com/watch?v=XDhIUsmPio4

https://youtu.be/tFSJnfqhbTA

https://www.youtube.com/watch?v=zK_W00PgqWQ

https://youtu.be/s4Q5X4yvVxo



Comentaris