Blanes acull la presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2024

L’acte acollit al Centre Catòlic el van encapçalar Jordi Planas, qui va parlar dels 50 anys de la mort de Joan Alsina, i Germán Josué Alemany, coordinador mundial de l’agenda

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 18/01/2024

Cada vegada que s’enceta un nou any, Blanes acull al voltant d’aquest traspàs un acte que es conserva fidel a la seva cita anual amb aquest municipi des de fa força temps. Es tracta de la presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, que aquest 2024 arriba a la seva 33ena edició i porta per lema ‘Decolonitzar el món i la vida, Missió Alliberadora’.

L’Agenda Llatinoamericana Mundial 2024 es va presentar el passat 29 de desembre a l’Auditori del Centre Catòlic. Se’n va encarregar de fer la introducció el rector de la Parròquia Santa Maria, Enric Roura, qui va agrair l’assistència a tothom i tot seguit va donar pas als qui van acabar sent els dos protagonistes de la vetllada: Jordi Planas i Germán Josué Alemany.

50 Anys de la mort de Joan Alsina, assassinat per la dictadura de Pinochet

Jordi Planas encapçala un grup d’amics gironins, capellans i exseminaristes que, en ocasió dels 50 anys que s’han complert d’ençà de l’assassinat de Joan Alsina, executat a Xile durant el cop militar de Pinochet, segueixen reivindicant la seva figura per netejar les mentides que els mitjans de la dictadura van escampar. Joan Alsina havia nascut a Castelló d’Empúries, va ingressar als 11 anys al seminari, i va ser ordenat el 1965.

La seva primera destinació va ser a Malgrat de Mar, fins que el gener del 1968 va anar a Xile per treballar en el món obrer, amb els més desfavorits. Era capellà a la parròquia de San Ignacio i treballava a l’Hospital de San Juan de Dios, i practicava la teologia de l’alliberament. Per aquest motiu va aixecar les antipaties dels qui després van protagonitzar el cop militar.

Joan Alsina va presenciar el bombardeig del Palau de la Moneda i sabia que el buscarien però, malgrat això, va anar a treballar a l’hospital com cada dia per la seva implicació amb el què creia. Després de ser torturat, va ser executat el 19 de setembre. Miquel Jordà, capella i company de la comunitat, va encapçalar una recerca per localitzar els autors materials i intel·lectuals del crim.

Per la seva banda Maria, la germana de Joan Alsina, va presentar una querella que va permetre arribar al soldat Nelson Bañados, així com al coronel que va ordenar l’afusellament. Un any després de la seva mort, Josep Alsina –el pare d’en Joan- va publicar una carta on perdonava els assassins i recordava el seu fill. El Fòrum Alsina es va crear per reivindicar la seva feina i la seva manera d’entendre l’Església.

Ara, la gent de l’Agenda Llatinoamericana, Justícia i Pau Girona i el Fòrum Joan Alsina han publicat un llibre que vol perpetuar, que no caigui en l’oblit tot aquest llegat: ‘El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina’. Dos noms, dues maneres d’entendre la vida i el compromís amb la justícia que van defensar perdent la seva vida per la dictadura de Pinochet.

Germán Josué Alemán, coordinador mundial de l’agenda

La presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2024 a Blanes es va completar amb la intervenció de Germán Josué Alemán, coordinador mundial de l’agenda, qui va aprofundir sobre el lema d’enguany: ‘Decolonitzar el Món i la Vida’. Sobretot pel que fa a ‘Decolonitzar’: no es tracta de cap error d’escriptura. Fidel a la tradició encetada per Pere Casaldàliga fa 32 anys, vol perpetuar la seva tasca incidint en l’objectiu originari de l’agenda.

Els processos colonitzadors principalment encapçalats per Espanya i altres països europeus sobre el continent americà es van fer especialment visibles a la primigènia Agenda Llatinoamericana 1992, coincidint amb els 500 anys d’història. És una invitació a reflexionar sobre les nostres pròpies arrels culturals, costums, formes de veure el món i tots els àmbits de la vida que la colonització ha infectat, i que ha propiciat un model planetari des de fa molt temps insostenible.

En l’actualitat, les tecnologies de la informació han esdevingut l’eina més potent per colonitzar pobles i pensaments. Decolonitzar, per tant, implica permetre que la diversitat de civilitzacion i les seves cultures es desenvolupin en les seves pròpies cosmovisions, costums i estils de vida, conservant l’essència del què van ser i haurien d’haver pogut seguir sent.

L’Agenda Llatinoamericana és una eina pedagògica per a l’educació i la comunicació, on s’hi recullen articles que sintetitzen la realitat actual del món i proposen alternatives per superar les injustícies i les desigualtats. En el seu gènere, és el llibre llatinoamericà més difós cada any tant dins com fora del continent.

La publicació d’enguany incorpora una cinquantena d’articles signats per persones solidàries com Teresa Forcades, Juan José Tamayo, Pau Lanao, Òscar Duarte (Xile), Renata Andrade (Brasil), Norma Esperanza Melara (El Salvador), Julián Ávila (Colòmbia), Lilia Prado (Mèxic), Laura Vichot (Cuba), Josef Estermann (Suïssa), María Eugenia Russián (Veneçuela), Fernando Acosta (Equador) o José Manuel Fajardo.