“No importa arribar, l’important és anar" Jordi Tosas a Blanes

L’alpinista internacional Jordi Tosas presenta ‘Àlgebres de la Il·lusió’ a casa seva, Blanes

La sala de plens de l’ajuntament es va omplir de gom a gom per no perdre’s la presentació del seu llibre, que catapulta el lector cap a una altra dimensió de la pròpia realitat


Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 23/01/2024


Diu l’adagi que ningú no és profeta a casa seva, que cal anar a buscar molt lluny el reconeixement, l’escalf i l’admiració que no troba allà on va néixer, a casa seva. En el cas del protagonista d’aquest acte, no busca ser líder ni profeta de ningú, ans al contrari: el què cerca és compartir amb tothom qui el vulgui llegir o escoltar el què l’ha fet ser no tan sols un expert alpinista, sinó sobretot una gran persona: La vida m’ha ensenyat a escalar, i escalar m’ha ensenyat la vida”.

Ara bé, Jordi Tosas no tan sols ha desmentit l’esmentada dita: l’ha dinamitat. Com a eloqüent mostra: la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes plena de gom a gom, havent de portar de pressa i corrent més cadires per acollir la gran presència de públic que va assistir-hi. Això és el què va provocar l’assistència de l’alpinista internacional nascut a Blanes, però que té el planeta sencer per adreça.

I és que com a viatjant inquiet que és, en Jordi és molt car de veure a la ciutat on va néixer, en aquest cas en la doble accepció del què significa ser difícil de trobar, però al mateix temps molt desitjat, estimat, apreciat, i tots els sinònims que es vulguin trobar. L’objectiu de l’acte que va protagonitzar va ser presentar el seu llibre de títol enigmàtic: ‘Àlgebres de la Il·lusió’.

Organitzat pel Centre Excursionista (CEX) amb el suport de l’Ajuntament de Blanes, l’acte celebrat dijous passat el va introduir la regidora d’Esports, Mònica Rabassa, qui va fer seu el sentiment de tothom que omplia la sala: l’agraïment per poder compartir la saviesa i coneixements de Tosas, que ha dut el nom de Blanes no tan sols als cims més alts de tot el planeta, sinó més enllà de tot pensament. A rengló seguit, la presentació va consistir en una fluida conversa de l’autor amb Germán Bartolomé, vicepresident del CEX Blanes, reblada amb les diferents preguntes del públic.


Àlgebres de la Il·lusió’, un llibre de muntanya que fa ruta fins a l’ànima

Per començar, Jordi Tosas defineix la seva vida i professió, l’alpinisme, com un art efímer que consisteix en viure i créixer, un art que no es pot empaquetar perquè mor en el mateix moment en què es culmina. I precisament de tot això en parla el seu llibre: de com menjar-se la vida a grans mossegades d’optimisme però també de realitat a dojo sense intentar perdre la mirada somniadora que ens carrega d’energia.

Durant més de dues hores Jordi Tosas va parlar del seu llibre, però sobretot també de la pròpia experiència de viure, per a un públic entregat i còmplice d’antuvi que venia a conèixer les seves ‘Àlgebres de la Il·lusió’ tot i que –parafrasejant aquella típica i agre anècdota de Paco Umbral amb Mercedes Milà- el seu objectiu no era precisament venir a parlar del seu llibre. Ans al contrari, un home amb un cor tan gran només volia compartir amb qui lliurement ho volgués, la seva experiència, la seva inesgotable set de nous horitzons físics i mentals.

Va explicar que en realitat ell no cercava escriure un llibre. Va ser una amiga qui el va animar a fer-ho, engendrant-lo quan estava confinat i no podia escalar. Un llibre de literatura de muntanya sense ser un manual a l’ús, on parla de la seva vida sense que sigui necessàriament biogràfic. Tal com ha sentenciat algú: és el llibre de muntanya més rar que mai es pugui arribar a poder llegir.

Les seves planes envoltades de muntanyes comparteixen continguts matemàtics amb la geometria, la ciència-ficció, l’art de viure en la recerca del creixement personal en el camí de la vida on, tal com el mateix autor explica “No importa on arribis, l’important és que hi vagis. Sóc un nòmada, un d’aquells que es guanya el pa i se’l menja a les muntanyes del nostre planeta. Només espero que surti el sol o que plogui cada mai per celebra el cicle de la natura i seguir vivint com part d’ella”.

La raó per haver triat un títol aparentment contradictori és perquè Jordi Tosas considera que les matemàtiques són el llenguatge que ho explica tot: la vida, el comportament, els éssers humans, una emoció que defineix com quàntica. Tot el món que ens envolta participa d’estructures abstractes de la matemàtica que, juntament amb la física i la filosofia, van ensenyar a Jordi Tosas el significat de la paraula llibertat.

Per fer un perfil biogràfic de Jordi Tosas el millor és reflectir les seves pròpies paraules: “De nen veia la neu des del mar, amb nou anys vaig començar a veure el mar des de les muntanyes, i des de aleshores continuo trepitjant les glaceres i els cims amb el Mediterrani corrent-me per les venes (...) La formació de nous guies, la medicina de muntanya i altres disciplines acadèmiques donen els consells; l’alpinisme, els reflexos”.



Comentaris