Del suïcidi en general i dels polítics blanencs en particular

 

SUÏCIDI

OPINIÓ

Per Xvi Reñaga i Mussi

L'altre dia vam poder sentir al Ple de l'Ajuntament parlar d'una campanya de prevenció del suïcidi, la postura de la regidora va ser curiosa, va afirmar un concepte molt curiós i interessant, ja que del suïcidi és un tema dels quals la gent habitualment no parla. De "per se", és un tema tabú, són conceptes privats i particulars, pors que no compartim, són temes individuals i no col·lectius, això fa que sigui tot plegat de molta complexitat, inclús opinar, comentar o intentar compatir opinions és molt difícil, es presenten poques oportunitats.

Recordo quan un dia en una assemblea dels comuns per elaborar al programa previ a les eleccions municipals del 2019, a la Biblioteca, vaig preguntar a la Sra. Aladern i al Sr. Urgell, sobre el tema de la informació municipal del suïcidi a la vila, com funcionava, com es comunicava, com es fan les estadístiques, per quines mans passaven els informes i qui els feien, en definitiva quina era la seva postura. La veritat és que vaig quedar sorprès de les expressions facials de tots dos regidors, per la pregunta. Em van mirar com si jo fos al boix, que estava fent una pregunta fora de context, que a ella i ell no els hi pertocava opinar, ni decidir i com bons polítics van tirar pilotes fora.

Personalment, sempre m'han interessat molt els temes dels suïcidis, a la facultat d'econòmiques fa uns 41 anys, vaig fer una assignatura de sociologia i va ser un dels temes a estudiar, la veritat que em va captivar i em va obrir un munt de preguntes al cap, són aquells moments fractals i explosius, les raons per les quals una persona es pot suïcidar, ara amb seixanta anys com un ésser viu, puc afirmar que una de les raons que pot incrementar les estadístiques dels suïcidis van directament relacionats "amb el sistema econòmic-polític actual".

• La deshumanització del sistema a tots els nivells és patent, i quan dic a tots els nivells, tan part dels opressors, com per part dels oprimits.
• L'acceleració continua de la informació i de la desinformació és malaltissa, tant que en molts casos és obsessiva.
• La violència institucional del sistema tant general com particular i també a tots els nivells, aquest tema és brutal, hem de començar a pensar com gestionar la violència amb uns altres ulls, és fonamental, és necessària una descolonització mental del sistema imperialista neocapitalista liberal racista i patriarcal.

Per afirmar que el suïcidi és contagiós, hi ha un tema dialèctic concret i determinat que és que científicament sols et pots contagiar per virus o bacteris. El suïcidi no és contagiós.

A partir d'aquí podríem afirmar que les tendències suïcides puguin ser transmeses genèticament, si ho estudiem d'un punt de vista epigenètic. Les tendències de suïcidi es poden transmetre epigenèticament.

Les addiccions, també poden ser causants de tendències suïcides, si aquestes petites i grans costums (addiccions) que ens activen la dopamina individual, poden arribar a ser causants de moltes dependències mentals, en primera instància sempre pensem amb les drogues, que són una part important, però actualment penso que les addiccions a les noves tecnologies, la dependència del telèfon mòbil i a les xarxes socials, seran el futur causant de noves tendències suïcides.

I finalment, la total dependència de la societat als diners, concepte importantíssim a tindre en compte a qualsevol possible anàlisis o estudi per detectar de les tendències suïcides. Com ho veig jo, és que tota aquesta amalgama de conceptes provoquen unes pors individuals a la gent en general que provocant encara més pors, ja vam poder veure la por col·lectiva de la societat al durant la Pandèmia. Ara sols faltaria que sortissin amb una vacuna per al suïcidi.

Per tant, és important poder palar dels temes entre tots, ser més col·lectius i participatius, sense individualismes, creant tercers espaïs on es pugui parlar dels temes sense pors ni coaccions, començant a modificar la cosmovisió actual.

Com diu un mestre molt desconegut el Filòsof Enrique Dussel, estem entrant en una era a on per molts "la vida que viuran no val la pena ser viscuda", és dura fer aquesta afirmació però veient la situació global la realitat és...