Les Catifes de Flors de Blanes i Arbúcies, camí de la UNESCO per ser reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial

El Parlament de Catalunya dóna suport a la candidatura de la tradició de fer estores de flors, liderada per la Federació Catalana de Catifaires que es presentarà aquest 2024

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 06/02/2024

Tant a Blanes com a Arbúcies, dues poblacions selvatanes unides per una mateixa tradició, poder gaudir de les aromàtiques catifes de flors es remunta a molt temps enrere. A mitjans del segle XX van desaparèixer de molts municipis, però posteriorment van revifar amb l’impuls cívic popular. Ara, amb la candidatura que lidera la Federació Catalana de Catifaires, es tracta de fer aquesta tradició encara més coneguda, més internacional, si es vol.

El Parlament de Catalunya, amb tots i totes les diputades posades en peu aplaudint, ha aprovat recentment una declaració institucional per donar suport a la candidatura per inscriure l’art de crear catifes de flors i altres elements naturals com a Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. Tanmateix, el Parlament demana a totes les institucions públiques de Catalunya que s’adhereixin a la iniciativa.

Amb aquesta declaració, el Parlament reconeix la tasca que duu a terme la Federació Catalana d’Entitats Catifaires a la qual pertanyen les dues entitats que impulsen aquest art als seus respectius municipis de Blanes i Arbúcies. La federació treballa des de fa 18 anys per posar Catalunya al mapa del món catifaire, així com per consolidar un moviment social, cultural i artístic creat com una xarxa d’interacció cultural.

Prop de mig segle de tradició recuperada a Blanes

A Blanes aviat farà mig segle de vida que una colla de veïns del popular barri de Raval, al nucli històric de la ciutat, van sumar il·lusió i energies conjuntament amb el rector de la Parròquia Santa Maria, per recuperar l’antiga tradició de mitjans del segle XX. Consisteix en elaborar aromàtiques catifes de flors i altres elements naturals als carrers del barri de Raval coincidint amb la Diada de Corpus.

L’Associació Estores de Raval de Blanes, encapçalada per la seva presidenta Roser Divisón, està formada per una vintena de persones que treballen activament per a la creació de catifes. Una tasca que quan culmina la seva celebració, el diumenge previ a la processó de corpus, compta amb el suport i la col·laboració d’un bon grapat de mans de totes les edats que uneixen ganes i il·lusió per confeccionar les estores.

En l’actualitat, l’Associació Estores de Raval de Blanes continua encarregant-se de totes els detalls de l’organització amb el suport de l’Ajuntament de Blanes. Una tasca que s’enceta a principis d’any, amb la planificació dels continguts que hi haurà de cara a la Diada de Corpus. Durant aquests darrers anys l’entitat ha comptat amb la col·laboració de diverses dones i homes artistes de Blanes, que posen al servei de tothom qui vulgui gaudir-ho la seva creativitat, amb dissenys d’estores florals que rivalitzen en originalitat i color. Un exercici visual i sensitiu molt agraït quan està esclatant la primavera.

Per la seva banda, l’Associació de Catifaires d’Arbúcies va néixer l’any 2005, però amb anterioritat aquesta tradició ja s’havia perdurat. La va fundar un grup de veïnes i veïns de la població de la Selva interior que defensen la cultura popular, cooperativa i amb un marcat component social. Entenen que aquest model cultural només pot ser impulsat des de l’associacionisme.

La candidatura a la UNESCO es presentarà aquest 2024

Les dues entitats de Blanes i Arbúcies pertanyen a la Federació Catalana d’Entitats Catifaires que, segons dades pròpies, remarca que més de 200.000 persones s’acosten cada any a veure les creacions fetes per prop de 5.000 persones, entre socis i col·laboradors. Una part important de la rellevància que actualment ha adquirit Catalunya l’art efímer de crear catifes de flors es deu a la tasca que desenvolupa l’entitat popular.

La Federació Catalana d’Entitats Catifaires ha impulsat una candidatura internacional de manera conjunta amb Mèxic, Malta, Bèlgica i Itàlia, països que comparteixen aquest art perquè figuri inscrit a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO. Aquesta candidatura està previst que es presenti aquest 2024, i es valorarà de ara a l’any vinent.