Maxi Antequera, una vida de compromís polític, lluita antifranquista i defensa de la classe treballadora a Blanes
NOTA PREGADA Equip de Comunicació de Blanes en Comú
Informació rebuda 17/11/2026
Des de Blanes En Comú, la militància expressa el seu condol per la mort de Maxi Antequera, històric militant del PSUC, PCE, ICV, COMUNS i referent sindical de CCOO. Recordat per haver estat regidor i cap de llista d'ICV a l'Ajuntament de Blanes als anys 90, deixa un llegat lligat a la lluita antifranquista i a la defensa de la justícia social.
TEXT EN CONTEXT
Aquesta fotografia correspon a un acte electoral del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) celebrat l'any 1980 amb motiu de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després de la restauració de la democràcia. A la imatge hi apareix el llavors secretari general del PCE, Santiago Carrillo (a l'esquerra, aplaudint), juntament amb l'històric dirigent comunista i sindicalista de Blanes Maxi Antequera (a la dreta, amb els braços alçats).
Obituari REDACCIÓ dDb
Data 17/11/2026
La mort de Maxi Antequera, als 83 anys, deixa un buit important en la història política, sindical i social de Blanes. Històric militant comunista, activista antifranquista, sindicalista i representant municipal, Antequera va dedicar bona part de la seva vida a la defensa dels drets dels treballadors, les llibertats democràtiques i la justícia social.
La notícia de la seva mort ha estat comunicada aquest dimarts per Blanes En Comú, que ha traslladat públicament el condol a la família, amistats i persones que van compartir amb ell una llarga trajectòria de militància i compromís polític.
La seva desaparició no representa únicament la pèrdua d'un antic regidor. També significa l'adéu a una de les persones que van contribuir a construir una part de la història del moviment obrer, del comunisme i de l'esquerra política a Blanes i a les comarques gironines.
La seva trajectòria permet entendre una etapa fonamental de la història contemporània del municipi: els anys de clandestinitat durant la dictadura franquista, l'organització dels treballadors, la recuperació de les llibertats democràtiques i la consolidació de la democràcia municipal.
De Lobras a Blanes: els orígens d'una trajectòria de militància
Maximiliano Antequera i Barbero, conegut políticament i personalment com a Maxi Antequera, va néixer l'11 de setembre de 1943 a Lobras, un petit municipi de l'Alpujarra granadina.
La seva vinculació amb Blanes va començar l'any 1958, quan va arribar al municipi amb el seu pare per ajudar els seus germans a construir la casa familiar al barri de Quatre Vents. Aquell barri, que es convertiria en una de les zones de residència de moltes famílies treballadores arribades d'altres punts de l'Estat, forma part també de la història de la immigració i del creixement industrial de Blanes durant el segle XX.
La seva incorporació al món laboral i la seva experiència personal en una societat marcada per les desigualtats socials van anar configurant el seu compromís polític.
Segons el testimoni que ell mateix va deixar en una extensa entrevista publicada a la revista municipal Blanda, l'any 1963 es va incorporar a la militància del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Ho va fer en un moment especialment difícil, quan el franquisme mantenia la repressió política i qualsevol activitat contrària al règim podia comportar vigilància policial, detencions i empresonament.
El PSUC ja havia començat a organitzar-se clandestinament a Blanes aquell mateix any. La seva primera cèl·lula va néixer en un context de clandestinitat, amb reunions discretes i mesures de seguretat per evitar que els seus integrants fossin identificats per les autoritats franquistes.
Una de les primeres expressions públiques d'aquesta resistència van ser les pintades reivindicatives que van aparèixer pels carrers de Blanes la nit anterior a l'1 de maig de 1963. Entre els missatges hi havia consignes contra Franco, reivindicacions obreres i referències a Julián Grimau, dirigent comunista executat pel règim franquista aquell mateix any.
Antequera explicava que aquelles primeres accions van permetre descobrir que hi havia diferents grups de persones a Blanes que compartien les mateixes conviccions polítiques i que, malgrat la repressió, estaven disposades a organitzar-se.
La seva incorporació al PSUC es va produir a finals de 1963 i va marcar l'inici d'una militància que mantindria durant tota la seva vida.
La lluita clandestina i la defensa dels treballadors durant el franquisme
Un dels capítols més importants de la trajectòria de Maxi Antequera va estar relacionat amb el moviment obrer i les lluites laborals que es van desenvolupar a Blanes durant els anys seixanta i setanta.
La fàbrica SAFA, una de les principals indústries del municipi i de la comarca, es va convertir en un dels escenaris més importants de l'organització dels treballadors. Les reivindicacions laborals, les protestes contra les sancions empresarials i la defensa de les condicions de treball van anar adquirint una dimensió política en un context en què no existien llibertats sindicals ni polítiques.
Antequera va participar activament en aquest procés d'organització obrera, que es desenvolupava paral·lelament a la militància clandestina del PSUC.
La seva experiència va estar marcada per les vagues, les mobilitzacions, les reunions clandestines i la necessitat de construir estructures de solidaritat entre els treballadors.
Un dels episodis més destacats va tenir lloc el setembre de 1970, quan SAFA va viure una vaga general entre els dies 5 i 7, després d'un conflicte provocat per la sanció imposada a un treballador.
La protesta va tenir una gran transcendència per a Blanes. La fàbrica va quedar paralitzada i el municipi va viure uns dies de forta tensió, amb la presència de forces policials i la intervenció de les autoritats franquistes.
La repressió va ser especialment dura. Segons el relat de Maxi Antequera recollit a l'entrevista de la revista Blanda, hi va haver setze treballadors acomiadats i cinc persones detingudes, entre les quals es trobava ell mateix.
Antequera va explicar que va ser arrestat quan tornava de Barcelona, on havia anat a portar documentació. Va passar aproximadament quaranta dies a la presó. No era la primera vegada que patia una detenció: ja havia estat arrestat anteriorment, l'any 1966.
Aquest episodi és especialment significatiu perquè permet entendre el preu personal que van pagar molts militants obrers i antifranquistes per defensar drets que avui formen part de les llibertats democràtiques.
La vaga de SAFA no va ser un conflicte aïllat. Formava part d'un moviment més ampli de resistència laboral que també es va manifestar en altres sectors econòmics, com la construcció i l'hostaleria.
La seva història està estretament relacionada amb la d'altres militants i treballadors que van contribuir a organitzar aquestes mobilitzacions, entre ells Francisco Frutos, que posteriorment es convertiria en secretari general del PCE.
Un dels impulsors del moviment sindical de Comissions Obreres
La trajectòria de Maxi Antequera també està profundament vinculada a Comissions Obreres (CCOO) i a la construcció del sindicalisme de classe a les comarques gironines.
Durant la dictadura franquista, les Comissions Obreres van esdevenir un dels principals instruments d'organització i reivindicació dels treballadors. En un context en què els sindicats lliures estaven prohibits, les xarxes de solidaritat i les candidatures obreres van permetre articular reivindicacions laborals i polítiques.
A Blanes, la connexió entre el PSUC i el moviment sindical va ser especialment important. Molts militants comunistes van participar en l'organització de les Comissions Obreres, traslladant al món laboral les reivindicacions de llibertat, democràcia i millores socials.
Maxi Antequera va formar part d'aquella generació de militants que van contribuir a construir el sindicalisme de CCOO a Girona. La seva experiència no es va limitar a l'àmbit local, sinó que va tenir una dimensió territorial més àmplia.
Un article publicat el 27 de novembre de 2024 a Mundo Obrero, amb motiu del 60è aniversari de CCOO de Catalunya i del 50è aniversari de l'organització a les comarques gironines, el presentava com un històric militant comunista i un dels fundadors de les Comissions Obreres a Girona.
Aquell article, escrit conjuntament amb el sindicalista José Morales, conegut com a Prodi, tenia un valor especial: permetia escoltar el testimoni d'Antequera en primera persona, quan ja havia acumulat dècades d'experiència política i sindical.
El text reivindicava la importància de mantenir viva l'organització col·lectiva dels treballadors i la necessitat d'adaptar el sindicalisme als nous reptes laborals.
També posava en relleu que les lluites de la generació d'Antequera havien estat fonamentals per conquerir llibertats democràtiques, drets laborals i millores socials.
La seva participació en aquell article, l'any 2024, demostra que continuava implicat en la reflexió sobre el present i el futur del moviment sindical, molt més enllà de la seva etapa de militància clandestina.
De la clandestinitat a la política municipal: una vida dedicada a Blanes
Amb la recuperació de la democràcia, Maxi Antequera va continuar desenvolupant la seva activitat política i va traslladar una part important del seu compromís al terreny institucional.
Després de la legalització dels partits polítics i de la recuperació de les institucions democràtiques, va tornar a Blanes l'any 1977, després d'haver desenvolupat durant uns anys tasques d'organització política a escala catalana.
La seva activitat dins del PSUC havia anat adquirint una dimensió cada vegada més àmplia. Des de 1973 havia treballat a Barcelona amb responsabilitats organitzatives que abastaven diferents territoris de Catalunya, incloent-hi les comarques gironines, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i de Lleida. També havia format part del Comitè Central del partit.
El retorn a Blanes va suposar l'inici d'una nova etapa, en què va combinar la militància política amb la participació directa en la vida municipal.
Segons la documentació històrica recollida per l'Arxiu Municipal de Blanes, Maxi Antequera va ser regidor de l'Ajuntament entre els anys 1983 i 1995.
Va exercir aquesta responsabilitat en representació de l'esquerra comunista i, posteriorment, d'Iniciativa per Catalunya.
Un dels moments més destacats d'aquesta etapa va arribar amb les eleccions municipals de 1991, quan va encapçalar la candidatura d'Iniciativa per Catalunya a Blanes i va formar part de l'equip de govern municipal.
Aquesta etapa va representar la continuïtat del seu compromís amb la ciutat, però des d'un espai diferent del que havia ocupat durant els anys de clandestinitat.
La seva trajectòria institucional va permetre que les idees i reivindicacions que havia defensat durant dècades poguessin tenir també una representació dins de l'Ajuntament.
Cal destacar que el seu recorregut polític no es pot entendre únicament a partir dels càrrecs que va ocupar. La seva vinculació amb els moviments socials i sindicals va continuar sent una part fonamental de la seva identitat política.
Del PSUC a ICV, EUiA i els Comuns: la continuïtat d'un compromís polític
La trajectòria de Maxi Antequera també permet resseguir bona part de l'evolució de l'esquerra comunista i transformadora a Catalunya durant les darreres dècades.
La seva militància va estar vinculada a diferents organitzacions polítiques, entre les quals destaquen:
- PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya): l'organització en què va començar la seva militància a finals de 1963, durant la dictadura franquista.
- PCE (Partit Comunista d'Espanya): l'espai polític comunista amb el qual també va mantenir una vinculació militant.
- ICV (Iniciativa per Catalunya Verds): formació amb la qual va desenvolupar una part destacada de la seva trajectòria institucional a Blanes i va encapçalar la candidatura municipal el 1991.
- EUiA (Esquerra Unida i Alternativa): espai polític de l'esquerra alternativa amb el qual també va estar vinculat.
- Comuns: espai polític que representa una continuïtat de la tradició de l'esquerra transformadora i en el qual es va emmarcar la seva militància posterior.
Aquest recorregut no s'ha d'interpretar simplement com un canvi de sigles. Reflecteix les transformacions que va experimentar l'esquerra catalana des de la clandestinitat fins a la democràcia, amb les seves divisions, confluències i nous projectes polítics.
En el cas d'Antequera, hi havia un fil conductor que es mantenia al llarg dels anys: la defensa dels drets de la classe treballadora, la igualtat d'oportunitats, els serveis públics, les llibertats democràtiques i una societat més justa.
La seva memòria també forma part de la història de la SAFA i del moviment obrer de Blanes
Un dels elements que ajuden a comprendre la importància històrica de Maxi Antequera és la seva vinculació amb la memòria industrial i obrera de Blanes.
Durant dècades, la fàbrica SAFA va ser un dels principals motors econòmics del municipi. La seva activitat va marcar la vida de nombroses famílies i va contribuir a transformar la realitat social i demogràfica de la ciutat.
Però SAFA també va ser un espai de reivindicació i organització col·lectiva.
Les vagues, les protestes i les mobilitzacions dels treballadors van formar part d'una història que no es pot separar de la lluita per les llibertats democràtiques.
Aquesta memòria va tornar a adquirir protagonisme el setembre de 2024, quan es va estrenar a Blanes el documental Benvingut, Camarada, de Cristina Fernández i Jaume Pujadas.
La producció recuperava els fets de la vaga de 1970 a l'antiga SAFA, amb testimonis de persones que havien viscut directament aquells esdeveniments.
Maxi Antequera va ser un dels testimonis imprescindibles del documental i va participar també en la taula rodona posterior a la projecció.
La seva presència tenia una rellevància especial perquè no parlava d'una història que havia conegut indirectament, sinó d'uns fets que havia viscut personalment i que havien marcat la seva trajectòria política i sindical.
La recuperació d'aquests testimonis és fonamental perquè les noves generacions puguin conèixer com es van aconseguir molts dels drets que avui es consideren habituals.
Un llegat que va continuar viu fins als darrers anys
Un aspecte especialment significatiu de la trajectòria de Maxi Antequera és que la seva vinculació amb el sindicalisme i la política no va quedar limitada als anys de joventut ni a la seva etapa com a regidor.
L'any 2024, amb motiu dels aniversaris de CCOO, encara participava en iniciatives de recuperació de la memòria sindical i de reflexió sobre els reptes de la classe treballadora.
L'article publicat a Mundo Obrero amb José Morales, Prodi, és especialment revelador d'aquesta continuïtat.
Sota el lema «Venim de lluny i anem més lluny encara», el text reivindicava el paper de les Comissions Obreres en la conquesta de drets i en la construcció d'una societat democràtica.
La reflexió també anava més enllà de la història. Parlava de la precarietat laboral, de les dificultats d'accés a l'habitatge, de les condicions de les persones treballadores migrants, de les treballadores de la llar i dels sectors més vulnerables del mercat laboral.
Era una manera de connectar les lluites de la generació que havia combatut la dictadura amb les reivindicacions de les noves generacions.
Aquest és probablement un dels aspectes més importants del seu llegat: la convicció que els drets socials no són conquestes definitives, sinó que necessiten organització, participació i defensa constant.
Una memòria que forma part de la història col·lectiva de Blanes
La vida de Maxi Antequera és també una història de compromís, de lluita i de transformació social.
Des de la seva incorporació al PSUC el 1963 fins a la seva participació en els espais polítics dels Comuns, passant per les lluites obreres de SAFA, la construcció de CCOO i la seva responsabilitat com a regidor municipal, la seva trajectòria va estar estretament vinculada a les grans transformacions socials i polítiques del país.
Va formar part d'una generació que va viure la repressió franquista, va treballar per recuperar les llibertats i va contribuir a construir les organitzacions sindicals i polítiques que van donar veu a milers de treballadors.
La seva història també recorda la importància de persones que, sense ocupar necessàriament els grans titulars de la política estatal, van tenir un paper fonamental en la construcció de la democràcia des dels municipis, les fàbriques, els barris i els sindicats.
A Blanes, el seu nom queda vinculat a la memòria del PSUC, a la història de CCOO, a les mobilitzacions obreres i a la representació de l'esquerra municipal.
La seva trajectòria deixa una empremta que va més enllà de les sigles i dels càrrecs institucionals: la d'una persona que va defensar durant dècades que la democràcia havia d'anar acompanyada de justícia social, igualtat i drets per a tothom.
Avui, Blanes acomiada Maxi Antequera, però la seva història forma part d'una memòria col·lectiva que mereix ser preservada i transmesa a les noves generacions.

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada