El llegat patrimonial de 100 anys de l’antiga SAFA i els 40 anys de l’històric enderroc del turó d’Els Piteus, temes destacats del nou número de la Revista ‘Blanda’

La presentació de la revista anual de l’Arxiu Municipal va omplir la sala de plens de gom a gom per conèixer el seu contingut

Imatge Fons Rubió AMBL

Opinió DdB: Teníem un simpàtic turonet arran de mar. Però molestava el planejament urbanístic salvatge de cinturó industrial de Barcelona que és el que som. Doncs mà d'excavadora i a prendre pel sac els Piteus. Els polítics són així... de psicòpates. No esperem res de bo d'ells

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 02/02/2024

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes va omplir-se ahir al vespre de gom a gom per assistir a un esdeveniment que des de fa un quart de segle té un espai reservat a les agendes de molts blanencs i blanenques en general, i d’amants de la història local en especial. Es tracta de la presentació de la revista ‘Blanda’, que edita amb caràcter anual l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Blanes, i que en aquesta ocasió ja ha arribat a la seva 26a edició.

Si l’acte ja ha esdevingut un costum, també ho és que sempre compti amb una nodrida assistència, perquè ningú no es vol perdre una publicació que compta amb un gran nombre d’adeptes. La principal raó és que, des de fa més de 25 anys, cada nou número dóna a conèixer nous detalls, aspectes inèdits de la història blanenca, o bé detalls que només els molt entesos i enteses en la matèria poden saber, però en canvi la majoria de convilatans i convilatanes no.

L’alcalde de Blanes, Jordi Hernández, i la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric de l’Ajuntament, Mònica Rabassa, van encapçalar l’acte on l’arxiver i director del servei, Toni Reyes, va actuar com a mestre de cerimònies. Per la seva banda, el tècnic de l’Arxiu, Aitor Roger, va donar el necessari suport logístic perquè a mesura que s’anava coneixent el contingut de la revista, s’acompanyessin les explicacions amb fotografies projectades.

Després de les paraules de benvinguda de Mònica Rabassa i Jordi Hernández –qui a més a més d’interessar-se com alcalde pel contingut de la revista, també ho va fer per la seva condició d’historiador-, ja es va entrar en matèria. Els autors i autores de les diverses recerques, biografies i articles de contingut, van anar desvetllant el més interessant dels respectius treballs.

40 anys de l’històric enderroc del Turó d’Els Piteus

La portada de ‘Blanda’ ja sol donar una pista respecte algun dels articles més interessants que s’hi inclouen. Enguany la pintura titulada ‘Des de Sa Palomera’, de Joan Padern Faig datada del 1960 mostra un petit monticle costaner que avui dia ja no existeix. Es tracta del Turó d’Els Piteus, un promontori que hi havia a tocar de la Plaça Catalunya que es va enderrocar per poder donar continuïtat al Passeig de Mar en direcció a Els Pins.

L’article que en parla es titula ‘40 anys sense els Piteus’, i el signa precisament el tècnic de l’Arxiu Municipal Aitor Roger. L’històric enderroc, que va contribuir a donar una major fluïdesa connectiva entre Blanes Centre i Els Pins va tenir lloc el maig de l’any 1983 i, com se sol dir, va marcar un abans i un després tant per a la circulació com per a la configuració del seu paisatge urbà. Tant és així, que avui dia costa d’imaginar la limitació que significava fins fa 40 anys haver de rodejar el promontori per seguir resseguint el Passeig de Mar.

Ara bé, no tothom hi veia avantatges. Per això es va posar en marxa la campanya ‘Salvem Els Piteus’ recolzada per qui considerava que desfer-se d’Els Piteus contribuiria a incrementar el caos circulatori, cosa la qual va resultar ser exactament a l’inrevés. A banda de recordar el context històric, Aitor Roger també ha recollit el testimoni de vuit persones que van viure-ho de ben a prop.

100 anys de l’empresa SAFA/Nylstar: un valuós patrimoni industrial

A Blanes parlar de l’antiga factoria SAFA –actualment, Nylstar- és referir-se a una empresa que durant molts anys va contribuir no tan sols a ser un motor socio-econòmic de la ciutat on comença Blanes. També ho va ser a nivell comarcal durant el darrer segle XX. Pràcticament hi ha ben pocs blanencs i blanenques que no tinguin família que hi va treballar, o bé coneguin algú que va fer-ho.

L’any passat el complex industrial SAFA –Societat Anònima de Fibres Artificials S.A.- va complir el primer segle de vida, tot i que en l’actualitat està molt lluny d’assemblar-se a la frenètica activitat que la caracteritzava, ja que l’empresa està immersa en un moment crític, immersa en un concurs de creditors. L’arxiver i director del servei, Toni Reyes, s’encarrega de desvetllar el valuós patrimoni històric, industrial i cultural que hi ha entre els murs de l’antiga i llegendària factoria.

D’una banda, hi ha les nombroses mostres d’arquitectura industrial com ara naus, xemeneies, passos de connexió, els xalets on vivien alguns dels treballadors, etc. I de l’altra, les empremtes que va deixar quant a paisatge industrial va encara més enllà, amb la caserna de la Guàrdia Civil, les cases dels directius, els pous de captació, les colònies dels fills dels obrers, l’economat, el moviment obrer, o fins i tot la fixació de nova toponímia al municipi.

Toni Reyes considera que aquest ric patrimoni industrial esdevé una peça imprescindible per poder entendre la societat contemporània de Blanes i la seva àrea d’influència. Perquè, el què si és irrefutable, és que el Blanes actual no es pot entendre amb tota la seva extensió i complexitat sense tenir en compte la influència i el paper transformador que ha tingut l’antiga SAFA a la població blanenca durant 100 anys.

Resta d’articles i continguts del Número 26 de la Revista Blanda

La resta de recerques incloses al número 26 de la Revista Blanda són: Els bungalows dels alemanys. Testimoni d’un paradís perdut, de Susanna Subías-Auswitz; El Centre de Formació d’Adults Es Piteus, de Josep Muñoz –qui és actualment el seu director-; així com Jordi Isern Sagrera, vivències d’un constructor a Blanes, relatada pel mateix protagonista.

En l’apartat de biografies n’hi ha dues: Apunts d’Història Oral: Mercè Oms i Bassols, de Maria Àngela Sagrera Perpiñà; i la nissaga de recaders. L’àlbum de fotografies de Glòria Alemany Valls, que també ha escrit Aitor Roger. A la secció per conèixer els fons documentals custodiats a l’Arxiu Municipal l’administratiu d’aquest servei, Joaquim Roura, explica curiositats del vaixell No fue vencido a partir del quadern de bitàcola del segle XIX.

La revista ‘Blanda’ també dedica un extens apartat per repassar les novetats i notícies que hi ha hagut al voltant de l’Arxiu Municipal durant l’any anterior a la publicació del nou número. Especialment sobre les donacions de famílies i particulars que han cedit documents de tot tipus: llibres i textos, pergamins, fotografies, vídeos, pel·lícules...

En aquest darrer sentit, hi ha dos reculls d’imatges amb un pes específic propi per l’especial empremta històrica deixada. D’una banda, sobre Ma Dolors Oms i Bassols, qui va ser la primera alcaldessa de l’actual època democràtica i, fins al moment, l’única dona en ocupar aquest càrrec. De l’altra, les fotografies del fons Puig Vieta tracten sobre la Vida d’Americano. Per últim, el darrer apartat de la revista anomenat ‘Bibliografia’ recull les publicacions blanenques que hi ha hagut durant els darrers 12 mesos.