L’Ajuntament homenatja a sis blanencs víctimes del nazisme coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust

A l’acte d’ahir van participar els familiars d’Esteve Torrent; Antoni Carles; Gerónimo i José Nicolau; Francesc Verdalet i Ángel Torrecillas, que van ser deportats als camps de Mauthausen i Gusen

Imatge facilitada per la institució

Nota de premsa AJUNTAMENT

Rebuda 28/01/2026

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Blanes es va omplir de gom a gom per acollir aquest passat dimarts un acte oficial carregat de sentiment. Coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust s’escau el 27 de gener –el mateix dia en què es va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz-Birkernau-, es va fer un acte commemoratiu on es va homenatjar sis blanencs que van ser víctimes del nazisme.

Són Esteve Torrent Vieta; Antoni Carles Nogués; els germans Gerónimo i José Nicolau Insa; Francesc Verdalet Guardiola; i Ángel Torrecillas Sáez. Els seus familiars, alguns d’ells arribats des de França, van protagonitzar l’homenatge en nom de tots ells. Van ser als camps de concentració de Mauthausen i Gusen, i tots van ser alliberats l’any 1945 llevat d’un d’ells, que va ser assassinat a Gusen quatre anys abans que acabés la segona guerra mundial.

L’homenatge el van encapçalar l’alcalde de Blanes, Jordi Hernández; la regidora de l’Arxiu Municipal i Patrimoni Històric, Mònica Rabassa; així com regidors i regidores del consistori. El convidat d’excepció en aquest cas va ser l’expresident de la Generalitat de Catalunya Quim Torra qui, a banda del seu interès personal per la temàtica de la celebració, va néixer en aquest municipi.

L’acte estava organitzat per l’Arxiu Municipal amb la col·laboració el Memorial Democràtic i de l’Amical de Mauthausen, altres camps i de totes les víctimes del nazisme d’Espanya. La cerimònia es va encetar amb una primera intervenció musical de la violinista blanenca Camila Maza, donant pas a un torn de paraules inicials a càrrec de l’alcalde i la regidora de l’Arxiu Municipal.

Lectura del Manifest ‘Unint Generacions’

Tot seguit es va donar pas a la lectura d’un manifest presentat amb el lema ‘Unint Generacions’, proposat per l’Holocaust Memorial Day Trust. Una crida a l’acció, un recordatori que la responsabilitat del record no acaba amb els supervivents, continua viu a través dels seus fills, els seus néts, a través de tothom qui vulgui preservar la seva memòria.

Per a la lectura del manifest es va comptar amb la col·laboració de dues dones que representaven justament el lema d’unir generacions: Salvadora Garcia, de 84 anys; i Queralt Catà, de 14 anys. Al text s’explicava justament perquè s’han de seguir fent actes com el d’ahir: “L’objectiu d’aquesta commemoració és recuperar la memòria històrica del genocidi contra el poble jueu, del genocidi contra el poble gitano, i de la persecució i assassinat de republicans i espanyols deportats als camps nazis; així com també d’opositors, persones homosexuals, persones amb malaltia mental o Testimonis de Jehovà. Darrera de cada col·lectiu hi havia vides concretes, noms, famílies, somnis i futurs que van ser arrabassats”.

Una altra qüestió remarcada al manifest és la necessitat de no oblidar perquè la història no pugui repetir-se: “Mantenir viva la memòria més enllà dels supervivents, posant en relleu la importància del diàleg intergeneracional i la responsabilitat compartida de preservar les lliçons de l’Holocaust i dels genocidis recents. Perquè la memòria no és només allò que expliquem: és allò que transmetem, allò que defensem i allò que escollim no oblidar”.

Homenatge als sis blanencs víctimes del nazisme

Després de la lectura del manifest el mestre de cerimònies, Aitor Roger, es va encarregar de presentar a tothom els autèntics protagonistes de l’acte, els sis deportats blanencs que van ser víctimes del nazisme:

Esteve Torrent Vieta (1896): exiliat a França, deportat l’any 1941 a Mauthausen i alliberat l’any 1945
Antoni Carles Nogués (1908): exiliat a França, deportat l’any 1941 a Mauthausen i alliberat l’any 1945
Gerónimo Nicolau Insa (1910): exiliat a França, deportat l’any 1941 a Mauthausen i alliberat l’any 1945
José Nicolau Insa (1913): exiliat a França, deportat l’any 1941 a Mauthausen i alliberat l’any 1945
Francesc Verdalet Guardiola (1914): exiliat a França, deportat l’any 1941 a Mauthausen i assassinat l’any 1941 a Gusen.
Ángel Torrecillas Sáez (1917): exiliat a França, deportat l’any 19141 a Gusen i alliberat l’any 1945.

Cada grup de familiars va ser convidat a encendre una espelma al centre de l’acte, un record viu per a cadascuna de les persones a qui s’homenatjava, dipositant al seu costat una simbòlica rosa vermella. La seva participació anava acompanyada d’una nova interpretació de la violinista blanenca, Camila Maza, que va oferir ‘Meditació de Thaïs’, de Jules Messenet. Així es va tancar l’emotiu acte que tindrà aviat una continuïtat, un necessari punt i seguit per aquesta i d’altres commemoracions, rememorar uns fets que no es poden oblidar perquè, tal com es deia al manifest: “la memòria, si és sincera, no només commou: ens compromet”.

Col·locació de Llambordes Stolpersteine dels deportats blanencs

Aquest ha estat el primer pas de cara a la posterior cerimònia que tindrà lloc properament a Blanes, quan s’instal·laran les conegudes llambordes Stolpersteine dels deportats que van viure en aquest municipi. L’acció està promoguda per l’Ajuntament de Blanes amb la col·laboració del Memorial Democràtic.

D’altra banda, ahir també es va avançar que des dels departaments de l’Arxiu Municipal-Patrimoni Històric i Educació, s’ha elaborat un projecte pedagògic adreçat als alumnes dels instituts. Es tracta de comprendre que els grans processos històrics tenen conseqüències directes sobre les persones, i que l’horror del nazisme no és una llunyana realitat, sinó un episodi que també va colpejar Blanes.