Blanes acull l’estrena del documental ‘(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?’ per donar veu a aquest sector

Organitzat per Òmnium Selva Marítima, l’acte el van encapçalar la seva presidenta, Rosa Brunet, i el patró major de la Confraria de Pescadors, Ferran Martínez

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 06/09/2023

La Plaça del Peix de Blanes, actualment coneguda oficialment com la Plaça Verge Maria, i on antigament es venien els fruits de la mar, va allotjar el passat cap de setmana l’estrena del documental ‘(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?’. Un títol que ja ho diu tot respecte quin era el seu objectiu, i una activitat emplaçada en un indret més que adequat per ajudar a contextualitzar-la.

De fet, revivia l’experiència que es va fer aquesta primavera a diversos indrets del Port de Blanes, organitzat per Òmnium Cultural Selva Marítima amb el suport de la Confraria de Pescadors. Justament per aquest motiu, la presentació del treball fílmic la van encapçalar la presidenta d’Òmnium, Rosa Brunet, i el patró major de la Confraria, Ferran Martínez.

(Re)volta pesquera a Blanes: passat, present... i futur?

Des d’Òmniuim Selva Marítima s’ha entès que era necessari poder donar veu i una major visibilitat a la pesca, que ocupés el lloc que es mereix com un dels sectors econòmics que sempre ha destacat a Blanes. Però, si bé és un sector cabdal per a l’economia local, a la vegada també ha estat molt castigat per l’estima social i laboral que arrossega des de fa temps.

Històricament, la pesca era un ofici molt ben vist, però en l’actualitat la situació de les persones que s’hi dediquen és poc reconeguda, la qual cosa s’afegeix a la duresa d’un ofici que ha d’afrontar cada vegada més reptes. Això no tan sols desmoralitza les actuals generacions, també afegeix un component de desencís que provoca l’interrogant de l’enunciat amb què es presenta l’activitat.

El què s’ha volgut fer amb aquesta experiència -primer amb l’activitat de la primavera passada a la zona portuària, i ara amb l’edició del vídeo- ha estat apropar aquesta realitat que els blanencs i blanenques se senten molt seva –la identitat marinera tan reivindicada-, però que al mateix temps tenen molt allunyada de les seves vides quotidianes. És aquella frase tan escoltada a Blanes i en d’altres ciutats marineres: es viu d’esquenes a la mar. Per tant, ha estat un exercici no tan sols interessant, sinó segurament necessari per plantejar-se perspectives de futur.

Aquesta realitat, la del món pesquer, no s’ha volgut presentar des de la romàntica mirada que han farcit llibres, cançons, pintures i altres manifestacions artístiques. S’ha fet amb l’ajuda de diversos representants d’aquest món, en primera persona. Homes, i dones que viuen la mar en el seu dia a dia, que hi conviuen i que l’estimen, al mateix temps que el pateixen.

L’ofici de la pesca presentat en primera persona

Al llarg del vídeo, s’han recollit les vivències personals dels pescadors: com és la seva feina, quin tipus de pesca es fa a Blanes i com ha evolucionat un dels oficis més antics que es coneixen. Entre els diversos testimonis també hi ha el de l’única pescadora que hi ha a Blanes, Iris Triola, qui parla sense embuts de què significa aquest ofici.

La major part d’aportacions coincideixen en denunciar un fet que hauria de fer reflexionar tothom: l’abundància de residus plàstics que recullen amb les seves xarxes conjuntament amb els fruits de la mar. Això no tan sols és deplorable des del punt de vista mediambiental. També dificulta la seva tasca de manera que, tal com explicava un dels testimonis, “sembla que enlloc de pescadors siguem escombriaires’.

En un altre ordre de qüestions, les noves generacions també avancen un futur no gaire galdós, ja que l’escassetat de captures que es pateix en l’actualitat fa que cada cop l’ofici de sortir a pescar hagi fet necessari tenir més perícia tècnica de control d’aparells, que no pas l’instint dels vells pescadors. És per totes aquestes raons que la pregunta sobre el futur de la pesca a Blanes està en interrogant, plena d’esperança, però també de la inseguretat que representa l’inexorable avanç de les negatives conseqüències del canvi climàtic.